Els Pulitzer planten cara a Trump i tornen a regar el ‘New York Times’

BarcelonaEls centenaris premis Pulitzer tenen línia editorial i el seu palmarès acostuma a llançar algun missatge sobre l’actualitat i el moment present del periodisme. Seguint aquesta tradició, la llista de nominats d’enguany es pot interpretar de manera diàfana com un toc d’atenció a Donald Trump, ja que la majoria de guardonats han patit l’hostilitat de l’actual president americà o poden relacionar-se amb la seva victòria.

El cas més evident són els quatre premis que suma el New York Times, mitjà de referència per a les elits progressistes i que ha estat víctima habitual de les invectives del mandatari republicà. En concret, se’l distingeix en les categories de reporterisme explicatiu, local i internacional, a més de fotografia d’actualitat (per una imatge que va captar a l’aire una de les bales disparades en l’atemptat fallit contra Trump). A més, han aconseguit ser finalistes en tres apartats. La dama grisa, com se la coneix popularment, segueix sent el mitjà que més distincions suma en les 109 edicions d’uns premis instituïts per l’editor Joseph Pulitzer amb l’ànim de promoure el bon periodisme (i, de pas, netejar el seu nom com a impulsor de capçaleres de premsa groga).

La fundació ProPublica encarna una altra mostra clara de veredicte amb intenció. S’endú el que segurament resulta el premi més cobejat: el que es dona al servei públic. Aquest mitjà digital sense ànim de lucre ha resultat vencedor gràcies a unes investigacions sobre dones embarassades que van morir perquè els metges que les atenien van demorar el tractament que necessitaven per por de violar determinades lleis antiavortistes d’alguns dels estats americans més bel·ligerants contra aquesta pràctica.

La cobertura d’actualitat porta el nom enguany del Washington Post, a qui se li distingeix tota la feina feta al voltant de l’intent d’assassinat de Donald Trump en plena campanya electoral. El jurat n’aplaudeix la narració dels fets i les anàlisis, acompanyades de reconstruccions audiovisuals. Però el diari de Jeff Bezos, que pateix una fractura interna entre propietat i redacció pel tomb que el seu propietari ha practicat enterrant la destral de guerra que mantenia amb Trump, guanya encara un altre premi més significatiu: el que donen a Ann Telnaes, humorista gràfica durant 17 anys del rotatiu, del qual va dimitir fa quatre mesos en veure que censuraven una vinyeta seva en què mostrava els líders de les big-tech, com el mateix Bezos, postrats davant l’aleshores president electe.

Un altre mitjà inequívocament arrenglerat contra Trump és The New Yorker. El jurat ha volgut endolcir el centenari de la revista, que se celebra enguany, amb tres premis: un per les columnes de Mosab Abu Toha pel dolor causat a Gaza, un altre per les estremidores fotografies en blanc i negre de Moises Saman a la presó siriana de Sednaya i encara un tercer pel pòdcast In the dark, centrat en l’assassinat de 25 civils iraquians a Haditha, a mans d’efectius de l’exèrcit americà.

La llista de guardonats es completa amb Reuters (per una investigació sobre l’epidèmia de fentanil), el Wall Street Journal (per la seva cobertura de l’home més ric del món, Elon Musk), Esquire (per la investigació al voltant d'un pastor baptista i alcalde d’una petita ciutat que es va suïcidar quan una web d’extrema dreta va revelar la seva vida digital secreta), Bloomberg City Lab (per una sèrie d’anàlisis sobre els espais familiars en l’urbanisme) i el Houston Chronicle (per uns reportatges de denúncia centrats en uns passos a nivell perillosos).

Més enllà de les categories periodístiques, els guardons també assenyalen el que consideren més encertat de la collita cultural de l’any anterior. Aquest 2025 han resultat premiats la novel·la James, de Percival Everett; l’obra Purpose, de Branden Jacobs-Jenkins; la biografia Every living thing: the great and deadly race to know all life, escrita per Jason Robert entorn de dos científics rivals del segle XVII, i el llibre autobiogràfic Feeding ghosts: a graphic memoir, de Tessa Hulls. També reben premis dos assajos històrics: Combee. Harriet Tubman, the Combahee River raid, and Black freedom during the Civil War, d’Edda L. Fields-Black, i Native Nations: a millennium in North America, de Kathleen DuVal. En poesia, la guanyadora ha estat Marie Howe per New and selected poems, i en l’apartat de no-ficció el premi se l’endú To the success of our hopeless cause: the many lives of the Soviet dissident movement, de Benjamins Nathans. Finalment, en l’apartat de música l’honor correspon a Susie Ibarra, per Sky Islands.