La UE obvia les amenaces de Trump i Zelenski adverteix que Europa pot caure a la irrellevància

Brussel·les / LondresTant se val les amenaces de Donald Trump i el reguitzell de mesures que ha aprovat en el seu primer dia de mandat. La Unió Europea (UE) vol evitar el xoc frontal amb la nova administració republicana i s'insta a reforçar les relacions transatlàntiques, així com amb nous socis internacionals. Aquest posicionament s'ha tornat a constatar aquest dimarts en el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al Fòrum de Davos. Ha passat gairebé de puntetes pel retorn del magnat novaiorquès, del qual no ha esmentat ni el nom, i s'ha centrat a reivindicar la importància dels vincles culturals i comercials entre el club europeu i la potència estatunidenca.

També ha obviat les amenaces del magnat novaiorquès sobre Groenlàndia o l'ofensiva reaccionària de l'oligarca de X i Tesla, Elon Musk. El to pacificador de Von der Leyen ha contrastat amb el bel·licisme de Trump: la presidenta de la Comissió Europea s'ha limitat a comprometre's a "protegir els interessos europeus i preservar els valors europeus". En cap cas ha entrat a rebatre el líder republicà i, en canvi, ha subratllat que la seva "prioritat" és "discutir sobre els interessos comuns" amb Washington. "Estem preparats per negociar. Serem pragmàtics", ha afegit.

Una mica més ferm s'ha mostrat el canceller Olaf Scholz, que també ha intervingut a Davos aquest dimarts. L'alemany, que d'aquí a un mes fa front a unes eleccions avançades que el poden descavalcar del poder, ha qualificat d'"indispensable" una estreta cooperació entre Europa i els EUA per a la pau i la seguretat del món. Però també ha recordat que "els europeus han de relacionar-se amb la nova administració republicana sense acostumar-se a dir-los el que volen sentir", i sense que estiguin "a un pas de l'atac de nervis per cada piulada que es faci des dels Estats Units, que no té per què fer-nos plantejar dubtes existencials". Davant de les amenaces de la guerra comercial de Trump, Scholz ha insistit que "menys aranzels comportaria una major competència i preus més baixos: L'aïllament es fa a costa de la prosperitat. Defensarem el lliure comerç", ha promès.

La pau a Europa de què ha parlat Scholz ha sigut el tema central de la intervenció del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha pujat a l'escenari immediatament després que acabés el canceller. Zelenski ha agafat el toro per les banyes, recordant a l'audiència que Europa és feble i que el continent s'arrisca a caure en la irrellevància llevat que inverteixi molt en la seva pròpia defensa, i que ho faci de forma mancomunada, una idea que també ha expressat el cap de govern alemany. "Europa ha de preparar-se per a la desvinculació dels Estats Units de garantir la seva seguretat" amb el retorn de Donald Trump a Washington.

"El president Trump es fixarà en Europa? Veurà que l'OTAN és necessària? Ni tan sols queda clar que els europeus tinguin un lloc en qualsevol taula de negociació per posar fi a la guerra a Ucraïna", ha afegit. I mostrant complicitat amb el nou president republicà, Zelenski ha donat suport a la crida de Trump perquè els membres de l'OTAN gastin fins al 5% del PIB en defensa, una idea sobre la qual Olaf Scholz s'ha mostrat molt més prudent. En el que tots dos han coincidit ha sigut en la necessitat d'impedir que Vladímir Putin imposi les condicions d'una hipotètica pau.

Zelenski també ha aprofitat la seva al·locució per posat damunt de la taula algunes de les contradiccions dels europeus quant a la seva relació amb la Rússia de Putin. "No podem comprar gas a Moscou al mateix temps que esperem que els Estats Units ens defensin", ha reblat. El president ucraïnès espera que aquest any s'arribi a la pau, però "una pau justa i amb garanties de seguretat".

Diversificar els aliats

El missatge més directe que Von der Leyen ha enviat a Trump ha estat respecte al seu compromís amb l'agenda verda de la UE, que cada vegada suma més detractors. Ha defensat l'Acord Climàtic de París, del qual els EUA ha sortit aquest mateix dilluns per segon cop. "Aquest pacte continua sent l'esperança més gran de tota la humanitat", ha remarcat la dirigent comunitària.

Davant el discurs proteccionista que arriba dels EUA i l'amenaça que suposa Trump, Von der Leyen ha defensat el lliure comerç i la conveniència de trobar nous aliats per dependre menys de la potència estatunidenca. "El primer viatge de la nova Comissió serà a l'Índia. Volem ampliar l'aliança estratègica amb el país i la democràcia més gran del món", ha anunciat. A més, com ja va fer la UE en el primer mandat de Trump, la presidenta de la Comissió Europea ha instat a mirar més cap a la Xina i ha reivindicat els últims acords comercials firmats amb Mèxic i el Mercosur de les economies llatinoamericanes.

Ara bé, les relacions de la UE i la Xina no passen per un bon moment, en plena guerra comercial. Brussel·les ha obert diverses investigacions al gegant asiàtic per subvencionar fortament la seva indústria i prioritzar-la en detriment de les empreses europees, i ha apujat els aranzels als cotxes elèctrics que s'importen al bloc comunitari. I, per l'altre costat, Pequín amenaça la UE d'incrementar les taxes d'importació de productes europeus a la Xina, com la carn de porc, els productes làctics i algunes begudes alcohòliques.

A més, malgrat els desitjos de Von der Leyen, la realitat és que les interdependències de la UE amb els Estats Units són d'una importància absoluta. La mateixa Von der Leyen ha recordat que el club europeu compra el 50% del gas natural liquat que importa als EUA, que les transaccions entre les dues potències suposen un 30% del comerç mundial i, alhora, que uns 3,5 milions de persones treballen per a empreses europees als EUA. "A tot el món no hi ha dues economies tan integrades com les nostres", ha constatat Von der Leyen.