L’FMI i el Banc Mundial, a la corda fluixa

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es troben en una situació difícil. Se'ls va crear per sostenir regles mundials i per donar suport al desenvolupament, però ara estan atrapats entre uns Estats Units (el seu accionista més gran) agressivament nacionalistes i la resta del món. Si els seus directius planten cara al poder, s'enfronten a la possible ira del president nord-americà Donald Trump; si no ho fan, posen en risc la seva legitimitat.

La dificultat d'aquest acte d'equilibri va quedar de manifest a les reunions de primavera de les dues institucions, celebrades a finals d'abril. L'FMI té el mandat de vigilar les polítiques i els tipus de canvi dels països que afectin l'estabilitat financera internacional. Això implica denunciar els que emprenguin accions que "empobreixen el veí". Fins ara, el Fons no ha dit que els Estats Units són el principal infractor de les normes. Però abans de les reunions de primavera, la directora gerent, Kristalina Georgieva, en resposta a la conducta impredictible de l'administració Trump, va reconèixer el grau inusitat d'incertesa causat pels aranzels nord-americans, va reiterar la necessitat que els bancs centrals siguin independents i va exhortar els països a evitar "lesions autoinfligides".

A principis d'abril, el president del Banc Mundial, Ajay Banga, va destacar que la institució que representa vol complir el seu mandat central d'impulsar el desenvolupament i reduir la pobresa. El Banc Mundial fa dècades que dona suport a iniciatives (en particular, inversions en infraestructures) que han tret milions de persones de la pobresa. Però amb la decisió de desmantellar l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), Trump ha destruït programes que feien possible la tasca del Banc. Banga no es va referir a aquesta qüestió a les reunions de primavera, sinó que va posar l'accent en la creació de llocs de treball, en un context d'augment mundial de la desocupació. A més a més, en resposta a l'al·lèrgia del govern nord-americà a l'acció climàtica, el Banc ha adoptat una actitud de neutralitat tecnològica, donant suport a solucions energètiques que inclouen l'energia nuclear.

L'eficàcia futura de les dues institucions dependrà de la seva estratègia davant de l'administració Trump. En primer lloc, és possible que l'FMI i el Banc Mundial siguin blanc d'atacs. Cap organització està fora de perill. A més, l'FMI i el Banc Mundial apareixen esmentats al pla conservador Projecte 2025 per a la segona presidència de Trump que va publicar la Fundació Heritage, i estan inclosos en el procés de revisió de 180 dies que va ordenar Trump el 4 de febrer en relació amb la participació nord-americana en organitzacions internacionals.

En segon lloc, cal aturar en sec les amenaces absurdes de Trump. I serà complicat. A les reunions de primavera, el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, va criticar les dues institucions, però va afirmar que els Estats Units mantindrien el seu paper de lideratge i ampliarien la seva influència mundial. Altres països han de decidir ara fins a quin punt estan disposats a permetre que unes institucions que depenen de les seves contribucions financeres i de la seva participació vegin el seu futur condicionat per les decisions unilaterals d'un sol accionista.

En tercer lloc, cap institució està sola. Si l'FMI i el Banc Mundial accedissin a les demandes de Trump, això afectaria l'ecosistema en què totes dues operen. Els bufets d'advocats nord-americans que van capitular davant de Trump (quan els va amenaçar amb ordres executives il·legals) potser s'han assegurat la supervivència, però han erosionat la legitimitat del sistema legal americà. El mateix es pot dir de la Universitat de Colúmbia, que acceptant la supervisió governamental ha debilitat la llibertat acadèmica. La capacitat de l'FMI d'assolir els seus objectius depèn de la confiança dels bancs centrals i dels funcionaris de tot el món, i per mantenir aquesta confiança ha de proporcionar informació precisa sobre l'economia global. El Banc Mundial, per la seva banda, treballa amb milers d'empreses i organitzacions comunitàries en països en desenvolupament, i el seu rendiment en projectes d'infraestructures i energia estableix estàndards per a la resta.

En quart lloc, Trump dona molta importància a les relacions personals, però capitular no és la resposta correcta. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, han pogut mantenir una relació funcional amb Trump recolzant-se en l'adulació i evitant compromisos concrets. Aquest és un territori desconegut per a l'FMI i el Banc Mundial, els líders dels quals estan acostumats a treballar amb el departament d'Estat, el departament del Tresor i el Congrés dels EUA. Ara, el director gerent de l'FMI i el president del Banc hauran de tenir un paper molt més actiu en la gestió de la seva relació amb la Casa Blanca.

Però més enllà de l'administració Trump, l'FMI i el Banc Mundial han de recordar que tenen un altre interlocutor als Estats Units: el poble americà. Per exemple, va ser amb el suport d'organitzacions religioses que a la dècada del 1990 l'FMI i el Banc Mundial van poder prendre mesures pel que fa a l'alleujament del deute dels països més pobres.

L'administració Trump va tancar USAID tot i que els funcionaris de l'agència van advertir que 1 milió de nens no rebran tractament per a la desnutrició greu, fins a 166.000 persones moriran de malària i 200.000 nens quedaran paralitzats per la poliomielitis durant la pròxima dècada. Però molts nord-americans donen suport a l'ajuda exterior, i més de la meitat fan donacions benèfiques cada any, sovint per ajudar els pobres d'altres països. A més, una quarta part dediquen temps al voluntariat i uns 240.000 han servit al Peace Corps des del 1961.

Els líders de l'FMI i del Banc Mundial hauran de trobar un delicat equilibri entre enfrontar-se a la Casa Blanca i cedir a les seves exigències. Però per ser fidels a les seves missions, evitar problemes amb Trump no és suficient: també han de tenir en compte la resta del món, tant dins com fora dels Estats Units.

Copyright Project Syndicate