Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga

BarcelonaTot comença quan algú se'n va de la llengua. La informació és que en una casa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, hi ha una tona d'haixix. "Ho has de deixar tot i anar-hi corrents", explica un comandament de la policia. Ja és de nit quan arriben a la urbanització, on regna el silenci. Els cotxes patrulla es reparteixen sigil·losament per la zona quan, de sobte, una furgoneta surt a tota velocitat. "Demano a dos agents que l'aturin", continua el responsable de l'operació. Però els traficants no van frenar i van envestir els agents. "Els narcos no tenen por", afegeix. Els policies van resultar ferits, però finalment els narcos van acabar detinguts. Portaven 800 quilograms d'haixix que protegien amb un subfusell i més de 100 cartutxos. A dins de la furgoneta, que havien robat als Països Baixos i havien dissimulat amb matrícules falses, hi havia inhibidors de freqüència, detectors de balises i visors nocturns. Feia poques hores que havien desembarcat la droga en una cala amagada del delta de l'Ebre i començaven la fase del transport per carretera. Catalunya només era una parada més en el llarg trajecte de l'haixix, i els traficants estaven preparats per, si calia, obrir foc contra tot aquell que s'hi oposés.

Catalunya és un país de 30.000 quilòmetres quadrats. El 64% del territori és verd, de boscos i camps ideals per amagar-hi extenses plantacions de marihuana que també estan amagades en el mig milió de cases buides que hi ha per tot el país. La costa catalana fa 580 quilòmetres, entre grans platges obertes i petites cales amagades que les màfies de l'haixix utilitzen per desembarcar-hi desenes de fardells. Catalunya és prou a prop del Marroc (on es produeix l'haixix) per fer-hi viatges amb llanxes i també és a un cop de carretera de la porta d'Europa, on acaba anant a parar la majoria de la droga. Catalunya té el vuitè port d'Europa, el de Barcelona, i el un dels més importants d'Espanya, el de Tarragona, per on passen milions de contenidors que poden portar quilos i quilos de cocaïna. Una droga que pot entrar per mar, però també per aire, a través del setè aeroport amb més passatgers de la Unió Europea, el del Prat. "Catalunya ha sigut sempre una terra de pas", explica el comissari Ramon Chacón, cap de la comissaria general d'investigació criminal dels Mossos d'Esquadra. Una terra de pas que amb els anys, sobretot a partir del negoci de la marihuana, s'ha convertit en un centre logístic dels narcotraficants, un hub de la droga.

"I ja passava fa vint anys", continua el comissari Chacón. Explica que per la seva situació estratègica sempre ha estat un país receptor de droga, tot i que l'última dècada hi ha hagut canvis importants. Després d'una petició de transparència al departament d'Interior, l'ARA ha tingut accés a les xifres de detencions, operacions, delictes i intervencions de droga dels últims quinze anys. El 2009, els Mossos d'Esquadra i les policies locals van detectar gairebé 2.400 delictes contra la salut pública. És a dir, de tràfic de drogues: des del petit camell que passa un gram de cocaïna fins al gran traficant. El 2024, els delictes contra la salut pública van ser gairebé el doble, fins a 4.700. Ara ja parlem de dotze delictes cada dia, un cada dues hores.

L'evolució

Aquests anys hem passat de ser simples receptors de droga a ser-ne productors, començant pel boom de la marihuana i acabant per laboratoris de drogues sintètiques, que darrerament s'han començat a detectar. Per exemple, ara fa un any en van desmantellar un a Tarragona d'uns albanesos amb capacitat per fabricar 400 quilograms de cocaïna. Igual que el món, el negoci de la droga, i amb ell aquest país, s'ha globalitzat, amb bandes estrangeres que han substituït els grups criminals nadius. Unes bandes cada cop més heterogènies, que es barregen entre si independentment de les nacionalitats i que moltes vegades no viuen als mateixos espais on delinqueixen. "Ens movem en un món global i la nostra capacitat d'incidir de vegades és petita", admet Chacón. Per exemple, el preu de la cocaïna en grans quantitats ha caigut gairebé a la meitat (de 50.000 euros el quilogram a 25.000) per la sobreproducció que n'hi ha: han augmentat un 30% les terres cultivables a Sud-amèrica i, com més excedent de cocaïna hi ha, més s'abarateix el preu. "Ara és molt més pura que fa deu anys", apunta Mireia Ventura, responsable de l'àrea d'anàlisi i d'internacional d'Energy Control. Com que n'hi ha molta més, no cal tallar-la tant amb altres substàncies.

Aquest, diu Chacón, és un moment de "risc". Que els productors abaixin els preus i es devaluï la droga podria comportar, per exemple, que enviessin a Europa la droga sense acabar-la, el que es coneix com a pasta de coca, i els precursors químics per acabar-la en laboratoris instal·lats a Catalunya, cosa que permetria produir altres substàncies encara més nocives com el crac. Que la droga s'ha globalitzat també ho demostra que el port de Barcelona sigui un punt d'entrada molt actiu de cocaïna després que els principals d'Europa, com el de Rotterdam i el d'Anvers, hagin implementat més mesures de seguretat. Queda clar amb l'haixix. Cada cop entra menys per Andalusia davant la pressió policial a l'estret de Gibraltar i els traficants pugen cap a les costes catalanes. I hi ha més riscos, com el retorn dels talibans a l'Afganistan, un país d'on prové més del 80% de l'heroïna mundial. El règim va impulsar mesures contra la producció del cascall, la planta a partir de la qual es fabrica l'heroïna, i si la producció n'acaba afectada podria obrir la porta a Europa de noves substàncies substitutives com el fentanil.

Catalunya va notar els efectes d'aquesta globalització amb la marihuana, amb més de tres milions de plantes comissades els últims quinze anys. Els clans albanesos van veure en Catalunya una zona ideal per instal·lar-hi plantacions exteriors, que amb la sequera van esdevenir interiors en cases i naus. Ara mateix, el 80% de les plantacions ja són indoor. I també es van sumar al negoci suecs, finlandesos i francesos. Tot plegat per produir una droga que s'acaba venent pel doble o pel triple en altres racons d'Europa, on les penes per traficar també són més elevades. La marihuana cada cop és més potent i el seu principi actiu s'ha multiplicat per deu des dels anys 90 a través de mutacions genètiques. La successió de plantacions i més plantacions va portar els primers narcoassalts i la necessitat, amb el temps, d'armar-se dels grups criminals per defensar-se de robatoris. Els clans de la droga han evolucionat tant que es barregen entre si i també les drogues que transporten: una narcollanxa pot portar haixix, però també cocaïna. I tot i que els albanesos al principi es van especialitzar en la marihuana, ara estan prenent el control mundial de la cocaïna, establerts a l'Equador i a Colòmbia. De fet, fa tres anys, dins els Mossos d'Esquadra es va llançar un avís per variar l'estratègia contra la droga: calia començar a posar el focus en la cocaïna i l'haixix.

La pressió policial contra aquests grups també ha augmentat, tal com ho demostra que les detencions pràcticament s'han doblat en quinze anys. Els Mossos també s'estan centrant en les investigacions per blanqueig de capitals, per evitar que les màfies s'enriqueixin. "Els afebleixes", afirma el comissari Chacón. L'objectiu de la policia és frenar que nous grups de noves nacionalitats s'estableixin a Catalunya. "Volem apagar un foc amb una galleda i, per això, cal anar a l'origen del foc", compara el comissari. En la marihuana, per exemple, els últims anys les xifres s'han estabilitzat després d'un augment de la pressió i la intel·ligència policial. Fonts de la Fiscalia són més pessimistes, perquè afirmen que el conflicte de la droga continua "tan malament o pitjor" que abans i que la lluita policial i judicial està "fracassant". "Els narcotraficants sempre van davant nostre", afirmen les mateixes fonts.

Els territoris

La gran majoria de la droga que entra o es produeix al país s'envia cap a Europa, però una part es queda aquí per abastir el consum local. L’any 2023, fins a 15.734 persones van iniciar tractament per addiccions a Catalunya, la màxima demanda des de l’inici del servei, l’any 1987. La gran majoria, 14.781 persones, ho van fer per dependència a les drogues. El 44% dels casos va ser per alcohol, però després ja venen la cocaïna (3.492 casos) i la marihuana, amb 2.046 inicis de tractament. De fet, en el cas de la marihuana és el rècord històric. Les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) també hi són presents. 

Però no a tot arreu hi ha la mateixa quantitat droga i, a Catalunya, es detecten algunes zones calentes. Els Mossos d'Esquadra divideixen el país en àrees bàsiques policials (ABP), que als territoris menys poblats coincideixen amb les comarques, però a Barcelona, per exemple, coincideixen amb els districtes. Al mapa de drogues del país, Ciutat Vella és la zona que apareix més negra amb molta diferència: des del 2009 s'hi han comès 10.468 delictes contra la salut pública; el segon lloc en el rànquing, el districte de l'Eixample, es queda amb 2.616 fets. Després ve el Tarragonès, amb una mica més de 2.000 delictes, i també apareixen en llocs destacats del mapa de calor l'ABP Selva Litoral i l'Alt Empordà-Figueres. El motiu? Aquests delictes són molt presents a les zones costaneres on hi ha més turisme.

De fet, les drogues també tenen estacions. Quan ve el bon temps, puja de manera destacada el tràfic de substàncies estupefaents. L'època amb més delictes –comptant-hi totes les dades des del 2009 fins al 2024– és l'agost i el setembre, amb més de 4.500 delictes acumulats. En canvi, els mesos més fluixos són el gener i el desembre, quan els delictes baixen gairebé a 3.000. 

Les drogues més presents al país són, amb diferència, l'haixix i la marihuana. De fet, el 2024 va ser l'any rècord amb gairebé 22 tones d'haixix intervingudes. Aquest any els Mossos esperen que la xifra es redueixi. Segons Chacón, les confiscacions de cocaïna s'han mantingut relativament estables, si bé la gran majoria són al port de Barcelona i les intervencions les sol fer Vigilància Duanera. En el cas de l'heroïna, l'èxtasi i les metamfetamines hi ha certs pics que responen a operacions concretes en què se'n van intervenir grans quantitats.

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga