Putin enfanga les converses amb Ucraïna amb demandes impossibles
Rússia exigeix la totalitat dels territoris ucraïnesos que es va annexionar com a condició prèvia a un alto el foc
MoscouLes expectatives eren mínimes i els resultats han estat pràcticament nuls. Els enviats de Vladímir Putin a les primeres converses entre Rússia i Ucraïna en tres anys no hi arribaven per negociar, sinó que tenien la consigna de guanyar temps per poder continuar la guerra sense contrariar Donald Trump. Seguint l'exemple del seu president, la delegació russa ha enterrat sota condicions inassumibles la petició d'alto el foc de la part ucraïnesa. Això sí, no s'hi ha negat en rodó.
Segons diverses fonts, els enviats del Kremlin han reclamat, com a condició per a una treva, que l’exèrcit ucraïnès es retiri de les parts de les regions de Luhansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia, annexionades per Moscou a la Constitució, que l’exèrcit rus no controla. A més, tal com han explicat fonts presents a la reunió al periodista de The Economist Oliver Carroll, davant la negativa de la delegació de Kíiv a acceptar aquestes exigències, la delegació russa ha amenaçat amb annexionar-se dues províncies més, a banda de les quatre ocupades: Sumi i Khàrkiv. Rússia pretendria també crear una zona de seguretat per garantir la treva a la regió de Sumi, on les tropes de Moscou estan duent a terme una ofensiva.
Cap font oficial del govern ucraïnès ho ha volgut confirmar, però el portaveu del ministeri d’Exteriors, Gueorgui Tikhii, ha deixat clar que la part russa havia expressat “coses inacceptables”, sense entrar en més detalls. Fonts de la delegació ucraïnesa han lamentat també a diversos mitjans que les demandes dels emissaris del Kremlin estaven “fora de tota realitat” i que “anaven molt més enllà” de qualsevol escenari discutit anteriorment.
En declaracions a la televisió estatal russa, el principal negociador rus, Vladímir Medinski, apassionat de la història de Rússia i un dels ideòlegs del revisionisme històric del Kremlin, ha rebutjat l'alto el foc atribuint una cita apòcrifa a Napoleó. “Els que diuen que primer cal una treva i després les negociacions no coneixen la història: la guerra i les negociacions sempre van de bracet”, ha afirmat. Segons ell, durant les converses també ha recordat als ucraïnesos les oportunitats perdudes per haver rebutjat els acords d’Istanbul de 2022. “La història demostra que quan una part rebutja compromisos raonables, sovint acaba perdent-hi més”, ha conclòs Medinski.
Malgrat tot, bones paraules
Malgrat l’evident desacord, ningú vol ser assenyalat com el responsable d'estripar la baralla a ulls de Trump. Per això les parts no s'han atacat en públic i s’han instat a continuar discutint sobre un alto el foc. Cada bàndol presentarà un document amb la seva proposta, que s’haurà de debatre en una pròxima trobada. L’únic pacte tangible a què s’ha arribat ha estat a un intercanvi de presoners, el més gran des de l’inici de la guerra. Tots dos exèrcits entregaran mil soldats enemics en una data encara per revelar.
Tot plegat, sembla una estratègia de Putin de cara a la galeria per guanyar temps. La manca de voluntat de Moscou per acabar la guerra l’ha posat de manifest el cap de la delegació russa en una nova demostració de coneixements històrics. Segons ha explicat també al periodista de The Economist una font de les converses, Medinski ha dit durant la reunió: “No volem la guerra, però estem preparats per lluitar un any, dos o tres, els que facin falta. Vam lluitar per Suècia 21 anys [entre 1700 i 1721]. Quant de temps esteu disposats a lluitar?”
Medinski ha afegit: "Potser alguns dels que seuen en aquesta taula perdran més éssers estimats. Rússia està preparada per lluitar per sempre". Segons apunta Carroll, podria ser un dard a un dels integrants de la delegació ucraïnesa, Serhii Kilsitsia, que l’any passat va confessar que el seu nebot havia mort en combat.
Els aliats europeus d’Ucraïna ja han qualificat d’“inacceptable” la negativa de Rússia a negociar un alto el foc. Des de Tirana –a Albània–, on han coincidit els líders europeus amb Zelenski; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, juntament amb el líder ucraïnès, han parlat per telèfon amb Donald Trump per exigir més pressió sobre Rússia.
Però Trump, malgrat haver-se obert a endurir les sancions sobre Rússia si no s’aconseguien resultats, no mostra símptomes d’estar decebut amb els contactes entre Kíiv i Moscou. Al contrari, la possibilitat de penjar-se la medalla d’haver facilitat les converses podria fer-li obviar l’escassetat de progressos i podria esperonar-lo a continuar amb la mediació.
Un altre dels punts que totes dues parts han admès haver discutit en les converses és la programació d'una reunió entre Putin i Zelenski, una possibilitat que Rússia ha despatxat dient que "la tindria en compte". Ara bé, Trump, en lloc de forçar Putin a asseure's amb el líder ucraïnès, fa el joc al president rus. Aquest dijous va assegurar que el conflicte d’Ucraïna només es resoldria amb una reunió entre ell i el líder del Kremlin, l’escenari desitjat pel Kremlin, que idealment només voldria discutir sobre el final de la guerra amb la Casa Blanca, sense Ucraïna.
