Trump diu que Espanya és un "problema" per la despesa militar i Sánchez aguanta la respiració per evitar un xoc frontal

Rutte incrementa la pressió als aliats i condiciona el compromís dels EUA amb la seguretat d'Europa amb l'increment de la despesa en defensa

El president Donald Trump, juntament amb el rei Guillem Alexandre i la reina Màxima dels Països Baixos, posa per a una foto de família mentre participa a la cimera de l'OTAN de 2025 a La Haia, el dimarts 24 de juny de 2025.
25/06/2025
4 min

La HaiaDonald Trump no s'ha esperat ni a aterrar a la Haia per carregar contra Espanya. Des de l'Air Force One i de camí a la cimera de l'OTAN, el president dels Estats Units ja ha qualificat l'estat espanyol de "problema" per les seves reticències a incrementar la despesa militar fins al 5% del seu producte interior brut (PIB), tal com exigeix la Casa Blanca i ja han acceptat la gran majoria de socis atlàntics. "Hi ha un problema amb Espanya. Espanya no hi està d'acord, cosa que és molt injusta per a la resta de gent", ha dit el magnat novaiorquès en declaracions a la premsa. Tot i això, Trump ja ha cantat victòria abans que els socis segellin l'acord aquest dimecres i ha augurat que la trobada "serà un èxit" per a la seva administració.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A hores d'ara, Pedro Sánchez és l'únic líder de l'Aliança Atlàntica que es nega públicament a cedir davant la imposició de la Casa Blanca. Ara bé, fonts de la Moncloa remarquen que volen evitar un "conflicte internacional" amb el magnat novaiorquès, que ja ha humiliat altres líders internacionals davant de les càmeres. Per aquest motiu, el govern espanyol ha evitat en tot moment apel·lar directament a Washington, si bé s'ha mostrat molt dur contra el ritme de rearmament que propugna l'OTAN. D'aquesta manera, pretenen donar com menys metxa millor al president dels EUA perquè no arremeti contra Sánchez i en surti malparat. "Volem que demà vagi bé", diuen les mateixes fonts del govern espanyol.

D'altra banda, el president dels Estats Units també ha publicat a la seva xarxa social el que suposadament sembla un retall d'una notícia de diari en què es veu el títol 'Espanya amenaça en fer descarrilar la cimera de l'OTAN', i un gràfic dels percentatges que destina cada aliat atlàntic a la defensa. I, per descomptat, l'estat espanyol es troba a la cua, ja que és el soci que gasta una taxa menor del seu PIB en defensa.

De fet, la Moncloa assegura que les discrepàncies públiques i les contradiccions entre Sánchez i Rutte estan "acordades". En cap cas, asseguren les mateixes fonts, Espanya vol "torpedinar ni alterar la cimera de l'OTAN" i l'acord del 5% de despesa militar que es preveu que els aliats segellin. Ara bé, el president del govern espanyol manté que es pot quedar en només el 2,1%, si bé el mateix Rutte i els EUA li han insistit que ha d'assolir el 5%, com tots els socis.

Les paraules de Trump han arribat just després que Rutte hagi vinculat el compromís dels Estats Units amb la protecció d'Europa al fet que els estats europeus destinin més diners a la seguretat. "Els europeus i els canadencs no estem gastant prou. Volen que igualem la quantitat que els Estats Units estan invertint en defensa", ha dit en una compareixença el secretari general de l'OTAN, que és molt afí a la Casa Blanca.

En la mateixa línia, Rutte ha tornat a posar pressió als aliats europeus que són a la cua de despesa militar i ha mencionat fins a una vuitena de països que ja s'han compromès amb arribar al 3,5%, com Estònia, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia, que són els que senten més imminent l'amenaça de l'expansionisme del règim de Vladímir Putin per motius històrics i geogràfics. Fins i tot el secretari general de l'OTAN ha confirmat que Alemanya s'ha compromès a assolir el 3,5% de despesa militar el 2029.

De fet, alguns països han criticat obertament que Sánchez no vulgui assolir el 5% de despesa militar i demani un tracte especial a l'Aliança Atlàntica. Entre d'altres, la primera ministra danesa, la també socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha qualificat aquesta petició d'"injusta"; el primer ministre suec, Ulf Kristersson, s'ha mostrat contrari a "excepcions" dins de l'OTAN i el ministre de Defensa polonès, Władysław Kosiniak-Kamysz, ha afirmat que "desviar-se" de la fita del 5% de despesa militar seria un "mal exemple".

Les promeses (verbals) a un Zelenski relegat a un segon pla

El retorn de Trump a la Casa Blanca ha relegat completament Volodímir Zelenski a un segon pla a la cimera de l'OTAN. El dirigent ucraïnès no ha participat en cap sessió general amb la resta de líders i la trobada de treball entre l'Aliança Atlàntica i Ucraïna s'ha rebaixat a l'àmbit ministerial. Només ha mantingut trobades bilaterals al marge de la reunió oficial i participarà en els sopars i dinars informals organitzats al llarg d'aquests dies a la Haia. En un dels àpats en què assistirà Zelenski, el sopar d'aquesta nit, coincidirà amb Trump i, entre molts altres líders, Sánchez.

Tot i això, el secretari general ha volgut recuperar el compromís de l'OTAN sobre el "camí irreversible" d'Ucraïna cap a formar part de l'Aliança Atlàntica. Es tracta d'un vocabulari que els aliats van acordar en l'última cimera de l'entitat miliar a Washington, sota l'administració de Joe Biden. Ara, però, fonts diplomàtiques apunten que no s'acordarà de mantenir-lo en les conclusions de la cimera d'aquest any a la Haia per les pressions de Trump. En tot cas, Zelenski ha agraït a Rutte que almenys s'hagi compromès de manera verbal que el futur d'Ucraïna estigui vinculat a l'entitat militar més poderosa del món.

stats
OSZAR »