"Van cometre tortures i tractes inhumans": recorren l'amnistia als 46 policies de l'1-O

BarcelonaÒmnium Cultural, l'ANC i Irídia mouen fitxa per anul·lar l'amnistia concedida als 46 policies nacionals processats per la violència contra els votants de l'1-O a Barcelona. Les entitats han anunciat aquest dijous la presentació de diversos recursos davant del Tribunal Suprem perquè retiri la mesura de gràcia als agents, avalada pel jutjat número 7 de Barcelona i confirmada, més endavant, per l’Audiència de Barcelona. Els escrits a l'alt tribunal acusen els policies de tortures i tractes inhumans i degradants i recorden que es tracta de delictes que no poden ser emparats per la llei d'amnistia.

"La brutalitat policial de l'1 d'Octubre va ser un absolut acte de barbàrie d’Estat, una humiliació premeditada i un càstig deliberat contra ciutadans que exercien drets fonamentals", ha denunciat en un comunicat el president d'Òmnium, Xavier Antich. L'entitat, que exerceix d'acusació popular, al·lega que la força utilitzada pels agents va ser "desproporcionada, excessiva i va produir lesions greus". "Els policies van actuar amb una clara intencionalitat d’humiliar i castigar els ciutadans que lliurement i democràticament volien exercir els seus drets", sentencia Òmnium, que emmarca l'actuació policial en delictes de "tortures o tractes degradants o inhumans".

"No es pot amnistiar l'abús de poder ni la violència injustificada exercida contra els ciutadans que es manifestaven de manera pacífica i democràtica", s'hi suma l'ANC, que també és acusació popular. En el seu escrit al Suprem, en què assenyala la possibilitat que els agents també cometessin delictes contra la integritat moral, defensa que l'aplicació de l'amnistia en aquest cas és improcedent, "especialment quan les actuacions policials no tenien una finalitat legítima ni proporcionada, sinó que buscaven intimidar, humiliar i castigar".

En una línia semblant, des d'Irídia, que exerceix d'acusació particular, conclouen que "les càrregues policials de l’1-O poden constituir tractes inhumans o degradants i no poden ser amnistiades segons el dret internacional". L'entitat, de fet, recorda que en la interlocutòria del jutge d'obertura del judici oral contra els agents es recollia que les càrregues durant el referèndum eren "objectivament idònies per humiliar o degradar la persona", una "expressió clau en el dret internacional dels drets humans per definir els tractes prohibits", segons subratlla en el seu comunicat.

Quan finalment va haver de resoldre sobre l'amnistia, però, el jutge va considerar que els agents s'hi podien acollir perquè les càrregues investigades van ser "de durada individual escassa, emmarcades en un objectiu policial definit" i que "no van continuar quan es va aconseguir". El magistrat va descartar que es produís cap lesió greu per la violència exercida contra els votants i va determinar que les actuacions investigades no superaven la gravetat necessària per ser excloses de l’aplicació de l'amnistia, una conclusió que les acusacions rebutgen en els seus recursos.

La carta internacional

A parer d'Òmnium, voler amnistiar els autors de la brutalitat policial contra el referèndum és "un acte més d’irresponsabilitat" d'un Estat que no té problemes per "saltar-se els convenis i tractats internacionals de defensa de drets humans". "No ho permetrem", ha reblat Antich. Des d'Irídia, de fet, ja avancen que s'esgotaran totes les vies i, si cal, s'acudirà a instàncies internacionals per "garantir el dret a la justícia i la reparació de les víctimes". De moment les tres entitats es dirigeixen al Suprem i ho fan de manera coordinada entre elles i amb altres persones afectades a títol individual que, a través dels seus advocats, també han decidit recórrer l'amnistia als policies nacionals.

A diferència del que ha passat amb aquests 46 agents, l'Audiència de Barcelona va descartar fa uns mesos amnistiar els quatre policies processats per buidar l'ull a Roger Español durant la jornada del referèndum. El tribunal els ha enviat a judici perquè la llei d'amnistia exclou els actes intencionals, que no responen a una imprudència o que han produït la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, segons van destacar els magistrats en la seva interlocutòria.