La crisi de l’arròs que podria acabar amb el govern del Japó

TòquioL’arròs, element essencial de la dieta japonesa i símbol nacional d’identitat, ha entrat en crisi: en els últims mesos se n’ha disparat el preu fins a un 90% respecte de l’any anterior i la seva absència a les prestatgeries dels supermercats i als menús dels restaurants ha generat alarma arreu del país. Per primera vegada en dècades el Japó s’enfronta a una escassetat que no només afecta l’alimentació quotidiana, sinó que posa en qüestió pilars fonamentals del seu model agrícola i alimentari: l’autosuficiència, l’estabilitat de preus i la confiança en les reserves estratègiques. El que va començar com un problema de collita, provocat en bona part per la crisi climàtica, s’ha transformat en una crisi nacional amb repercussions socials i polítiques que encara no han tocat fons.

La tensió social generada per l'escassetat d'arròs també ha començat a passar factura en el pla polític. El 21 de maig, el ministre d'Agricultura, Taku Eto, va presentar la seva dimissió tan sols sis mesos després d'assumir el càrrec, després de provocar una forta indignació pública quan va dir, en to de broma, que mai no compra arròs perquè els seus simpatitzants sempre n'hi regalen. Tot plegat va generar un enorme descontentament entre amplis sectors de la població, particularment a les zones rurals, tradicionalment vinculades a l'electorat del Partit Liberal Democràtic (PLD).

En un moment d'escassetat severa, les seves paraules van ser percebudes com una burla totalment fora de lloc. Tot i que les relliscades verbals no són inusuals en la política japonesa, aquesta vegada la reacció ciutadana va ser immediata: el malestar per la crisi de l'arròs, un producte essencial en la vida quotidiana del país, va esdevenir aleshores en un nou factor de desgast per al govern conservador.

La gestió de la crisi de l'arròs podria tenir conseqüències significatives a les urnes, malgrat la dimissió del ministre. El primer ministre japonès, Shigeru Ishiba, ha intentat gestionar la crisi de manera discreta, però amb les eleccions legislatives previstes per al juliol i el seu índex d'aprovació caient a un mínim històric del 21%, el govern es troba en el pitjor escenari en dècades.

L'escassetat d'arròs s'ha convertit en un dels temes centrals de la campanya electoral, i amb la coalició governant ja debilitada després de perdre la majoria a la cambra baixa l'octubre del 2024, els comicis d’aquest estiu podrien confirmar un nou i dur revés per a Ishiba i el seu executiu conservador.

Emergència climàtica i creixement del consum pel turisme, origen de la crisi

Malgrat ser el desè productor mundial d'arròs, amb 10,36 milions de tones anuals, el Japó ha vist compromès el seu subministrament intern. La collita del 2023, afectada per temperatures extremes, va reduir dràsticament tant la qualitat com la quantitat del gra. Això va obligar a utilitzar més quantitats d'arròs integral per obtenir arròs blanc processat, cosa que va incrementar la pressió sobre les reserves. Simultàniament, la demanda es va disparar pel ressorgiment del sector de la restauració, el retorn del turisme internacional i un rècord de nous residents estrangers, molts dels quals provinents de cultures amb alta dependència i consum d’arròs.

La paradoxa és que mentre que la inflació havia afectat altres productes bàsics, l'arròs havia mantingut el preu relativament estable, i s'havia convertit en una opció de salvaguarda per als consumidors. Però aquesta estabilitat va incentivar compres massives i fer reserva domèstica, especialment després de l'alerta de terratrèmol a la falla de Nankai l'agost passat, la qual cosa va derivar en escassetat puntual i una espiral inflacionària. I tot això en un mercat tan ajustat, on fins i tot una variació del 2,7% en la producció –equivalent a penes quatre grams per ciutadà al dia– pot desestabilitzar tota la cadena de distribució i provocar augments generalitzats de preu.

La complexitat de la cadena de subministrament també ha amplificat la crisi: encara que la majoria d'agricultors continuen venent la seva producció a través del sistema tradicional gestionat per Cooperatives Agrícoles del Japó (JA) –una organització agrària molt afí al governamental PLD–, una part creixent es comercialitza per canals alternatius i plataformes en línia. Aquesta diversificació ha dificultat el seguiment d'inventaris i el control de preus, segons va reconèixer Masayuki Kanamori, alt directiu de la federació nacional de cooperatives.

“L'actual escassetat d'arròs era imprevisible”, va assegurar davant la premsa Kanamori. “Mirant enrere, ens ha agafat totalment per sorpresa: estem desconcertats”, va admetre. El seu testimoni evidencia que ni tan sols un dels sectors més regulats del país va poder anticipar els efectes combinats del canvi climàtic, la recuperació postpandèmica i les alteracions del comportament del consumidor, així com l'augment del consum a causa dels ciutadans estrangers.