La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga

BarcelonaVa aterrar a Catalunya des de Sèrbia per treballar en obres. I li va sorgir una font d’ingressos molt més fructífera. Entrar en el negoci de la droga. I els diners van començar a entrar en abundància. Ell i els seus compatriotes vivien en pisos de luxe a la zona del Poblenou de Barcelona. Duien un alt nivell de vida que els feia oblidar els riscos que corrien. Fins que l’estiu del 2024, després de dos anys d’investigació, la Policia Nacional va desarticular la xarxa que es dedicava a la producció i exportació de marihuana, amb quatre grans plantacions repartides pel país.

Serbis, albanesos, danesos, suecs, marroquins, algerians, dominicans, colombians, pakistanesos… El negoci de la droga a Catalunya s’ha internacionalitzat els últims anys. Moltes bandes s’hi han establert perquè Catalunya és la porta d’entrada a Europa. Un territori estratègic on, a més, les bandes troben bon clima i una legislació menys dura que en uns altres països, amb condemnes inferiors. “A Espanya la llei no és dissuasiva”, sentencia un advocat especialista a portar narcotraficants, que admet que hi hauria d’haver un canvi en el dret processal i augmentar les penes. Una visió compartida pels cossos policials. “Per què Catalunya? Hi ha el rum-rum, la llegenda urbana, que la justícia és més benèvola, que si no és una gran plantació de marihuana, el primer cop no passa res. Que la policia tampoc és tan dura, no et pega”, afegeix un altre veterà advocat acostumat a treballar amb narcos.

Per traficar amb cànnabis o haixix, les penes són d’entre 1 i 3 anys, i amb drogues dures com l’heroïna, l’èxtasi i la cocaïna, de 3 a 6 anys. Si les quantitats són grans, el que es coneix com a importància notòria, les penes augmenten: si t’enxampen amb més de 10 kg de marihuana et poden caure 4 anys i mig de presó, mentre que portar 750 grams de cocaïna o 300 d’heroïna pot significar fins a 9 anys entre reixes. En canvi, si es forma part d’una organització criminal les condemnes pugen fins als 9 o 12 anys i si es tracta del cap de la trama, fins a 18 anys.

Barreja de clans

Al llarg dels últims vint anys, bandes de diferents nacionalitats es van instal·lar a Catalunya, especialitzades molts cops en un tipus de droga concreta. Eren compartiments estancs, sense interacció entre elles. Els pakistanesos dominaven els circuits de l’heroïna. Els marroquins controlaven bona part de les rutes de l'haixix provinents del nord de l’Àfrica. I els dominicans i colombians portaven la veu cantant en la importació de la cocaïna, que arriba sobretot a través del port de Barcelona. Però aquests últims anys això ha canviat. Ja no funcionen de manera independent: els cossos policials han detectat la col·laboració entre diferents grups de diverses nacionalitats i com cadascuna d'aquestes organitzacions s'encarrega d'una part del procés –producció, importació, distribució, control, extracció del port, seguretat...–. Un exemple va ser l'operació Magenta de finals del 2023, quan es va desarticular una xarxa dedicada a l'haixix –que tenia un laboratori propi– i en la qual cada grup tenia una missió: de la importació, se n'encarregaven persones d'origen marroquí; de la distribució, gent autòctona d'un grup d'Osona, i de la seguretat, mexicans.

Precisament, quan els Mossos detecten màfies de certes nacionalitats intenten actuar-hi amb contundència perquè no arrelin a Catalunya. A l'operació Magenta hi havia implicats mexicans, com també en l'assassinat d'un narcotraficant albanokosovar a qui membres del càrtel de Sinaloa van segrestar i matar, a banda d'intentar extorsionar la seva família. Si aquests grups s'instal·len a Catalunya poden ser la porta d'entrada de nous productes o de més violència. El mateix va passar abans de la pandèmia amb una organització sueca –de segona generació, amb arrels al Magrib– extremadament violenta. Les operacions contra la banda van evitar que s'establís a Catalunya. També va passar amb la màfia marsellesa o podria repetir-se amb els turcs, que solien controlar el negoci de l'heroïna, però els últims anys se'ls ha vinculat també a unes altres drogues i són una amenaça perquè poden suposar l'entrada d'armes de foc.

No va passar amb els albanesos, que van anar establint-se a Catalunya i ara dominen bona part del mercat de la marihuana. Tot i que molts d'ells tenen formació militar, "no són violents, les armes que tenen són per defensar-se de narcoassalts", assegura el comissari Ramon Chacón, cap de la comissaria general d'investigació criminal dels Mossos d'Esquadra. Les bandes d'aquest país envien gent per controlar les plantacions de marihuana, els anomenats jardiners, i quan es desmantellen envien gent nova per substituir-los. La cúpula d'aquestes organitzacions de l'Europa de l'Est molts cops no resideix a Catalunya i simplement hi envia peons per controlar el tràfic de marihuana: Catalunya s’ha convertit en un país productor i exportador per a tot el continent. “Es fa una inversió inicial d’uns 8.000 o 10.000 euros i després fa falta poca inversió. I a l’estranger la venen pel doble o el triple que val aquí”, assenyala una font coneixedora del negoci. A més, els últims anys els albanesos han fet el salt a la cocaïna.

La marihuana i la violència

El negoci de la droga i el blanqueig de capitals associat no coneix fronteres i les xifres ho acrediten. Durant els últims quinze anys, el nombre de persones detingudes pels Mossos d’Esquadra o les policies locals per delictes relacionats amb el tràfic de drogues pràcticament s’ha duplicat. Dels pocs més de 2.400 l’any 2009 als gairebé 4.600 de l’any passat. Les dades són conseqüència d'un esforç policial més important i "que hi ha més droga i consum", alerten els Mossos. La internacionalització del mercat i l’assentament de les organitzacions criminals a Catalunya ha fet que el percentatge de població estrangera detinguda hagi oscil·lat entre el 55% i el 70% del total. Els mínims, entre els anys 2015 i 2017, coincidint amb els últims anys de la crisi econòmica i el període en el qual la població estrangera era menor perquè hi va haver un èxode de persones que havien vingut a Espanya per buscar una nova vida.

Gairebé la meitat d'aquests detinguts estan vinculats a la marihuana, uns 2.000 cada any. Uns 900 estan relacionats amb trames d'haixix i un miler per cocaïna. Molts d'ells són interceptats per la policia per delictes menors contra la salut pública, però entre 700 i un miler cada any formen part del crim organitzat arrelat a Catalunya.

Però, més enllà de les bandes internacionals, com sempre ha passat, també hi ha bandes autòctones. Organitzacions criminals que anteriorment controlaven el sector o gent que simplement hi veu una manera d’obtenir diners fàcilment. “Al negoci de la marihuana hi han entrat famílies d’aquí per poder arribar a final de mes. Si obtenen 15.000 euros en dos o tres mesos, tot això que hi guanyen. Hi ha gent d’aquí que ve al despatx a fer consultes sobre això, sobre què passa si entren en el negoci d’una plantació de marihuana”, admet un advocat.

Un dels fenòmens associats a aquesta proliferació de bandes internacionals és l'augment de la violència i la consegüent presència d'armes de foc. Sobretot per protegir-se dels robatoris de les altres bandes, els narcoassalts. De moment, segons fonts policials, la violència està associada a la marihuana i, per mimetisme, perquè n'està copiant el modus operandi, a l'haixix. Les morts associades al negoci de la cocaïna són encara puntuals, afegeixen les mateixes fonts. Les dades dels Mossos d'Esquadra demostren que els últims cinc anys s'han decomissat més de cent armes anualment, amb especial menció als anys 2020, 2022 i 2023 quan pràcticament van ser dues-centes i una cinquantena, de foc. Al febrer, un noi va morir a Olesa de Montserrat en un narcoassalt entre dues bandes, una d'autòctona i una del Magrib. Tots ells estaven armats i tenien entre 18 i 22 anys. "Era impensable fa deu anys", admet Chacón.

Dossier Catalunya Droga Hub 4 articles

• Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
• La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
• Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia
• Imants per ocultar les pastilles i 'telepollo' de cocaïna: així es passa la droga