Per què has d'escriure malament el teu nom a internet?

BarcelonaInternet i els serveis digitals que en depenen són una xarxa d'abast global, però en la pràctica està esbiaixada cap a l'alfabet llatí i els caràcters del conjunt ASCII bàsic. Si escrius de dreta a esquerra, en ciríl·lic o simplement el teu nom conté un accent obert o la teva marca una ela geminada, trobaràs tota mena d'inconvenients per fer-los servir: no podràs registrar un domini que respongui exactament al teu nom o a la teva marca, els correus electrònics no sortiran o no t’arribaran i els formularis web et donaran errors no explicats. Incidències com aquestes semblen tècniques, però són símptomes d'un problema més profund: la manca d'acceptació universal, encara en ple 2025.

Un problema global amb efectes locals

Al món es fan servir 161 escriptures diferents, però la realitat digital no reflecteix aquesta diversitat. L'alfabet llatí, el més comú, serveix per a 305 idiomes i 4.900 milions de parlants, seguit pels 1.300 milions del xinès i els 660 milions de l'àrab.

Per entendre la magnitud del problema cal clarificar conceptes bàsics. Un TLD (top level domain) és l'extensió de domini que apareix després del punt en una adreça web, com .cat, .com o .org. Un IDN (internationalized domain name) és un nom de domini que conté caràcters no ASCII, com accents, diacrítics o lletres d'alfabets no llatins que permet que els dominis reflecteixin llengües i escriptures locals.

L'acceptació universal (UA) va més enllà: consisteix en incloure noms de domini en escriptures i alfabets diferents del llatí (com пример.рф o 例子.中国), noms de dominis amb caràcters no ASCII abans del punt (per exemple, gal·la.cat) i adreces de correu que en continguin abans o després de l'arrova (per exemple, gal·la@marçal.cat).

El català, amb onze caràcters especials ( · , à, ç, è, é, í, ï, ò, ó, ú, ü) que singularitzen el seu alfabet llatí, és una de tantes llengües que es veuen afectades per l'hegemonia digital de l'anglès.

Com documenta la BBC en un estudi sobre les llengües absents d'internet, molts idiomes han perdut expressions culturals úniques a causa de les limitacions dels teclats i la dictadura dels correctors automàtics. El hawaià, per exemple, ha vist com paraules tradicionals es transformaven per adaptar-se als sistemes digitals, cosa que els ha fet perdre matisos mil·lenaris. En alguns dialectes africans, expressions que descriuen conceptes específics del clima o de les relacions familiars han desaparegut dels textos digitals perquè els sistemes no reconeixen els caràcters necessaris.

En el cas del català, la lluita per la ela geminada exemplifica aquest conflicte. Aquest caràcter, que en les antigues linotípies d'impressió era un únic tipus mòbil, en el món digital no existeix com a entitat pròpia. Tot i les reclamacions dels activistes lingüístics i del mateix IEC al consorci Unicode per incloure-la correctament, avui amb prou feines se soluciona amb dues eles separades en el millor dels casos per un punt volat.

La desproporció digital

Les xifres globals evidencien aquesta discriminació: mentre que l'anglès representa el 52% del contingut d'internet, només el parla el 5,4% de la població mundial. En contraposició, el xinès, que el parlen més de 1.300 milions de persones, només representa el 2% del contingut digital. Aquesta desproporció es repeteix sistemàticament: llengües amb centenars de milions de parlants tenen una presència digital mínima.

Pel que fa als dominis internacionalitzats, les xifres revelen l'abast limitat de l'acceptació universal. Segons Beatriz Guzmán, directora del domini .cat, Els 4,4 milions de dominis IDN representen el 69% dels ccTLD (dominis vinculats a països) però només un escàs 1,2% del total mundial de dominis. Els més populars són els russos, que han sabut mantenir la seva identitat digital malgrat les pressions uniformitzadores.

El cas català il·lustra perfectament aquesta marginació. Tot i que el domini .cat va néixer el 2006 com a primer domini lingüístic i cultural del món que acceptava els símbols propis de la llengua catalana, dels 113.000 dominis existents només 1.249 utilitzen caràcters IDN, un magre 1,1% del total.

Obstacles quotidians

La realitat pràctica és demolidora. Menys del 26% dels servidors de correu electrònic tenen adreces internacionalitzades. Aquesta limitació té conseqüències concretes en la vida quotidiana dels usuaris. Institucions com l'Ajuntament de Flaçà han assumit dominis com "flaca.cat" en lloc d'utilitzar la grafia correcta, o les botigues del FC Barcelona semblen de material nàutic perquè a Instagram s'identifiquen com BarcaStore, ja que la plataforma no reconeix els caràcters catalans.

Els experiments demostren la magnitud del problema. En un experiment dels tècnics d’Accent Obert amb 32 serveis de correu gratuïts (de Gmail, Outlook, Yahoo, Apple, AOL, Proton, Zoho i Tencent), cap ha acceptat adreces amb caràcters catalans. La ironia és que sí que els accepta un obscur servei xinès, fet que evidencia que la incompatibilitat no és tècnica sinó comercial.

Renúncies forçades

Aquesta situació obliga els usuaris a fer renúncies diàries en la seva identitat lingüística. Molts catalans opten per dominis sense accents per evitar problemes de compatibilitat, cosa que perpetua un cicle que normalitza l'absència dels caràcters propis. Es tracta d'una forma subtil però efectiva d'assimilació digital.

Un exemple paradigmàtic són els sistemes de pagament. Fins fa poc, Bizum no permetia utilitzar la ce trencada, fet que obligava els usuaris catalans a modificar els seus noms. Només es va adaptar el servei després de pressions de Plataforma per la Llengua, i progressivament les entitats bancàries han anat acceptant els caràcters especials catalans.

Solucions existents, voluntat absent

El problema no és tecnològic. Els protocols per a l'acceptació universal ja existeixen i són madurs. La infraestructura està preparada; existeixen els estàndards necessaris i l'arquitectura base és compatible. El que falta és voluntat política i comercial.

Els gegants tecnològics tendeixen a uniformitzar les cultures per simplificar els seus processos, mentre que els registradors de dominis consideren que tenir en compte tantes variants els complica l'activitat i no genera prou negoci. És una discriminació per omissió que té efectes reals sobre milions de parlants.

Malgrat tot, alguns casos demostren que la compatibilitat és possible quan hi ha voluntat. Renfe permet comprar bitllets amb una adreça de correu que inclogui lletres accentuades, i evidencia que les solucions tècniques existeixen. I Guzmán assegura a l’ARA que alguns registradors de dominis comencen a interessar-se pels requisits tècnics per oferir dominis IDN.

Un dret digital fonamental

La compatibilitat lingüística a la xarxa no és un caprici cultural, sinó un dret digital fonamental. Si internet vol ser realment universal, ha de ser capaç d'incloure totes les llengües, totes les identitats, tots els caràcters i tots els accents, sense excepció.

Fins que la indústria tecnològica no es responsabilitzi del deure de protegir la diversitat cultural, gaudirem del privilegi de tenir teòricament totes les lletres disponibles sense el dret pràctic d'utilitzar-les amb normalitat. Un internet que no permet escriure l·l no és l'internet de tots: és només el d'uns quants.