Va començar amb l’atac a les Torres Bessones i ens ha portat el president dels Estats Units més disruptiu i abjecte de la història. Al segle XXI, els EUA han passat de víctimes del terrorisme global a avaladors dels botxins mundials: de Netanyahu a Putin. No és que abans fossin, com a gran potència, unes germanetes de la caritat. Però revestien el seu intervencionisme amb la retòrica de la llibertat. Ara Trump simplement branda la llei del més fort: tot és o ha de ser tough. És un líder gregari i antipoètic, que fa de la banalitat i la barroeria moral la seva marca. Molta gent, ves per on, s’hi sent identificada. El dolentisme li funciona.
Però en aquest quart de segle, fins a arribar a aquest senyoro del tupè i l’exabrupte, al món han passat unes quantes coses més. Algunes són exactament l'altra cara de la moneda: per exemple, la irrupció de les dones alliberades i empoderades. És el segle d’un nou feminisme, el del Me Too en defensa pròpia; és el segle de les dones enfilant-se al cim de la vida pública –com a governants, líders socials, empresàries, intel·lectuals, científiques...– i convertint-se, també, en ídols esportius de masses. Un nou pas endavant cap a la igualtat de sexes. Alhora, estem assistint a la hibridació de gèneres, amb identitats i plaers sexuals líquids, una autèntica revolució de la intimitat.
Aquesta recerca de les persones cap a l'interior respon, segurament, a la manca de certeses en la vida pública. Ens hem instal·lat en el desconcert ideològic i ètic, del qual s'aprofiten tots els Trumps. Després de dos segles triangulant entre liberalisme, socialisme i nacionalisme, amb fracassos sonors –per no dir derives criminals massives– en tots tres terrenys, no trobem un nou camí de sortida. La cridòria s’imposa i les crisis s’acumulen i s’exacerben.
En primer lloc, la crisi de l’emergència climàtica, cada cop viscuda amb més evidències i angoixa perquè ens confronta amb la supervivència planetària. En segon lloc, la involució democràtica occidental, amb la mutació zombi d’uns totalitarismes que ja crèiem superats: ara es porta la frivolitat autoritària. La frivolitat del mal. En tercer lloc, la letal pandèmia mundial del coronavirus, un daltabaix sanitari que va aturar el món. I en quart lloc, la desorientació educativa: si l’educació ha estat la clau del progrés i la igualtat d’oportunitats del segle XX, un sistema educatiu sota sospita –de nou toca citar Trump– i sense equitat ens pot fer anar enrere i ens pot polaritzar socialment encara més.
Davant de tot això, no resulta estrany el triomf de les ficcions distòpiques en la literatura i el cinema. Ni tampoc els fantasmes d’una regressió en el marc de les creences, que tant en el terreny religiós com en l’ideològic estan portant nous fanatismes excloents. Més duresa. Són la reacció, també, a una globalització econòmica desregulada que està deixant a la intempèrie les classes mitjanes d’Occident i que sacseja, en una combinació d’oportunitats i explotació, les masses empobrides del Sud Global, on el paternalisme hipòcrita postcolonial s’ha revelat inútil, alhora que el nord ric mostra la seva autèntica cara fosca amb el tancament de fronteres a la immigració. I a l’Orient, la Xina dictatorial ha emergit com a nova potència global, amb un extraordinari desenvolupament planificat, mentre a redós seu han despertat de nou l’imperialisme rus i el nacionalisme indi, dues potències nuclears.
Tot això passa de la mà de la nova revolució tecnològica de la comunicació, que ens ha obert la ment i ens ha canviat la vida. Amb internet i els mòbils, la feina, el lleure i les relacions personals han agafat una nova dimensió, plena alhora de possibilitats i d’estrès. La nostra vivència del temps s’ha accelerat, arrossegats en un frenesí sense aturador del qual és difícil restar al marge. I s’hi acaba d’afegir la intel·ligència artificial (IA), un altre salt endavant que tot just comencem a experimentar. Amb ella, el primer quart del segle XXI toca a la seva fi. ¿Sabrem utilitzar-la per buscar horitzons de convivència i lidiar amb les crisis materials i de sentit? O ens ajudarà a caure pel pendent del seductor dolentisme?
