L'Iran, Israel i els EUA poden dir que han guanyat?

Fins i tot abans de llançar míssils contra una base nord-americana i que el president Trump intentés negociar un alto el foc amb Israel, l’Iran ja buscava una sortida.

Dilluns al matí, el Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran va celebrar una reunió d’emergència per debatre sobre com respondre als Estats Units. Els nord-americans havien bombardejat tres de les principals instal·lacions nuclears de l’Iran durant el cap de setmana, un altre cop dur després d’una setmana d’atacs d'Israel que havien causat danys importants al lideratge militar i a la infraestructura iraniana.

Però l’Iran necessitava guardar les aparences. Des d’un búnquer, el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, va ordenar contraatacar, segons quatre alts càrrecs iranians coneixedors dels plans de guerra. Tanmateix, segons aquestes fonts, l’aiatol·là també va ordenar que els atacs fossin continguts per evitar una guerra oberta amb els Estats Units. L’Iran volia colpejar un objectiu nord-americà a la regió, però també volia evitar provocar més represàlies.

Així, la Guàrdia Revolucionària iraniana va escollir la base aèria d'Al-Udeid, a Qatar, per dues raons, segons dos membres. Com que és la base militar nord-americana més gran de la regió, creien que havia tingut un paper en la coordinació dels bombardejos dels B-2 americans contra les instal·lacions nuclears iranianes. Però, com que es troba a Qatar, un aliat proper de l’Iran, les autoritats iranianes també creien que els danys podrien mantenir-se relativament limitats.

Diverses hores abans del llançament, l’Iran va enviar avisos per alertar que l’atac era imminent, fent arribar el missatge a través d’intermediaris. Qatar va tancar el seu espai aeri, i els nord-americans van ser advertits. Públicament, l’Iran va presentar l’atac contra els EUA com el preu a pagar per haver atacat territori iranià. En un discurs televisat, un portaveu de l'exèrcit iranià va declarar que els atacs a la base nord-americana a Qatar havien estat executats per la Guàrdia Revolucionària iraniana. “Advertim als nostres enemics que l’era d'atacar i fugir s’ha acabat”, va dir el portaveu.

La televisió estatal iraniana va emetre cançons patriòtiques mentre mostrava imatges de míssils balístics il·luminant el cel de Qatar. Els presentadors parlaven amb to èpic sobre la glòria i la victòria de l’Iran en una guerra contra les potències imperials. Però entre bastidors, segons alts càrrecs iranians, els líders del país esperaven que el seu atac limitat i l’avís previ convencessin el president Trump d’aturar-se i permetessin a l’Iran fer el mateix. També esperaven que Washington pressionés Israel per posar fi als bombardejos intensos sobre l’Iran, que havien començat molt abans de l’atac americà a les instal·lacions nuclears i que, segons testimonis de Teheran, continuaven dilluns a la nit.

Abans d’obrir foc contra les forces americanes a Qatar, un dels alts càrrecs iranians va explicar que el pla era no provocar víctimes nord-americanes, ja que qualsevol mort podria provocar una escalada per part dels Estats Units i desencadenar una cadena d’atacs.

El pla semblava haver funcionat. Després Trump va afirmar que tretze dels catorze míssils iranians llançats contra Al-Udeid havien estat interceptats, que no hi havia hagut morts ni ferits nord-americans i que els danys havien estat mínims. En una declaració sorprenent, Trump fins i tot va agrair a l’Iran l'avís "amb antelació, perquè va permetre que no es perdessin vides ni hi hagués ferits". "S’han desfogat i ara, amb sort, no hi haurà més odi", va afegir.

Poc després, Trump va anunciar que un alto el foc entre l’Iran i Israel seria imminent, un fet que va quedar en entredit dimarts al matí, quan el mateix Trump va criticar Israel i l’Iran per la seva manca de compromís amb la treva.

Una victòria per a tothom

Prèviament, Ali Vaez, director per a l’Iran de l'International Crisis Group, havia afirmat que totes les parts implicades podien construir una narrativa de victòria, mentre esquivaven el perill de caure en un conflicte més ampli amb conseqüències greus per a la regió i més enllà: “Els Estats Units poden dir que han endarrerit el programa nuclear de l’Iran –va dir–. Israel pot dir que ha afeblit un adversari regional. I l’Iran pot dir que ha sobreviscut i s’ha enfrontat a potències militars molt més fortes”.

En poc més d’una setmana, la guerra travessava línies vermelles a una velocitat vertiginosa. Però la disposició de l’Iran a sostenir un conflicte prolongat començava a minvar. La majoria dels iranians havien tancat files entorn de la bandera i havien denunciat la guerra com un atac al seu país, tot i que desenes de milers de persones havien hagut d’abandonar casa seva a Teheran i altres ciutats. Les botigues, empreses i oficines governamentals estaven tancades o funcionaven sota mínims. L’impacte econòmic es començava a notar.

“El nostre país no té capacitat per continuar aquesta guerra –va dir Sadegh Norouzi, líder del Partit Nacional per al Desenvolupament, en un col·loqui virtual a Teheran–. Tenim problemes econòmics, problemes per mantenir el suport popular i no tenim la mateixa capacitat militar ni tecnològica que Israel i els Estats Units”.

Fins i tot alguns afins a la Guàrdia Revolucionària reclamaven posar fi a la guerra. Karim Jaffari, analista polític vinculat al cos, va escriure a les xarxes socials que l’Iran havia de centrar-se en la guerra amb Israel i evitar entrar en un conflicte amb els Estats Units: "L’últim que l’Iran necessita ara és una guerra en múltiples fronts, sense tenir en compte les conseqüències".

Què farà ara l’Iran és una incògnita. Tot i que l’atac limitat contra les forces americanes semblava dissenyat per evitar una escalada, no vol dir que les hostilitats s’hagin acabat.

Els responsables occidentals reconeixen que, malgrat els atacs americans contra les instal·lacions nuclears, no saben exactament què ha passat amb l’estoc d’urani de l’Iran. ¿Encara té capacitat per enriquir urani? ¿Intentarà formes més encobertes d’agressió? ¿O provarà ara d’obrir negociacions per aixecar les dures sancions que l’afecten?

El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha iniciat una ofensiva diplomàtica, en una gira per Turquia, Rússia i el Turkmenistan. Després dels atacs iranians contra les forces nord-americanes a Qatar, Araghchi va declarar a la televisió estatal iraniana que la guerra contra el seu país no havia assolit els objectius. “No dic que no ens hagin fet mal –va dir dilluns–, però no han aconseguit el seu objectiu principal: desposseir-nos completament de les nostres capacitats, ni cap altre objectiu que poguessin tenir”.