La mare “biològica” amb totes les cometes que calen
La Fúlvia Nicolàs ha dirigit un Sense ficció, ’Mae’ vol dir ‘mare’ sobre l’experiència de tres germanes que van ser adoptades al Brasil per una parella catalana. Segons escriu la Fúlvia, les tres nenes –la gran de nou anys– estaven “desorientades i tristes” perquè, expliquen, havien “perdut tot el que coneixíem i estimàvem". La mare biològica, enganxada a les drogues, va deixar les nenes en un orfenat “fins que estigués en situació de recuperar-les”. Però, escriu la Fúlvia, “els serveis socials tenien uns altres plans”.
No és la meva funció ni és en el meu ànim parlar del documental, ni d’aquesta situació complicada i dolorosa que deu ser deixar tres filles als serveis socials. Sobre aquesta història, sobretot, penso en els pares. No m’agrada dir “adoptius”, de la mateixa manera que no m’agrada dir “biològics”. Per a mi, que soc mare “biològica”, els pares, els pares de veritat, són els que et volen i et cuiden.
Entre els meus amics adoptants, heterosexuals o homosexuals, que han adoptat, hi ha aquesta temença sempre. Un dia, en l’adolescència, quan és normal i fins i tot desitjable que t'odiïn i que no es vulguin assemblar a tu, que ets un escarabat piloter, pot aparèixer per sorpresa la vedet. Aquell pare o aquella mare que no es va fer càrrec del teu fill pel que sigui i que ara, sortit del no-res o buscat per ells, serà sense remei romantitzat. Ni jutjo, ni alliçono. Només em poso en el lloc de la Ventafocs, la que ha renyat, la que ha perdut la paciència, la que tant va patir per anar a buscar aquella criatura, perquè s’adaptés, perquè fos moderadament feliç. No puc veure el documental, perquè en el tràiler surt la mare “biològica”, però no sé si surt la mare “adoptiva”. Cada retret que faci la mare biològica al sistema, “me les van prendre, jo no ho sabia”, és una punyalada a aquells dos que van hipotecar-se, potser, que van fer aquell viatge, que van voler cuidar les tres nenes, la més gran de nou anys, amb records i un camí costerut per pujar de la seva mà.
