Les famílies joves i amb fills petits marxen de Barcelona

BarcelonaBarcelona ha arribat al seu màxim històric de població en els últims quaranta anys: 1.732.066 habitants. La capital catalana viu un creixement demogràfic imparable empès per la immigració des de fa temps, però la seva fotografia censal amaga profundes transformacions. La ciutat està cada cop més envellida i pateix una pèrdua preocupant de la població infantil. Hi ha dos indicadors que evidencien aquest canvi. D'una banda, l'augment de veïns d'entre 25 i 44 anys que marxen de Barcelona i que ja suposen la meitat del total d'emigrants. De l'altra, el percentatge de menors de 16 anys que hi resideixen, que ha caigut a mínims històrics (11,9%). En altres paraules, la capital catalana ha consolidat un patró d’emigració protagonitzat per joves i famílies amb nens petits, que són els que se'n van a viure fora, eminentment per les dificultats en l'accés a l'habitatge.

Segons dades del padró municipal d'habitants de l'Ajuntament de Barcelona corresponents a l'any 2024, més de 67.300 barcelonins van fer una mudança fora de la ciutat, un 4,5% més que l'any anterior. La majoria dels emigrants s'han traslladat a altres municipis catalans (67%), si bé també n'hi ha una part important que ha provat sort a una altra comunitat autònoma i, en darrer lloc, a l'estranger. En concret, l'àrea metropolitana és la receptora de la majoria dels veïns que deixen enrere la gran ciutat. L'Hospitalet de Llobregat és el destí més triat, seguit de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. A més, hi ha un gruix important que també marxa a Madrid.

Les motivacions per instal·lar-se o deixar enrere Barcelona varien amb l'edat i depenen de molts factors personals, com la situació financera o ocupacional, assenyala l'informe consultat per l'ARA. El fet que sigui una capital en expansió econòmica i amb un augment de l'oferta en el mercat laboral atreu residents d'altres municipis o països, però els reptes per viure-hi (per la dificultat en l'accés a l'habitatge o per l'encariment de la vida, entre altres) allunyen molts dels seus veïns.

Aquest informe deixa entreveure que la pèrdua s'aguditza en la població jove, i en conseqüència, es produeix una disminució de les famílies amb nens que viuen a Barcelona. Només l'any passat hi va haver més de 7.000 emigracions d'infants entre 0 i 14 anys de la capital catalana. I hi ha una altra dada que il·lustra la pèrdua de població infantil: mentre gairebé un terç dels domicilis a la ciutat són unipersonals, només en una de cada cinc llars (21,8%) viuen menors d'edat.

Segons la fotografia de l'Oficina Municipal de Dades, Barcelona guanya nous veïns provinents d'altres territoris, però perd residents nascuts a la ciutat per sisè any consecutiu. Si entre el 2000 i el 2019, una mica més de la meitat de la població era nascuda a la capital, actualment aquest grup només representa el 45% dels ciutadans empadronats. De fet, ja el 2023, l'Ajuntament avançava que els "barcelonins autòctons" havien assolit la xifra més baixa en la configuració demogràfica de la ciutat, quan representaven el 46,1%. Així, la pèrdua de pes relatiu d'aquest grup continua un any més.

46.000 veïns nous provinents de l'estranger

El moviment demogràfic a Barcelona l'impulsa la població estrangera, que ha anat augmentant en els darrers anys. Si la ciutat es manté en creixement positiu és, precisament, per l'arribada de persones d'altres països: al llarg del 2024, la capital catalana va guanyar 46.000 veïns d'altres nacionalitats i, actualment, fins a un terç dels seus residents és nascut a l’estranger. Tot i que hi ha hagut un "lleuger descens" en el ritme de creixement respecte a l'any anterior, el nombre d'estrangers empadronats continua a l'alça, fins al punt que aquest indicador s'ha multiplicat per 17 en els últims 30 anys.

La major part dels estrangers que han arribat a Barcelona provenen de l'Amèrica Llatina –amb l'Argentina, Colòmbia i Veneçuela al capdavant– i d'altres països d'Europa. Per nacionalitats, la més present és la italiana (amb 53.415 persones), seguida de la colombiana (30.530), la pakistanesa (25.703), la xinesa (23.511) i la peruana (22.771). A més, hi ha sis nacionalitats que representen entre 10.000 i 20.000 veïns: el Marroc, França, Hondures, Veneçuela, l'Argentina i Rússia.

Segons el document municipal, els nous residents per immigració aporten "una estructura molt equilibrada per sexes i força jove en termes d’edat". A més, entre els nouvinguts de l'any passat, un 45,2% declarava tenir estudis o titulació universitària. La nova onada migratòria ha tingut un impacte directe en la configuració social i cultural de la ciutat, amb un augment notable de persones de nacionalitat estrangera en barris com l’Eixample, Sant Martí o Ciutat Vella. En l'últim cas, més de la meitat dels veïns són nascuts en altres països.

Cal tenir en compte que les dades de l'informe s'extreuen de les altes (per naixement, immigració o alta administrativa) i les baixes (per defunció, emigració o baixa administrativa) del padró municipal, per la qual cosa hi pot haver residents a la ciutat que no constin en el registre o que continuïn empadronats a Barcelona tot i haver-ne marxat ja.

Caiguda lliure de naixements

Un any més, Barcelona registra un saldo vegetatiu (els naixements menys les defuncions) negatiu. Els 11.091 naixements que es van registrar el 2024 marquen el valor més baix des del 1900, amb l’excepció del 1939, marcat pel final de la Guerra Civil Espanyola. Així, el nombre de fills per dona continua en caiguda lliure, i any rere any aquesta taxa es va allunyant de la frontera simbòlica de l’1. Actualment, ja se situa en 0,88 fills per dona.

El saldo natural negatiu s’escampa a tots els districtes de la ciutat amb l’excepció de Ciutat Vella, on per segon any consecutiu hi ha més naixements que defuncions. Ara bé, en el conjunt de Barcelona la població cada cop està més envellida. L'informe constata que per cada nen o nena de menys de 16 anys que viu a Barcelona, pràcticament hi ha dos adults de 65 anys o més. A hores d'ara, la representació dels menors d'edat sobre el total de veïns de Barcelona (11,9%) ha assolit la xifra més baixa des que hi ha registres, alhora que el percentatge de població gran s'enfila fins al 20,8%.

"La població continua envellint, però s'ha estabilitzat amb una edat mitjana de 44 anys", explica María Jesús Calvo, cap del departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Ajuntament de Barcelona. A la capital catalana, una de cada cinc persones té 65 anys o més i s'ha assolit un nou màxim de persones centenàries, amb 1.104 veïns que superen els 100 anys, un 9,6% més que el 2023.