BarcelonaDavant l'informe demolidor de l'UCO, la unitat de la Guàrdia Civil al capdavant de la investigació del cas Koldo, Pedro Sánchez només tenia una opció per intentar blindar-se a la Moncloa. Repetir amb Santos Cerdán, la seva mà dreta fins ara, la mateixa operació que ja va dur a terme amb José Luis Ábalos, la seva anterior mà dreta: situar-lo com una poma podrida dins del partit, marcar distàncies amb el seu secretari d'organització i allunyar la sospita que és un cas de corrupció sistèmica del PSOE i del govern, malgrat els indicis que hi ha en l'informe de la Guàrdia Civil.
Aquesta estratègia del president espanyol s'ha evidenciat només començar la roda de premsa d'aquest dijous: Sánchez ha demanat perdó, ha promès una auditoria externa del PSOE i ha condemnat Santos Cerdán. Ha sacrificat per segona vegada el seu màxim home de confiança i, fins i tot, ha dit que havia estat un error confiar-hi. De fet, qui ha parlat de la presumpció d'innocència de Cerdán no ha estat el PSOE sinó el secretari general de Junts, Jordi Turull, amb qui el número tres socialista ha establert una relació de confiança pel pacte de legislatura. Cerdán era l'interlocutor de Carles Puigdemont a Suïssa. També Aitor Esteban (PNB) s'ha estranyat que Sánchez fes ja la sentència amb l’informe de l’UCO.
Pedro Sánchez intenta fer una pirueta que des de fora sembla gairebé impossible: d'una banda, defensar-se de la corrupció que esquitxa el seu entorn agafant la bandera de l'anticorrupció (ha presumit d'actuar amb contundència a diferència del PP); i, de l'altra, dir per activa i passiva que, malgrat ser el secretari general del PSOE, no sabia res del que feien els seus secretaris d'organització (primer Ábalos i després Cerdán). Per intentar resistir a la Moncloa, el president espanyol ha decidit desfer-se dels seus, assenyalats per la corrupció. El nucli del Peugeot (Ábalos, Cerdán i Koldo) que va acompanyar Sánchez de gira el 2017 per tornar a conquerir la secretaria general del PSOE ha quedat en no res vuit anys després.
Sánchez només té un punt a favor a curt termini: que els seus socis de govern, des de Sumar fins a Junts i Esquerra, passant per Podem, no estan disposats a donar suport a una moció de censura a favor del PP i Vox. I menys en un moment clau per als independentistes, amb l'amnistia pendent al Tribunal Constitucional. Ara bé, l'informe de l'UCO marca un abans i un després per al govern i pot ser tan sols el principi del que pot aflorar: al manual de resistència se li estan acabant els capítols i més quan la lluita contra la corrupció va ser la punta de llança per fer fora el PP de la Moncloa.
