És possible l'acord EUA-Xina?
La Casa Blanca va anunciar diumenge que els Estats Units i la Xina suspendrien o aixecarien temporalment els aranzels d’importació que es van imposar mútuament a l’abril, i posteriorment tots dos països han anunciat una treva de 90 dies en la guerra comercial. Ara bé, tot i que l’anunci ofereix un alleujament que les empreses feia temps que esperaven i ha estimulat la confiança del mercat, els inversors farien bé de refrenar el seu entusiasme.
Inspirant-se en la seva experiència en els negocis, Trump utilitza els aranzels com a mesura de pressió, aparentment convençut que una escalada agressiva obligarà els socis comercials dels Estats Units a oferir concessions importants i li permetrà declarar una gran victòria política. Però negociar un acord comercial no és el mateix que aconseguir un acord immobiliari. El procés és més lent i desordenat i té molta més transcendència.
Això és especialment cert quan els Estats Units negocien amb la Xina, que té una economia de grans proporcions (i, per tant, un marge de maniobra substancial) i alhora un fort interès a no fer concessions, perquè cedir a les demandes de Trump podria soscavar l’orgull nacional i desencadenar una reacció interna. I tot i que a Trump ja l’hem vist declarar victòries dubtoses, li seria difícil afirmar que ha tingut èxit en la seva guerra comercial amb la Xina si es limités a fer marxa enrere. Com diu una dita xinesa, un cop t’has enfilat a un tigre, és difícil baixar-ne.
Tal com un de nosaltres ja ha escrit en una altra ocasió, un acord comercial entre les dues economies més grans del món seria difícil de redactar i gairebé impossible d’aplicar. Ho vam veure clarament el 2018-19. Tot i que en principi els EUA i la Xina van arribar a un acord l’abril del 2019, les negociacions finalment es van trencar a causa de diferències sobre l’especificitat dels termes. Mentre que els EUA van exigir un contracte rígid de 150 pàgines que detallés les reformes legals que s’havien de promulgar a través de l’Assemblea Nacional de la Xina, la Xina va buscar un marc més flexible, basat en criteris que es poguessin implementar mitjançant mesures reguladores menys visibles.
D’altra banda, hi ha el repte que comporta aplicar-lo. Quan els EUA i la Xina van signar el seu acord comercial de “fase 1” el gener del 2020, Trump va declarar que era una victòria històrica, i va elogiar el compromís de la Xina d’augmentar la compra de béns i serveis nord-americans en 200.000 milions de dòlars en dos anys, juntament amb altres concessions. A diferència dels acords comercials típics, però, l’acord no contenia cap mecanisme d’imposició per part d’un tercer neutral. Tampoc implicava que per a totes dues parts el compliment fos una cosa més beneficiosa que la defecció. Així doncs, quan la Xina no va complir els seus objectius de compra, els EUA, aleshores liderats pel president Joe Biden, no van tenir gaire opció.
Avui, encara que els aranzels ja han quedat en un 10% i un 30%, la Xina té poques raons per creure que els EUA compliran els seus compromisos o que buscaran un compliment sòlid del pacte, sobretot tenint en compte la gran desconfiança sembrada per Trump. En última instància, qualsevol acord comercial que els EUA i la Xina negociïn probablement serà fràgil, d’abast limitat i tendent a anar-se’n en orris. Per tant, les empreses i els inversors haurien d’estar preparats per a contínues alteracions en les cadenes de subministrament globals.
De fet, la guerra comercial de Trump ja ha causat danys duradors a les cadenes de subministrament globals. Els minoristes s’han afanyat a cancel·lar comandes, els fabricants i distribuïdors s’han dedicat a redirigir i acumular existències, i les empreses han operat en un clima d’incertesa creixent. Ara és més clar que mai que les fluctuacions petites i de curta durada poden causar alteracions desproporcionades i duradores, o el que els experts en cadenes de subministrament anomenen “efecte fuet”.
Aquest fenomen es reflecteix en les perspectives per al Nadal d’aquest any. Si una joguina feta a la Xina ha d’arribar als prestatges de les botigues dels EUA abans de les festes, el procés de producció ja ha de començar al març, quan les empreses de joguines enllesteixen el disseny dels productes i fan les comandes. La fabricació normalment comença a l’abril, i els productes s’envien des de les fàbriques xineses al juliol perquè arribin als EUA abans de la distribució de la tardor. Els minoristes depenen d’aquest calendari llarg però minuciosament perfilat per satisfer la demanda estacional.
Els aranzels fluctuants alteren totes les etapes d’aquest procés. Davant d’uns costos imprevisibles, els minoristes dubten a fer comandes, cosa que endarrereix la producció i l’enviament. Els proveïdors reconfiguren les línies de producció per aprofitar qualsevol nova oportunitat, cosa que significa que potser la reversió dels aranzels per si sola no serà suficient per tornar a encarrilar la producció. Així doncs, encara que l’eliminació dels aranzels reactivés la demanda, l’escassetat de subministrament persistiria, cosa que faria pujar els preus, una possibilitat que Trump va reconèixer amb desdeny en una reunió de gabinet recent.
Per acabar-ho d’adobar, l’augment dels preus podria enviar un senyal de demanda erroni als proveïdors, cosa que agreujaria el problema a llarg termini de l’excés d’oferta que els aranzels havien de frenar. Aquest cicle d’oscil·lació, característic de l’efecte fuet, crea una inestabilitat persistent. Al cap i a la fi, el que et mata no és la normalitat, és la volatilitat. Vam veure una versió d’aquesta dinàmica durant la pandèmia de la covid-19, quan els confinaments sobtats van desencadenar un efecte d’escassesa i excés en cascada a les cadenes de subministrament globals, amb conseqüències que s’han notat durant anys. La diferència ara és que la turbulència no és el resultat d’un desastre natural o d’una crisi de salut pública; és el producte d’una política deliberada.
Pot ser que a Trump la imprevisibilitat li funcionés en els negocis personals, però si s’aplica al comerç global genera un caos enorme, ja que les cadenes de subministrament prosperen amb la transparència i la certesa, no amb bravates i canvis sobtats de polítiques. L’alteració provocada pels aranzels de Trump no se cenyirà al mercat borsari; repercutirà en fàbriques, ports i botigues de tot el món. Els inversors, els responsables polítics i els consumidors encara no han assumit completament les conseqüències de les accions de Trump.
Copyright Project Syndicate
