Mor Pepe Mujica, l'humil president filòsof

Buenos AiresEl popular expresident uruguaià José Pepe Mujica ha mort avui a l'edat de 89 anys, víctima d'un càncer d'esòfag, segons ha informat el president del país, Yamandú Orsi. "Amb profund dolor, comuniquem que ha mort el nostre company Pepe Mujica. President, militant, referent i conductor", ha escrit Orsi a X.

“Com t’agradaria ser recordat?”, li van preguntar a Mujica en una entrevista el 2022. “Ni em preocupa”, va respondre ell. “Ens creiem que som importants, i no som ni un gra de sorra en la magnitud de l’Univers”, reflexionava: “No sé per què hauríem de ser més importants que les formigues: fa milions d’anys que les formigues són a la Terra, i probablement hi seran després de nosaltres”. És possible que José Pepe Mujica, o simplement Pepe, com li diuen afectuosament a l’Uruguai, sigui recordat com sovint l’han denominat: “el cap d’estat més humil del món”. L’expresident de l’Uruguai (2010-2015) va renunciar a privilegis del càrrec i va viure mentre era president i fins al final dels seus dies en una casa senzilla, als afores de Montevideo, amb la seva companya, Lucía Topolansky, amb qui es van conèixer de joves en la militància política. Mujica ha predicat i practicat l’austeritat en favor de la llibertat: “No soc pobre, soc sobri, lleuger d’equipatge, visc amb el just perquè les coses no em robin la llibertat”.

José Alberto Mujica Cordano va néixer el 20 de maig del 1935 a Montevideo, en el si d’una família d’ascendència basca i italiana, de classe treballadora. El seu pare va morir quan ell només tenia 6 anys. Va completar la primària i la secundària a l’escola pública del barri, on va començar el batxillerat, però no va acabar-lo. Es va iniciar políticament en el Partit Nacional, el més antic de l’Amèrica Llatina, i va acabar dirigint les joventuts del partit, tot i que després se’n va desvincular per crear la Unió Popular, de la mà del Partit Socialista el 1962. A mitjan anys seixanta, Mujica s’integra al Moviment d’Alliberament Nacional - Tupamaros, una guerrilla urbana d’esquerra inspirada en la Revolució Cubana que combatia la dictadura militar (1973-1985). Mujica va passar 14 anys a la presó –“La nit que em posaven un matalàs em sentia confortable”, diria– i, segons ha explicat en diverses ocasions, la soledat d’aquells anys li va ensenyar “que si no pots ser feliç amb poques coses, no seràs feliç amb moltes coses”.

Amb el retorn de la democràcia i emparat per una llei d’amnistia, Mujica és alliberat i cofunda, amb altres exguerrillers, el Moviment de Participació Popular (MPP) dins del Frente Amplio, una coalició política de tall socialista, marxista i comunista que també agrupa corrents liberals i de democràcia cristiana, units en defensa d’un model d’estat present. El 1994 Mujica és elegit diputat per Montevideo i arrenca la seva activitat parlamentària. Cinc anys després, és elegit senador. Gradualment, el seu moviment va sumant suport fins que es converteix en la primera força dins del Frente Amplio, que guanya les eleccions el 2004. El president Tabaré Vázquez el va nomenar ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca i comença a guanyar popularitat entre la societat, amb una capacitat admirable per capitalitzar el descontentament de la gent i dialogar-hi. Es caracteritzava per un caràcter proper amb algunes sortides de to que es van llegir, majoritàriament, com una manera de ser franca i desimbolta. “Aquesta vella és pitjor que el borni”, va comentar el 2013 pensant que els micròfons dels mitjans de comunicació estaven apagats. Es referia a la llavors presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández, i al seu difunt marit i predecessor, Néstor Kirchner.

El juny del 2009 Mujica va guanyar les eleccions internes del Frente Amplio per postular-se com a candidat, i a l’octubre va guanyar els comicis amb un 54% dels vots. A la seva presa de possessió hi van assistir Hillary Clinton, Hugo Chávez i el llavors príncep Felip, entre altres personalitats. “És bo a la vida recordar que ningú és més que ningú, i saber que governar és construir equips”, va dir en el seu discurs.

Lluita contra la pobresa

Durant el seu mandat, Mujica va reduir significativament la pobresa a l’Uruguai, fins a arribar al nivell més baix de desigualtat en la història del país. A més, va descentralitzar l’educació superior amb la creació d’una universitat tècnica; va diversificar les fonts d’energia i va fer que el país reduís dràsticament la seva petjada de carboni; va rebaixar l’atur i va augmentar el sou mínim, a banda de construir més de 15.000 habitatges en zones d’extrema precarietat. Durant el seu mandat, Mujica donava el 90% del seu sou a organitzacions socials per combatre la pobresa, i en polítiques socials, va legalitzar el matrimoni igualitari, va despenalitzar l’avortament i va legalitzar la compra, venda i cultiu de marihuana sota regulació de l’estat. “No és bonic legalitzar la marihuana, però pitjor és regalar gent al narcotràfic. L’única addicció saludable és la de l’amor”, havia dit.

Pepe Mujica, que des de petit estimava la natura i cultivava l'afició de tenir cura de plantes i flors, sovint recordava en diàlegs amb periodistes que “la vida humana és un miracle”, i que el més important és preguntar-se “en què gastes el temps de la teva vida”, perquè si no t’ho preguntes, deia, “se n’encarregarà el mercat, i et passaràs la vida saldant comptes i comprant coses fins que siguis un vell destruït”. El president filòsof reivindicava les relacions humanes –amistat, amor, família– com allò que ens manté en eix i amb sentit, i solia repetir que “els afectes necessiten temps, i són l’únic que ens emportarem”. Citant el poble originari dels aimares, Pepe Mujica subscrivia la idea que “el pobre és aquell que no té comunitat”.