L'OTAN tanca la porta a la fórmula Sánchez per arribar al 2% de despesa militar a l'estiu

Brussel·lesPedro Sánchez es pensava que ja havia trobat la solució per acontentar els aliats de l'OTAN i, a la vegada, els seus socis de govern i parlamentaris: pujar la despesa en defensa sense destinar-hi més diners. Com? Canviant la manera de calcular què s'entén per despesa militar. Tanmateix, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha desestimat de moment aquesta opció i respon a Espanya que no hi ha dreceres per assolir la taxa mínima de gastar-se el 2% del producte interior brut (PIB) en defensa. "Tenim una descripció clara sobre què és despesa militar i el que no volem és diluir-la", ha afirmat taxativament el dirigent neerlandès en l'entrada de la ministerial d'Exteriors de l'OTAN d'aquest dijous i divendres a Brussel·les.

D'aquesta manera, Rutte tanca la porta de moment a la intenció del govern espanyol que la lluita contra el terrorisme, la ciberseguretat i el control de fronteres passi a computar com a despesa militar. Segons fonts diplomàtiques de l'OTAN, si els aliats acceptessin aquesta modificació en els càlculs, Espanya ja podria arribar a destinar el 2% del PIB en defensa aquest estiu. A més, deixaria d'estar a la cua de socis de l'Aliança Atlàntica en el rànquing de despesa militar perquè és un dels estats que més gasta en els tres nous conceptes que volen que es comptabilitzin com a diners gastats en defensa.

De fet, el govern espanyol no només vol convèncer en aquest sentit l'OTAN, sinó que està exercint una pressió similar a escala de la Unió Europea. Fa dies que la Moncloa brega a les institucions europees perquè en el gran pla de rearmament impulsat per la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, que pretén mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en quatre anys, inclogui el finançament de la lluita antiterrorista, el control de fronteres i la prevenció de ciberatacs com a elements claus de la seguretat del bloc comunitari.

Fins a les paraules de Rutte, cap aliat de l'OTAN ni Brussel·les havien tancat la porta d'aquesta manera a la fórmula de Sánchez per assolir el 2% del PIB en despesa militar l'estiu d'enguany, malgrat que alguns països —especialment els fronterers amb Rússia— prefereixen que es gastin els diners en capacitats de defensa més tradicionals, com són en l'augment de nombre d'efectius o l'adquisició de tancs. Espanya, però, sempre argumenta que l'amenaça més directa que pateix no és només l'expansionisme del règim de Vladímir Putin, sinó també els atacs híbrids i terroristes i el control de les rutes migratòries que arriben a la frontera sud a través de la Mediterrània.

En aquest sentit, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha insistit aquest dijous en l'entrada de la cimera ministerial de l'OTAN que Europa afronta diverses amenaces i ha remarcat que una d'elles és el terrorisme. Tot i això, ha evitat mostrar-se tan optimista com la titular de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, que aquest dimarts va assegurar que Espanya arribaria a l'anhelat 2% "molt abans" de l'objectiu que s'havia proposat, que inicialment era el 2029.

En tot cas, cal recordar que Espanya és l'aliat que destina un percentatge més baix del seu PIB a defensa, un 1,28%, i que l'OTAN ja dona per fet que en la cimera del juny que ve a la Haia aprovarà que la taxa mínima obligatòria s'elevi al 3% o 3,5%. Fins i tot, en la mateixa línia que ja havia assenyalat Donald Trump en campanya electoral, el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ha insistit aquest dijous des de Brussel·les que els socis europeus haurien d'arribar al 5%. Així doncs, tot i que Sánchez preveu presentar entre finals d'abril i principis de juny un pla per accelerar el ritme d'increment de despesa militar, Espanya continuarà mantenint-se lluny dels mínims establerts per l'OTAN.