Aquests dies, a Barcelona, tombes un xamfrà i tot d’un plegat et trobes una cua de turistes esperant per entrar en un restaurant que està ple de turistes. En alguns ofereixen brunch igual que en qualsevol lloc del món. Turistes rodejats de turistes vivint una experiència igual que la que podrien trobar al seu país és ja una condició universal.
Ciutats com Barcelona, amb els seus èxits gòtics i modernistes assegurats, concentren gentades foranes en poc espai, tipus plaça de Sant Marc de Venècia. Com que el navegador del mòbil estalvia la necessitat de preguntar res pel carrer, és possible viatjar pel món sense creuar una sola paraula amb algun element local. Una vegada que vaig provar de donar ajuda a una parella de japonesos que semblaven desorientats van fugir corrents, probablement entrenats contra els pispes.
Com que l’èxit del viatge es mesura per fotos pensades per a l’Instagram, es pot sortir de casa i anar lluny sense desconnectar digitalment i mentalment del cercle de relacions habituals. Si ja mai no tenim el cap ben bé allà on som físicament, de viatge continuem dins la closca.
Hi ha altres viatges per Barcelona, com el del Barça d’aquesta temporada. Mireu-lo líder a la Lliga, finalista a la Copa i semifinalista a la Copa d’Europa. Amb el joc que han fet em sembla impossible que no guanyin, almenys, un dels tres campionats. Però més enllà dels títols, voldria posar en valor, com ara es diu, que només el viatge d’aquesta temporada ja ha estat molt bonic: veure’ls jugar, veure’ls marcar gols i defensar-los amb aquesta gana ha estat una satisfacció constant. Ara que som a deu dies del primer desenllaç i la màgia serà substituïda pel tot o res del palmarès, que quedi per escrit que el viatge d’aquesta temporada ens ha tornat aquella íntima satisfacció.
