Llach impulsa una reforma dels estatuts per arraconar el sector crític de l'ANC

BarcelonaLluís Llach ha dit prou. La direcció de l'ANC va aprovar l'últim dissabte d'abril en un ple extraordinari la modificació parcial dels estatuts i el reglament de règim intern de l’entitat per impedir que el sector crític imposi les seves tesis i continuï posant bastons a les rodes. La reforma, que hauran de validar els socis en una assemblea general extraordinària al juny, afecta algunes de les qüestions que han fet trontollar l'entitat durant els últims mandats. Tant és així que una catorzena de secretaris del corrent crític han impugnat el procés de reforma dels estatuts perquè argumenten que l'ha activat el comitè permanent sense l'aval del secretariat nacional. La direcció rebat que, per iniciar el procés, no cal el 65% dels vots dels secretaris.

El punt més rellevant de la reforma és la possibilitat que l'Assemblea impulsi o doni suport a una candidatura a les eleccions, tal com defensava l'antiga direcció comandada per Dolors Feliu, i que els socis van rebutjar per la mínima. Davant del temor que la llista cívica es torni a posar sobre la taula per la paràlisi del Procés, la cúpula vol que els estatuts impedeixin de totes totes que l'Assemblea pugui presentar batalla electoral. El redactat que es proposa, al qual ha tingut accés l'ARA, estipula que l’ANC es mantindrà independent respecte a qualsevol opció electoral i que, a més, “no la impulsarà, ni promourà, ni s’implicarà i tampoc no es presentarà ni directament ni indirectament a cap mena d’elecció”.

Amb tot, obre la porta que ho pugui acabar fent però amb un recorregut molt més costerut del que es va seguir amb la llista cívica. En primer lloc, caldria una aprovació de dos terços dels secretaris nacionals presents en un ple, i després ho haurien de ratificar els socis a corrent de pagament amb una consulta en què caldria una majoria qualificada del 65% dels vots, i no una majoria simple com ara. A més, durant la campanya, la direcció hauria d'oferir la mateixa visibilitat a les dues opcions per evitar que es repetís el que va passar amb la llista cívica quan els seus detractors van denunciar que no podien fer campanya pel no. “Avui l’única persona que manté el debat de la llista cívica en el si de l’Assemblea és el president Lluís Llach. Ningú més en parla ni tenim intenció de continuar parlant-ne", denuncien els crítics, que consideren que només és "una arma llancívola i una excusa per, precisament, no treballar per la unitat de l’entitat”.

Trencar la norma dels dos terços

També es vol modificar els estatuts per deixar enrere el bloqueig que ha impedit fins ara elegir el nou secretari que substituís la secretària que va deixar el càrrec al desembre. La proposta vol canviar el punt que estableix que un càrrec orgànic ha de ser escollit amb el suport de dos terços dels secretaris nacionals presents i acordar que, si després de dues votacions, cap candidat no arriba a dos terços, n'hi hagi prou amb la majoria dels vots. La regla dels dos terços busca consensuar l'elecció dels dirigents de l’entitat, però la guerra oberta entre oficialistes i crítics perpetua el bloqueig perquè la direcció no té prou suport per assolir una majoria qualificada.

Un altre article dels estatuts que es vol modificar és el de la limitació dels secretaris nacionals a dos mandats perquè puguin tornar a presentar-se sempre que hagin deixat transcórrer el temps equivalent a quatre anys, el que duren dos mandats. Els crítics assenyalen que no és coherent amb el full de ruta aprovat, que advoca pel relleu en els lideratges polítics, i alerten que es vol facilitar una pista d'aterratge a antics fundadors de l'ANC que s'han posicionat a favor de Junts. "Si es fa seguidisme d'un partit que s'ha convertit en autonomista, això pot comportar que la nostra entitat acabi convertida en un apèndix, en una mena de sectorial d’activisme o de la gent gran del partit", etziben. La fractura interna torna a aflorar dins l'Assemblea.