La sèrie que indaga la possible causa humana rere molts accidents d'avió

Un dels principals símptomes de la singularitat de The rehearsal (Los ensayos), que ha estrenat segona temporada, és com de difícil resulta descriure de què va. El seu creador, Nathan Fielder, va estudiar la carrera d'empresarials abans de formar-se en l'art de la comèdia. Aquesta combinació insòlita es feia notar a Nathan for you, el programa d'humor en què s'oferia per millorar propostes de negoci que no acabaven de rutllar, i que desembocava en resultats sorprenents. A Los ensayos parteix d'una idea similar. Aquí es tracta d'analitzar per què no funciona alguna situació de la vida real, per assajar possibles escenaris ficticis que contribueixin a solucionar-la. En aquesta segona temporada, Fielder apuja el llistó i s'interroga sobre quina pot ser la causa comuna en diversos accidents aeris. I creu trobar-hi un patró recurrent a partir de revisar les converses de la tripulació a la cabina. En catàstrofes com la de l'avió de Corporate Airlines que es va estavellar a Missouri el 2004 o la del vol de US-Bangla Airlines que va accidentar-se a l'aterrar l'any 2018 a Katmandú, les gravacions posen en evidència com va fallar la comunicació verbal entre pilot i copilot a l'hora d'afrontar la situació.

Per certificar la seva hipòtesi i alhora explorar les possibilitats de millora, Fielder engega una de les seves estratègies assagístiques en mode de format televisiu (suposadament) còmic. Parla amb un expert en el tema, conversa profundament amb un copilot per entendre millor la psicologia d'aquests professionals, fa una audició per trobar intèrprets que encarnin pilots i copilots, i reconstrueix bona part d'una terminal d'un aeroport! Fins aquí el plantejament elaborat però comprensible d'un episodi de Los ensayos, en què se segueixen totes les etapes per confeccionar el simulacre perfecte d'una realitat per acabar "millorant" la realitat mateixa. Però la gràcia d'aquesta sèrie, mescla impossible entre Borges i les noves formes de comèdia televisiva, és com Fielder parteix d'un escenari ja força complex per traslladar-nos a situacions cada cop més insòlites i inesperades. En els dos primers episodis, acabem assistint a un càsting de talents musicals en què els pilots exerceixen de jutges i en què el creador explora per què, davant d'un mateix anunci de rebuig, reaccionem diferent segons la persona que ens ho comunica. I fins i tot contemplem com Fielder equipara Paramount amb el nazisme per raons massa llargues d'explicar.

Però, per ara, és el tercer episodi el que ha generat més rebombori. I amb raó. Tot comença amb una parella que ha clonat el seu gos mort. Els nous animals, però, no es comporten com l'original. Així que Fielder reconstrueix l'escenari en què es va criar el primer per veure si els clonats acaben adaptant el seu comportament a les circumstàncies. Una forma sorprenent (i de vegades hilarant) d'abordar l'etern debat sobre si la identitat es forja o ens ve de sèrie. Però els camins de Los ensayos són inescrutables. Així que d'aquí anem a parar a una recreació de la vida de Chesley Sully Sullenberger, el famós pilot que va aconseguir amerar amb èxit un avió al riu Hudson. A l'antípoda del biopic que li va dedicar Clint Eastwood, el Sully de Fielder inclou escenes tremendament grotesques i d'altres que assoleixen un nivell d'emoció insuperable. La seva hipòtesi sobre quina va ser la clau de l'èxit de Sully aquell dia fatídic cal veure-la per creure-la. Simplement, genial.