Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga

BarcelonaLa droga té molts noms. Al carrer, el xabú i la tina són metamfetamines. El primer nom el van portar els asiàtics, sobretot els filipins, i el segon el fan servir més els americans. Cada cop són més potents, i solen ser més barates que l'heroïna: "Vaig estar quatre dies sense dormir, pràcticament sense menjar", admet el Vik, que és consumidor d'aquesta droga. El karkubi, en canvi, ve més del nord de l'Àfrica. És una barreja de medicaments amb haixix i cola, una combinació a l'alça. La cocaïna s'esnifa, però també es pot coure amb bicarbonat i amoníac per crear una roca que s'acaba fumant en pipa. I també està de moda la cocaïna rosa, la tusi, tot i que de coca no en porta: està feta de MDMA, cafeïna, ketamina i colorant rosa. I res és difícil de trobar. Pots descobrir droga regirant les obres de la Rambla de Barcelona, rebuscant per les arrels d'un arbre o posant el dit per la part sobrant d'una persiana metàl·lica d'un negoci abandonat.

De fet, per aconseguir droga no cal ni quedar amb un camell ni haver de fer el gest dissimulat de donar-li la mà ocultant l'intercanvi d'un xivato. La pressió policial al carrer, sobretot protagonitzada per agents de paisà, ha provocat que cada cop més els intercanvis siguin des de la distància. Els traficants poques vegades porten la droga a sobre, i l'oculten en amagatalls que només ells coneixen. Últimament a Barcelona s'ha notat una tècnica nova que, segons fonts policials, se sol fer servir a Rússia. Els camells enganxen un imant petit, difícil d'apreciar a simple vista, en persianes, papereres i altres objectes metàl·lics; en llocs ocults i racons de difícil accés. A dins, recoberta amb cinta, hi ha una petita bosseta amb droga.

A partir de grups de Telegram, el client contacta amb el camell. El pagament també és online, i fins i tot es fa amb bitcoins. Poc després el client rep una ubicació, acompanyada d'una fotografia amb una fletxeta que indica el lloc exacte on hi ha la droga. El camell ja ha deixat la mercaderia oculta enganxada amb aquest imant, i el client només ha d'anar fins al lloc concret i recollir-la.

Entregues a domicili

De manera menys professionalitzada però amb una tècnica semblant, els camells que ofereixen coca i marihuana pel centre de Barcelona poques vegades porten la droga a sobre. L'amaguen pels carrers laberíntics de Ciutat Vella, entre les obres, en parcs o a sota de mobiliari urbà. També es limiten a acompanyar un client fins a un pis on venen droga o li faciliten la ubicació d'una associació cannàbica. Això complica la tasca policial: els agents han de poder presenciar l'intercanvi i després perseguir tant el comprador com el venedor, que és qui acaba detingut. "L'important és que sempre que et pari la policia estiguis net", diu un camell. Solen actuar coordinats: mentre un troba el comprador, l'altre l'acompanya a una altra ubicació i un altre li entrega la droga.

Al Raval també s'ha posat de moda el telepollo. Són repartidors que a bord d'un patinet van voltant pel centre de la capital catalana repartint un pollo (una bosseta amb cocaïna). Els clients també han contactat per canals de missatgeria instantània, fins i tot per WhatsApp. No fa gaire van enxampar un repartidor de telepollo. Després de buscar i buscar, finalment la policia va trobar on portava la mercaderia: l'havia amagat al manillar del patinet. Als pobles, segons diverses fonts, la dinàmica continua sent més tradicional, amb trobades presencials entre els camells i els clients.

També corren com mai pels carrers les drogues que s'inhalen. El popper torna a estar de moda, i fins i tot hi ha persones que vapegen drogues sintètiques. "Busquen pujades i baixades ràpides, de 10 a 15 minuts", explica Mireia Ventura, responsable de l'àrea d'anàlisi i d'internacional d'Energy Control, i afegeix que així es poden anar regulant més la droga que entra al seu organisme.

Els medicaments

Les bossetes que es venen pel carrer poden anar plenes de les drogues més populars, com cocaïna, haixix, marihuana o èxtasi. Ara bé, també s'està expandint el tràfic de medicaments com la Lyrica i el Rivotril. En tots dos casos, són fàrmacs antiepilèptics que només es poden comprar sota prescripció mèdica, però els traficants han trobat una oportunitat de mercat. De fet, les bossetes que van trobar embolicades entre imants contenien medicaments a dins. El marge de benefici dels camells és elevat, ja que venen una pastilla de Lyrica a tres euros i una de Rivotril a un euro.

Aquests medicaments tenen un públic molt concret, segons expliquen fonts policials i també dels traficants, i són els joves que es dediquen, sobretot, a robar. Per què? Aquests medicaments solen desinhibir, fer pujar l'adrenalina, i se'ls prenen per perdre la por abans de cometre un robatori amb violència al carrer. A la part final de la rambla del Raval, per exemple, és molt visible el tràfic d'aquests fàrmacs, on juga un paper important la figura d'un tercer amb recepta que els va a buscar a la farmàcia i després els ven. A més, ja s'estan combinant amb altres drogues, com l'haixix, i n'han sortit noves substàncies com el karkubi.

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga