La jutgessa de la DANA rebutja investigar els ajuntaments i torna a apuntar a la Generalitat

ValènciaCom gairebé cada divendres, la jutgessa que instrueix la causa per les inundacions de la DANA al País Valencià ha dictat diverses resolucions que li permeten mantenir el ritme d'una investigació que està sorprenent per la seva diligència i fermesa. En aquesta ocasió, l'escrit de Nuria Ruiz Tobarra que més destaca és el que subratlla que l'encarregada d'alertar la població era la Generalitat i no els ajuntaments. Així ho ha dit en resposta a la sol·licitud de les filles d'una víctima que reclamaven imputar l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, per la manca d'avisos. La novetat de l'afirmació de la magistrada no és tant la reiteració de la competència autonòmica de la gestió de l'emergència, sinó l'exoneració de les autoritats municipals, a les quals alguns damnificats també havien demanat responsabilitzar.

Segons la jutgessa, hi ha una “diferència radical" entre l'administració municipal i l'autonòmica pel que fa a la seva capacitat de "difusió d'alertes [...] i l'adopció de mesures d'autoprotecció” i al "coneixement de les mesures a adoptar". En aquest sentit, assenyala que un municipi només pot fer una "anàlisi fragmentària de la informació" i que el "comandament de l'emergència" correspon a la Generalitat, que sí que compta "amb múltiples canals d'informació" i "tècnics en emergències".

Ruiz Tobarra reitera que el procediment se centra en l'avís tardà a la població, "malgrat que hi havia prou informació", i s'oposa a la imputació de Gabaldón i de la resta d'alcaldes dels municipis afectats, que, emfatitza, "es van veure sorpresos, no van rebre la informació precisa ni se'ls va aconsellar de manera específica sobre les mesures a adoptar”. És per això que conclou que “s'ha de descartar" l'atribució “indiscriminada” de responsabilitats penals en les defuncions a qualsevol autoritat o funcionari públic, i especialment de les autoritats locals, a les quals sí que ha citat com a testimoni, com és el cas dels alcaldes d'Utiel i d'Algemesí.

En la mateixa línia, denega investigar l'actuació del Departament de Seguretat Nacional i repeteix que la protecció civil és competència de la Generalitat, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia i la llei 13/2010 de protecció civil que determina que correspon a la conselleria exercir el comandament únic de les emergències. Finalment, recorda que aquesta responsabilitat només s'eleva a l'Estat si ho sol·licita la Generalitat o el ministeri de l'Interior, una circumstància que no es va produir.

La fotografia de Mazón

En una altra resolució, la magistrada ha rebutjat encarregar un informe pericial sobre la suposada falsedat del fotograma en el qual es veu al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, entrant al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a les 20.28 hores del 29 d'octubre del 2024, tal com havia reclamat l'entitat Acció Cultural del País Valencià, personada en la investigació com a acusació popular. Segons la jutgessa, el seu tribunal "no té competència" per analitzar l'actuació de Mazón, que hauria de ser fiscalitzada pel Tribunal Superior de Justícia, circumstància que, de moment, la instructora no ha sol·licitat. A més, apunta que tampoc pot examinar la imatge perquè no ha estat inclosa en la informació remesa per la Generalitat. Es tracta d'un fotograma que va ser qüestionat per un pèrit en un reportatge del diari digital El Salto. Pels mateixos motius ha denegat la possibilitat de sol·licitar informació sobre els recursos de la Generalitat que va requerir el president valencià el dia de la catàstrofe, com l'ús de vehicles oficials o pagament de dietes de restauració o hostatge, en una referència evident al dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana.