El Vaticà s'encamina al seu conclave més incert
Francesc va morir deixant un col·legi cardenalici més polaritzat que mai
RomaLa delicada salut del papa Francesc i les especulacions sobre una possible renúncia seguint els passos del seu predecessor havien propiciat darrerament un gairebé permanent estat de 'pre conclave' al Vaticà. Des de fa mesos, circulava una llista de possibles successors. Una travessa de candidats 'papables' tan àmplia com incerta.
El seu resultat Del conclave que arrencarà la setmana vinent és impredictible, però la maquinària vaticana ja està en marxa. Conservadors, progressistes, tradicionalistes, reformistes 'sí, ma non troppo'... Francesc va morir deixant un col·legi cardenalici més polaritzat que mai, dividit entre aquells alineats amb l'Església progressista que va promoure davant d'una minoria conservadora, òrfena després de la desaparició de Benet XVI, que vol que el nou Papa enterri les reformes impulsades pel pontífex argentí.
Al llarg dels seus 12 anys de pontificat, Francesc va dissenyar una nova geopolítica eclesial i va deixar també com a llegat un dels col·legis cardenalicis més nombrosos (252) i heterogenis que es recorden, en què gairebé un 80% dels membres han estat nomenats per ell. Una assemblea de bisbes més internacional que mai, allunyada dels centres de poder amb cardenals de més de 70 països, alguns procedents de racons del món fins ara sense representació o on el cristianisme és practicat per una minoria com Algèria, Lesoto o l'Iran, i amb un perfil molt semblant al seu.
Cares noves per a un col·legi cardenalici rejovenit com les de l'ucraïnès Mykola Bychok, bisbe de la ciutat australiana de Melbourne que amb els seus 45 anys serà el més jove 'papable' de l'assemblea després de ser ordenat cardenal a l'últim consistori celebrat al desembre. Un títol que fins aleshores corresponia al missioner italià Giorgio Marengo, de 51 anys, prefecte apostòlic d'Ulan-Batur, a Mongòlia.
El problema és que molts ni tan sols es coneixen entre ells. Alguns es van veure probablement per primer cop aquesta setmana. Dimarts passat, un dia després de la mort del Papa, es va celebrar la primera congregació de cardenals; l'assemblea on es reuneixen els purpurats per decidir els passos immediats després del decés del Pontífex com ara la data del funeral. Hi participen tots els purpurats presents a Roma, no només aquells amb dret a vot en tenir menys de 80 anys (133). I s'hi van incorporant segons van arribant: divendres eren 149.
La seva missió més immediata serà decidir la data d'inici del conclave, que s'haurà de celebrar entre 15 i 20 dies després de la mort del Pontífex i serà convocat un cop complert el període de nou dies de dol que segueix a la mort del Papa, que en aquesta ocasió acabarà el 4 de maig, les anomenades 'Novendiales'.
Però un cop enterrat Francesc, aquestes reunions absolutament confidencials (sota amenaça d'excomunió) es transformen en una mena de fòrums on reflexionar sobre el futur de l'Església, el perfil del Sant Pare proper... i començar a fer campanya.
És en aquestes reunions preconclave diàries que es realitzen a l'aula del Sínode en què en realitat s'escull el successor. Va ser així com va passar l'última vegada. El moment decisiu va ser el 9 de març del 2013, tres dies abans que els electors entressin a la Capella Sixtina. El llavors arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, es va alçar davant dels seus “germans” cardenals i va llegir un breu discurs que va aclarir qualsevol dubte sobre la seva idoneïtat. I de passada va avançar el que seria el full de ruta del seu Pontificat.
“L'Església està cridada a sortir de si mateixa i anar a les perifèries, no només les geogràfiques, sinó també les existencials”, va asseverar després de renyar els presents pels escàndols financers i els abusos sexuals clericals que van fer tremolar el Vaticà durant el pontificat de Benet XVI. Les intervencions dels cardenals són confidencials, però el discurs de Francesc va transcendir perquè el cardenal cubà Jaime Ortega, impressionat pel que acabava d'escoltar, va demanar a Bergoglio el text.
“La discussió acaba de començar”, va assegurar aquesta setmana el cardenal progressista Reinhard Marx, exresponsable dels 'rebels' bisbes alemanys que van llançar un desafiament a Francesc per accelerar reformes com el celibat sacerdotal al marge de l'Església de Roma. “Però el conclave durarà pocs dies”, va afegir el purpurat. Una predicció, o potser només un auguri, que demostra que quan el mestre de Cerimònies Litúrgiques Pontifícies pronunciï les paraules en llatí “Extra Omnes” (fora tots) i es tanquin les portes de la Capella Sixtina, la decisió, probablement, ja haurà estat presa.
