Us imagineu un món on una consulta mèdica, una prova diagnòstica o el seguiment de malalties cròniques es poguessin fer des de la comoditat de casa? La tecnologia aplicada a la salut ens pot ajudar a aconseguir-ho. Però, què passa quan aquesta mateixa tecnologia que ens cura també contribueix a la crisi climàtica que ens amenaça? Quan pensem en la salut, pensem en la nostra família, els nostres amics, nosaltres mateixos. Però què passa quan les mateixes eines que ens ajuden a millorar la nostra salut també contribueixen a un problema global que afecta tothom? En alguns països com el Regne Unit o el Canadà ja estan mesurant quin és l’impacte mediambiental dels sistemes de salut, aspecte encara pendent a casa nostra.
Eines com La Meva Salut, la recepta electrònica o l’emmagatzematge de proves i dades són molt útils i necessàries. Abans de la pandèmia de covid-19, les eines tecnològiques aplicades a la salut ja existien, però el seu ús era limitat i sovint generava dubtes. Garantien l’anonimat de les persones? Què passava si tenir massa informació portava a falses esperances? La necessitat de reduir la presencialitat i seguir tenint cura de les persones malaltes va fer que allò que semblava poc factible fa més de cinc anys, de cop la pandèmia ho fes possible. L’accés a la plataforma La Meva Salut va augmentar de forma exponencial i les aplicacions mòbils que permetien organitzar la vacunació massiva es van generalitzar de manera molt ràpida. Van ser uns mesos en què la transformació digital del sistema sanitari es va accelerar de manera important. Ara, cinc anys després, fora bo i recomanable avançar en aquesta transformació digital de forma més pausada i analítica.
La tecnologia aplicada a la salut sembla que ens aporta molts beneficis, com la més que possible millora de la qualitat assistencial o l’eficiència del sistema. Sens dubte són aspectes clau, però n’hi ha d’altres que són igual d’importants i que fins ara no s’han considerat prou. El canvi climàtic que vivim i patim té com a motor principal les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons un estudi publicat a The Lancet, el sector sanitari és responsable de mitjana del 4,4% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, o, dit d’una altra manera, si els sistemes de salut a nivell mundial fossin un país, serien el cinquè país amb més emissions de gasos d’efecte hivernacle, darrere de la Xina, els Estats Units, l'Índia i els 27 països de la UE. Les dades que tenim són globals i sovint aproximades. Ens calen moltes més dades per poder analitzar amb més exactitud, per exemple, si l'empremta de carboni d’un desplaçament és més gran o més petita que la d’una eConsulta.
L’impacte del canvi climàtic sobre la salut és avui dia ja molt conegut. L’Organització Mundial de la Salut calcula que entre 2030 i 2050 el canvi climàtic serà el responsable de més de 250.000 morts addicionals arreu del món. El sector sanitari que vol vetllar per la salut de totes les persones també té una part de responsabilitat en el canvi climàtic. Podríem dir que allò que et cura, també et pot perjudicar. Pensem en les consultes virtuals, per exemple. Redueixen desplaçaments i emissions associades al transport, però què hi ha darrere d’aquestes videotrucades? Cada interacció depèn de grans servidors que consumeixen quantitats ingents d’energia i aigua: una sola consulta virtual amb un sistema d’intel·ligència artificial pot gastar deu vegades més electricitat que una cerca a Google. Aquest impacte s'agreuja pel cost ambiental de fabricar i gestionar els dispositius. L'extracció de minerals per a components electrònics danya ecosistemes, mentre que la vida útil d'aquests aparells genera residus perillosos. La transició digital en salut exigeix, doncs, equilibrar innovació amb sostenibilitat mediambiental.
Encara estem lluny de saber com fer una anàlisi acurada i prendre decisions sobre si una eina tecnològica fa més bé que mal en termes de salut. Tanmateix, sembla clar que el sector de la salut, com els altres sectors de la societat, té la responsabilitat de reduir al màxim possible les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Donada la seva missió de protegir i promoure la salut, el sector té a més la responsabilitat de complir el jurament hipocràtic –"El primer és no fer mal"– en relació amb la seva empremta climàtica, i d'exercir la seva influència perquè altres sectors facin el mateix. En un món on la salut i el medi ambient estan inextricablement units, el sector sanitari ha de liderar el camí cap a un futur sostenible.
