França es prepara per compartir amb Europa la seva bomba nuclear
L'extrema dreta de Le Pen rebutja el pla de Macron per protegir els altres països de la Unió Europea
ParísAmb l'aliança entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units a punt de saltar pels aires i amb l'apropament de Washington a Rússia, una retirada dels EUA de l'OTAN ja no és una idea tan boja. Als països del bloc comunitari els preocupa que el país més poderós del món acabi suspenent el paraigua militar que protegeix el territori europeu d'amenaces exteriors, especialment de Rússia, des de fa més de sis dècades.
Entre els anys 50 i 60 del segle XX, en plena Guerra Freda, els EUA van desplegar un arsenal nuclear a Europa en el marc de l'estratègia de dissuasió de l'OTAN. El 1971, Washington tenia prop de 7.300 caps nuclears en països del Vell Continent. Actualment, quatre països de la UE tenen entre 100 i 180 bombes B61 nord-americanes: Alemanya, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos. I també en té Turquia.
Ara no hi ha tants caps nuclears com als anys 70, però el 2022, amb la guerra a Ucraïna ja en marxa, Washington va modernitzar l'arsenal amb caps nuclears de tecnologia punta. Els dispositius funcionen amb un sistema de "doble clau": els caces bombarders dels països que allotgen l'armament nord-americà són capaços de desplegar les armes, però el seu control recau exclusivament en Washington.
Només nou països del món disposen de bomba nuclear, entre ells Rússia, la Xina, Israel, Corea del Nord i el Regne Unit. A la UE, l'únic país que té una bomba nuclear pròpia és França. Davant del perill que Europa es trobi sola, sense la protecció dels EUA, el president francès, Emmanuel Macron, ha proposat estendre el paraigua de dissuasió nuclear a tots els països comunitaris. "La defensa d'Europa és una prioritat absoluta per a França –afirmava aquest dilluns el president de la República, que acusava el president dels Estats Units, Donald Trump, de ser "indiferent" als perills que pugui córrer Europa.
No hi ha xifres oficials però, segons algunes estimacions, França disposa de 290 armes nuclears, la meitat que als anys 90. Després de signar el tractat de no proliferació d'armes nuclears, el 1992, en va anar reduint progressivament el nombre. A més a més, l'exèrcit francès disposa de submarins nuclears amb capacitat per transportar 16 míssils M5 cada un i avions Rafale, que també poden transportar míssils nuclears.
Entrenaments aeris
El president de França no ha concretat com es compartiria amb Europa el paraigua nuclear, però alguns mitjans francesos especulen amb la possibilitat que altres països allotgin armes. Alguns experts, però, ho veuen complicat perquè el tractat de no proliferació d'armes nuclears no permet cedir armament a altres països. Per estendre el paraigua al bloc europeu, França podria convidar els exèrcits d'altres socis del bloc a participar en els exercicis aeris d'entrenament –batejats com a Poker– que es fan trimestralment en territori gal.
A la cimera extraordinària de dijous a Brussel·les, "alguns líders" es van apropar a Macron per parlar de la seva proposta, segons va explicar ell mateix. Si, històricament alguns països del bloc han estat molt reticents als programes de dissuasió nuclear, amb la nova situació geopolítica marcada per un Donald Trump que gira l'esquena a Europa, algunes capitals veuen amb bons ulls que París comparteixi el seu paraigua nuclear. Alemanya, fins fa poc contrària a les armes nuclears, ara sembla disposada a parlar-ne. Segons Macron, el possible futur canceller alemany, Friedrich Merz, li ha dit personalment que està obert a debatre la qüestió. També han canviat de posició els països bàltics i alguns dels nòrdics, com Suècia.
Des de l'arribada de Trump a la Casa Blanca, Europa es prepara per a rearmar-se i per avançar cap a la sobirania en matèria de defensa. Amb el president nord-americà marcant distàncies amb els països europeus, l'autonomia estratègica del bloc europeu és una prioritat. Que França pugui compartir el seu paraigua nuclear és un pas en aquesta direcció.
La proposta, "alta traïció"
A França, l'extrema dreta ha criticat durament la proposta de Macron. "La dissuasió nuclear francesa ha de seguir sent francesa. No l'hem de compartir i encara menys delegar", va dir la setmana passada la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen. L'altre líder d'extrema dreta, Éric Zemmour (Reconquesta), la va arribar a qualificar "d'alta traïció".
Davant les crítiques de l'extrema dreta, Macron ha deixat clar que encara que França comparteixi el seu paraigua amb altres països, no cedirà els poders nuclears a Europa. La decisió d'utilitzar l'arma nuclear "sempre ha estat i sempre estarà en mans del president de la República". En qualsevol cas, el paraigua és una estratègia militar defensiva per dissuadir l'enemic d'atacar. La vocació de la bomba nuclear no és utilitzar-la sinó evitar que un territori sigui atacat. Le Pen ho sap però la líder de Reagrupament Nacional ja ha començat la seva campanya per aconseguir arribar a l'Elisi el 2027.
