Dijous, a la roda de notícies del 3/24, hi havia una subtilesa narrativa molt còmica amagada entre els titulars. Era un incís fugaç, només a l’abast dels que es miren la televisió amb atenció. Una de les notícies explicava que, enguany, la cantada d’havaneres de Palafrugell no acabaria amb El meu avi com era tradició fins ara. I n'explicaven el motiu: “A José Luis Ortega Monasterio, l’autor, el documental Murs de silenci de 3Cat el va relacionar amb un cas d’explotació sexual que la família nega”. I, a continuació, van inserir unes imatges d’arxiu del públic de Palafrugell cantant La bella Lola i brandant els mocadors al vent. El breu fragment de la cançó que van seleccionar per al titular era, precisament, “Ay qué placeeeeeer.... sentía yooooo”. La tria, premeditada o inconscient, feia inevitable esbossar un somriure. Que després de recordar el descobriment de Murs de silenci sobre Ortega Monasterio, que el vinculava –presumptament– a una xarxa d’explotació sexual, escullin aquests versos per tancar la notícia resulta una mica còmic. Sigui com sigui, s’agraeix la subtilesa. Tenint en compte el munt de notícies tràgiques que veiem al 3/24, està bé que ens hagin regalat aquesta picada d’ull amb aquest humor tan sibil·lí.
I parlant de connectar idees a través de l’enginy, val la pena recomanar el programa que ha estrenat La 1. La conexión és el nou concurs de cultura general dels dimecres a la nit. El presenta Lara Álvarez, a qui les cadenes privades ens van acostumar a mostrar en biquini i a qui ara han vestit amb pantalons i americana per apel·lar a l’intel·lecte de l’audiència. El format predisposa a jugar i demana concentració. Quatre concursants competeixen endevinant paraules, conceptes i noms que s’amaguen darrere de definicions, relats, imatges i idees. Les respostes sempre suggereixen alguna relació entre elles, fins al punt que la prova final consisteix a endevinar quin terme connecta tot l’univers de paraules que s’han contestat durant el programa. El format uneix el món real amb el digital. El decorat és un fons virtual amb elements de realitat augmentada que representa una il·lusió arquitectònica contemporània. Recrea una mena de cúpula imaginària d’estil neorenaixentista postindustrial on es van projectant imatges vinculades a les definicions i conceptes que han d’estimular una resposta. Al centre del decorat, lletres i paraules emergeixen surant en aquesta mena de fortalesa codificada del saber. Visualment, s’apel·la a la solemnitat clàssica, la dinàmica fabril i les narratives digitals. Lara Álvarez executa el joc amb ordre i disciplina i, des de casa, l’espectador participa i contesta, fins i tot sense voler. Incentiva el joc amb una facilitat sorprenent. És molt agradable recuperar l’esperit juganer amb un concurs que estimula l’intel·lecte sense ser pretensiós.
