L'altra Marta Rovira que talla el bacallà a ERC

BarcelonaHi ha una Marta Rovira que continua remenant les cireres a ERC. No és l'exsecretària general ni ho fa des de la seu nacional del partit, sinó des de Vilassar de Mar. Com a cap de files dels republicans al municipi maresmenc, tot just acaba de decidir abandonar el govern de Junts per estudiar una alternativa amb Babord (CUP-Comuns) i el PSC. "El problema no és Junts, és l'alcaldessa, que no negocia res i porta al ple coses que ni hem parlat", denuncia Rovira per justificar un relleu a l'alcaldia.

En plena crisi interna d'ERC, la fins ara regidora de Cultura ha preferit centrar-se en la política local. Així, a diferència del que va fer ara fa dos anys, ha optat per no presentar-se al consell nacional. Llavors, sorprenentment, va ser la segona candidata més votada, només per darrere de Joan Tardà, i superant, de llarg, pesos pesants del partit com Josep Maria Jové, Josep Huguet, Anna Caula, Marta Cid o Maite Aymerich. "Pot ser que la gent es confongués, no ho sabré mai, però no m'esperava treure aquests resultats", admet entre rialles Rovira en conversa amb l'ARA.

Va ser, precisament, la seva alter ego, amb qui es coneixen de fa temps, qui la va animar aleshores a presentar-se. "Vaig haver de buscar 50 avals en una setmana", reconeix. Però, quina és la seva relació amb l'ex secretària general?: "Tenim molt bon rotllo, ja fa molts anys que militem les dues a ERC i fins i tot l'he anat a veure un parell de cops a Ginebra". I revela que sempre que pot li fa conya: "Com que jo vaig néixer abans, li dic que jo soc la primera Marta Rovira".

Al congrés d'ERC exposa que va votar el candidat de Nova Esquerra Nacional (NEN), Xavier Godàs, que precisament va ser alcalde del municipi veí de Vilassar de Dalt i que va perdre davant d'Oriol Junqueras: "No hi ha rivalitat entre Vilassar de Mar i de Dalt, i amb en Godàs ens coneixem des dels 18 anys, de l'època de la Crida, per tant, no vaig tenir cap dubte". La bipolarització de la campanya, però, la va fer allunyar-se de la pugna interna: "No m'hi vaig involucrar gaire perquè la campanya va ser a matadegolla", lamenta Rovira, que està en contra, per exemple, de l'anomenada "comissió de la veritat" pel cas dels cartells contra els Maragall, destapat per l'ARA. "No cal passar comptes si l'equip que ho va promoure ja no hi és i els seus responsables ja han plegat", conclou.

Que es digui igual que la fins fa poc secretària d'ERC ha fet que alguns dirigents del partit li truquessin per error. Un d'ells va ser Ernest Maragall. Per la crisi interna? "No, no, em va escriure fa molt de temps". L'exconseller li va enviar un missatge i li va preguntar si podia parlar. "Tinc un amic que també es diu Ernest i vaig pensar que era ell i li vaig dir que em truqués", exposa. "Has vist què publica la premsa?", li va deixar anar Maragall després de veure que el seu nom ja s'havia filtrat com a candidat d'Esquerra per a les eleccions europees del 2014. Quan va sentir la seva inconfusible veu, ràpidament el va avisar que ella no era la Marta amb qui volia parlar. No hi va haver conversa.

No ha estat l'únic despistat que li ha trucat. A les portes de l'1-O també ho va fer l'aleshores president de l'ANC, Jordi Sànchez, amb qui també es coneixien de la seva militància a la Crida. "No em va donar cap informació transcendental de l'operatiu", explica Rovira, que assegura que "mai" s'ha assabentat de coses que no havia de saber. Com a molt, algun missatge d'algun diputat explicant-li que ja havien acordat els representants d'una comissió parlamentària. Si l'exili de Rovira ja va refredar les confusions, amb el pas al costat de l'ex secretària general la regidora ja no rep cap missatge ni trucada compromesa. Prou feina té a Vilassar.