La vida i obra de Verdaguer (1925)
Peces històriques
Crítica del poeta, advocat i periodista Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) publicada avui fa un segle a La Publicitat (19-V-1925) sobre un llibre de l’etnòleg i escriptor Valeri Serra i Boldú (Castellserà, 1875 - Barcelona, 1938). Abans-d'ahir va ser el 180è aniversari del naixement del poeta, sacerdot i narrador de viatges Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902). Una de les primeres biografies de Verdaguer va ser la de Valeri Serra, aquí comentada, i una de les més recents la de Narcís Garolera (Ed. Empúries, 1996).
Valeri Serra i Boldú era, certament, per la profunda amistat que l'uní a Verdaguer durant els darrers anys de la vida del poeta i per la vasta coneixença que té de l’obra verdagueriana, un dels escriptors més indicats per escriure la biografia de l'autor de Canigó. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana ho degué entendre així quan li encomanà la redacció del volum que enriqueix les edicions de la gloriosa entitat. I vet aquí, com, gràcies a Déu, els admiradors del poeta il·lustre podem llegir una Biografia de Mossèn Jacint Verdaguer, on l’obra i la vida del nostre primer i principal neopopularista [Tomàs Garcés també ho era] són estudiades i resumides honestament, a grans trets. El llibre de Valeri Serra (més de 200 pàgines) no deixa mai de comentar paral·lelament l'activitat literària i la vida anecdòtica de Verdaguer. Des dels seus anys d'infantesa, en què veiem –descrit pel propi poeta— el futur autor de Canigó treballar uns primers versos toscos, fins als anys de glòria literària i sofriment moral que coronen l'existència de Verdaguer, Valeri Serra segueix impàvid el fil de la seva biografia. Una biografia, per damunt de tot, planera i simple, on la part anecdòtica és ben nodrida. Versos de circumstàncies i episodis que els amics recorden i han tramès broden l’eixut inventari de la biografia. Valeri Serra no ha intentat, sembla, de fer una evocació dramàtica o novel·lesca de la figura de Verdaguer, ni tampoc una crítica profunda de la seva obra. La Biografia de Mossèn Jacint Verdaguer tanca, però, pàgines ben vivents d'evocació i pàgines de comentari apologètic. I, sobretot, la veritat i l'interès del lector semblen tractats, en el llibre de Valeri Serra, amb el major respecte. Potser fora possible d'escriure encara una biografia més objectiva o menys periodística. Perquè la del senyor Serra i Boldú és, evidentment, parcial i escrita (honestament, això sí) un xic a correcuita. Però, ¿com no hem de celebrar el fet que per primera vegada sigui oferta al nostre públic no ja la semblança sinó la prolixa biografia d'un poeta? L'obra i la popularitat de Verdaguer feien doblement necessària la tasca que, amb tan bon èxit, el senyor Valeri Serra i Boldú ha portat a cap.
