Quin és el llindar de tolerància de Junts i Esquerra amb Pedro Sánchez?

BarcelonaJust després de la sessió de control de dimecres al Congrés dels Diputats, en què el president espanyol, Pedro Sánchez, es va quedar sol davant els atacs de la dreta, el líder d'Esquerra, Gabriel Rufián, va fer una entrevista que ajuda a entendre en quina situació es troben no només els aliats a l'esquerra del PSOE sinó també Junts i el PNB. A peu dret i responent a El matí de Catalunya Ràdio, en menys de cinc minuts va defensar continuar la legislatura per esprémer al màxim el PSOE –"És el camí correcte i així ha de continuar sent", va dir– i alhora va reconèixer que el "cos" li demanava plantar Pedro Sánchez. O també va dir que l'alternativa de PP i Vox als socialistes era "molt xunga", però que "ningú ens pot fer triar entre uns corruptes cutres o prèmium". Unes respostes que evidencien que els socis del govern espanyol es troben literalment atrapats en tot l'afer Cerdán.

El seu dilema és aguantar un govern esquitxat per presumpta corrupció –la trama del trio Cerdán, Ábalos i Koldo afecta el ministeri de Transports– o facilitar el terreny a un govern de la dreta i la ultradreta que va en contra dels seus interessos ideològics i també nacionals del seu electorat. També arriba en el pitjor moment per als independentistes: el Tribunal Constitucional ha de prendre posició sobre l'amnistia, clau perquè torni Carles Puigdemont i perquè Oriol Junqueras i Jordi Turull puguin optar a ser candidats.

La manca d'alternativa és l'únic punt a favor que Pedro Sánchez ha tingut des del principi, també en aquesta crisi. Li surten els números al Congrés –ell mateix en va treure pit a la seva compareixença de dilluns– i ho reconeixen tant Junts com Esquerra en privat. "No serem els primers" a l'hora de fer caure Sánchez, resumeixen fonts republicanes. De fet, des del 2018 quan va arribar al poder, aquesta sempre ha estat la gran coartada, perquè cap soci a la seva esquerra vol tenir la llufa d’haver facilitat de forma activa que un govern ultradretà arribi a la Moncloa.

L'únic que canvia entre els aliats parlamentaris és el grau de gesticulació a l'hora de marcar distància amb Sánchez. Varia en funció d'on se situa el partit en l'eix ideològic. Podem és el que pressiona més parlant ja directament del PSOE com un partit "corrupte", mentre que el perfil més baix, paradoxalment, l'ha adoptat Junts, que li dona marge, a través de Jordi Turull i Míriam Nogueras, que aquesta setmana sí que s'han volgut fer la foto amb Pedro Sánchez. Fonts juntaires fins i tot consideren que, malgrat el que fessin el trio Cerdán, Koldo i Ábalos, la Guàrdia Civil està utilitzant políticament aquest cas, com en el seu dia va fer amb l'independentisme. De moment, però, Junts preserva el seu tòtem: des que va esclatar la crisi, l'expresident Carles Puigdemont no n'ha dit ni piu.

El llindar

Si la taca de presumpta corrupció no s'estén més enllà, sembla que Sánchez pot aguantar agonitzant. Sense pressupostos –de fet, això ja es donava per descomptat abans de la crisi– i sense desplegar una agenda legislativa pel veto mutu entre Junts i Podem, però aguantant. La seva ratificació és de facto i així es manifesta mentre pugui continuar a la Moncloa.

Ara bé, el llindar de Junts i ERC per seguir donant suport al PSOE es pot desbordar si comencen a aparèixer més informacions que afecten directament Sánchez o el partit. Tan Junts com Esquerra reconeixen en privat que no podran sostenir un govern la formació del qual estigui sota la lupa del finançament irregular. Fins ara el PSOE ho ha negat de forma taxativa, però també és cert que la Moncloa desconeix la informació que té la Guàrdia Civil. Encara més, assumeix que poden sortir més dirigents vinculats a la trama. Aquí és el PP qui juga amb avantatge i ho va voler exhibir Feijóo deixant anar una frase lapidària: "Ábalos va ser el primer, però Cerdán no serà l'últim".

El vincle entre Junts i Foment s’ha enfortit en aquesta legislatura des que els juntaires són clau a Madrid. Fins al punt que aquesta setmana que s’acabava el límit per presentar una esmena a la totalitat a la reducció de jornada, Foment es va encarregar de distribuir la de Junts, que per ara s’oposa a la mesura.

El Govern va donar rellevància a l’acord sobre l’empresa mixta de Rodalies, clau en l’acord d’investidura amb Esquerra, amb un lema ‘ad hoc’ i conjunt amb el ministeri de Transports, acompanyat de la senyera i la bandera espanyola, com a símbol de bona sintonia: “A prop de tothom. Rodalies de Catalunya”.