L'experiment Meloni funciona amb silenciosa normalitat a Albània

Shengjin (Albània)A Shëngjin, al nord d’Albània, no hi ha res més que una llarga avinguda farcida d’hotels de baix cost, restaurants i, al fons, un centre de detenció de migrants italià. Entaforada en una zona muntanyosa, aquesta localitat costanera es converteix cada estiu en una bullícia de turistes. Darrere les hamaques que ja reposen a la platja, l’experiment Meloni comença a prendre forma.

A principis d’abril hi va arribar el primer trasllat exitós de 41 migrants provinents d’Itàlia, després de diferents intents fallits des de l'octubre passat. Tot i la negativa de la justícia italiana a enviar-hi migrants rescatats al mar, el govern de Meloni va aprovar un decret per utilitzar els recintes com a “centres de detenció per a repatriacions” (CPR, per les sigles en italià), una figura legal que ja existeix a Itàlia, coneguda com a CIE (centre d'identificació i expulsió) fins al 2017, amb les mateixes sigles (i finalitat) que els centres d'internament per a immigrants a Espanya. Des de llavors, els dos centres d'Albània operen amb silenciosa normalitat.

L'ARA ha obtingut les notes de la visita de l’advocada italiana Guia Tani, que va accedir al CPR de Gjadër, vint quilòmetres a l’interior de la platja de Shëngjin. Tani explica que els va rebre una delegació formada per la policia italiana i el director del centre, treballador de Medihospes, una societat privada que acaba d’obrir una branca a Albània. “L'habitació és un contenidor (5 x 3 m²) amb dues lliteres per a quatre persones. No hi ha zones comunes reals que es puguin utilitzar a l'exterior –explica Tani–. L’asfalt fa que sigui realment difícil estar fora. Absència de llocs a l'ombra. Davant d'aquesta observació, l’òrgan de gestió respon: «Estan millor a dins»”.

Segons explica l’advocada, les autoritats afirmen que des del mes d’abril arriben al voltant de vint migrants cada setmana, però durant la visita només en va poder veure dos. Va parlar amb un d’ells, en un estat clar d'entusiasme: “Probablement sotmès a psicofàrmacs, sembla que havia patit una pallissa de la qual no volia parlar”, escriu Tani. “El telèfon personal és confiscat a l'entrada; trucades telefòniques diàries de 10 a un màxim de 20 minuts per detingut”, anota.

El silenci de Gjadër

Ningú dona informació de quants migrants resideixen actualment als dos centres, quants han tornat a Itàlia o han estat traslladats als seus països d’origen. Mentre som fora del centre de Gjadër, surt un autocar amb matrícula italiana i els vidres tintats. No s’hi distingeix cap passatger. Tampoc no se sent res des de l’altra banda del mur que custodia els contenidors grisos.

El silenci de Gjadër contrasta amb l’enrenou de les polidores i els tornavisos elèctrics que s’escola als hotels que preparen la temporada a Shëngjin. Aquí, les banderes d’Itàlia i de la Unió Europea que presideixen l’entrada del centre amb prou feines són visibles entre les embarcacions de pesca.

A l’exterior, els albanesos que volen parlar són optimistes. “Albània no té cap problema amb els refugiats. Som a tot arreu. Probablement hi ha més albanesos a Barcelona que refugiats a Albània”, explica l’Albi, de trenta anys, treballador en una oficina privada de duanes a uns pocs metres de l’entrada del port. “A més, ja tenim refugiats afganesos que viuen a Shëngjin, van a la platja i fan vida normal”, afegeix.

Diferents capes de la història recent d’Occident s’entrellacen en aquesta llarga avinguda d’hotels. Des de la retirada de les tropes internacionals de l’Afganistan el 2021, l’Hotel Rafaelo ha esdevingut la llar d’un nombre indeterminat de refugiats afganesos que esperen ser traslladats als Estats Units. Segons expliquen mitjans locals, molts d’ells fa anys que esperen el visat estatunidenc i ara pateixen per l’impacte que tindrà l’administració Trump en la seva sol·licitud.

Aquí, hostes i amfitrions comparteixen històries de migració. Un jove albanès que treballa al Rafaelo explica que va estar treballant sense papers al sud d’Itàlia durant tres anys. No vol identificar-se. Ara ha decidit tornar: “Allà la vida és tan complicada com aquí”, assegura.

La relació històrica amb Itàlia

Històries de migració a la Unió Europea es repeteixen en cada conversa, en un país on viu menys gent que en la diàspora. El relat oficial, però, és el d’una nació que creix de la mà d’Europa i que es beneficia de les oportunitats que li ofereix una relació històrica amb Itàlia. Una relació que el govern de Meloni ha volgut recuperar.

A pocs metres del centre de Shëngjin, emergeix un imponent restaurant amb el nom de Trattoria Meloni. Encara fa olor de nou. Totes les parets del restaurant estan embotides de caricatures de la líder italiana que n'exalten la simpatia. El propietari és Gjergj Luca, un bon amic del primer ministre albanès i conegut com "el magnat del peix de l’Adriàtic". Luca ha declarat la seva admiració per Meloni a la televisió albanesa, de la mateixa manera que el mateix primer ministre, Edi Rama. Rama ha estat recentment reelegit per a un quart mandat després de dotze anys al capdavant del govern.

Rama, del partit socialista albanès, té l’afició d’agenollar-se al rebre Meloni. Ho va fer fa tan sols una setmana a la recepció de la Comunitat Política Europea. La trobada succeïa la mateixa setmana que António Costa afirmava que Albània i Montenegro capitanegen la llista dels candidats que estan més a prop d’accedir a la UE. El primer ministre albanès ha promès que serà abans del 2030.

Les polítiques migratòries de Meloni no només generen complicitat amb el govern d’Albània. Aquesta és la primera vegada que un país de la Unió Europea envia migrants amb una ordre d’expulsió a un estat extracomunitari que no sigui ni el de trànsit ni el d'origen, i la Comissió Europea es prepara per donar cobertura al projecte.

Segons les normes actuals de la UE, els migrants irregulars només poden ser transferits a tercers països si donen el seu consentiment. Tanmateix, la Comissió prepara un text per permetre als estats membres establir "centres de retorn" fora de la UE. El projecte del Sistema Comú Europeu per als Retorns ja està en mans del Parlament i del Consell, un pas cap a la normalització del pla de Meloni per al conjunt de la Unió Europea.