Menors tutelats: què falla perquè siguin víctimes fàcils per als depredadors sexuals

Barcelona“Al final jo també vaig entrar al cotxe, em vaig deixar morrejar i l'home em va donar tabac”. Qui ho explica és una jove de 20 anys que durant bona part de la seva infantesa va estar tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). No ho va dir mai a ningú. La noia, que vol mantenir l'anonimat, va viure en tres centres diferents, els anomenats CRAE, on convivia amb més menors que, per diferents raons, també van ser separats de la família.

A ella no l'ha sorprès gens el cas de la nena de 12 anys que residia en un centre de la DGAIA en guarda administrativa (la custòdia la mantenien els progenitors) i que entre el 2020 i el 2021 va ser violada i explotada sexualment per una xarxa de pederàstia. Diu que les relacions sexuals amb homes adults a canvi de regals o de diners són el pa de cada dia. “Són situacions que passen moltíssim, perquè moltes són nenes que han patit abusos i no són conscients del que fan”, afirma.

Professionals i entitats corroboren que, malauradament, aquest no és un cas excepcional i confien que serveixi per fer foc nou d'una entitat que al llarg dels anys ha patit diverses crisis de reputació. En el cas d'aquesta última, que també coincideix amb les investigacions obertes a la Sindicatura de Comptes i l'Oficina Antifrau pel finançament, la consellera Mònica Martínez Bravo ha avançat que el seu equip arribarà fins al final per saber què va fallar perquè una menor protegida quedés exposada a la depravació i violència d'adults, i ha incidit en la necessitat d'iniciar “reformes profundes” a l'entitat.

Per a la catedràtica de la UB Noemí Pereda, del Grup d'Investigació en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) i que ha assessorat la DGAIA i altres entitats homòlogues de diverses comunitats autònomes, el problema principal ve de la base que no es treballa –i, per tant, no s'inverteix– prou en la prevenció en les famílies que presenten problemes per atendre els fills menors. És a dir, cal que els serveis socials intervinguin per “ajudar” els progenitors, amb acompanyament i seguiment per evitar les retirades de custòdia i els ingressos als CRAE. "Hi ha massa retirades i massa tard", assegura.

L'origen: les retirades de custòdia

En aquest punt, una treballadora social d'un equip d'atenció a la infància i l'adolescència –aquests equips depenen d'ajuntaments i consells comarcals– admet a l'ARA que les professionals se senten “sobrepassades” per un excés de casos que cada cop presenten més complexitat, cosa que fa difícil abordar cas per cas d'una manera correcta. Així, la situació dins d'aquella casa degenera “fins que tot esclata” i només hi ha la solució de separar els menors.

En una resposta parlamentària recent, la consellera va afirmar que hi ha 4.410 menors “sota el radar” de la DGAIA. Això vol dir que s'hi està treballant amb les famílies per millorar conductes i hàbits. És en aquest grup on la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, incideix en la importància de promoure la "prevenció" per deixar la decisió de retirar custòdies "només per a casos molt greus", on hi ha maltractament o abusos. “Una separació és traumàtica per als infants i hauria de ser l'últim recurs”, afirma, i insisteix en aquesta línia de treball tan bon punt es detecten “negligències”, com l'absència escolar.

La realitat, però, és que en els últims anys el nombre de menors institucionalitzats no ha parat de créixer fins a superar ja més de la meitat dels 9.000 que tenen una mesura de protecció. I, segons un informe del Síndic del 2023, només el 19% de les criatures tutelades acaben tornant amb la seva família. "Hem de passar de separar per protegir a prevenir per protegir", insisteix la síndica.

La R. fa servir “trauma” i “xoc” per definir el sentiment d'entrar en un centre. En el seu cas, el primer cop va ser als vuit anys i s'hi va estar fins a la majoria d'edat. “Ningú t'explica res i no saps per què ets allà i, encara que t'hagin hostiat a casa, et porta un temps fer-te'n a la idea i distingir el bé i el mal”, reflexiona. Té 23 anys i creu que té la vida ben encarrilada. Sense referents familiars a prop, i malgrat que “els educadors fan el que poden”, el centre “no és una família”. “Les nenes d'allà som rebels, tenim més facilitats per ajuntar-nos amb males companyies perquè hem vist el costat fosc de la vida i hem normalitzat moltes coses, com el sexe –s'esplaia–. Al meu centre, dues noies li van dir a una altra que les acompanyés a fer una mamada a canvi de 50 euros”, continua.

A ella també li encaixa el relat de la víctima de pederàstia perquè recorda com a amigues del seu CRAE les rondaven homes que les omplien de diners, regals o unes hores d'esbarjo, sense tenir consciència que, en realitat, eren víctimes d'una agressió sexual. “Les noies et deien que no passava res, que només eren cinc minuts i que no sentien res”, afirma. A canvi tornaven al centre amb roba, diners, un mòbil o drogues després de passar la tarda o unes hores amb algun home, que en alguns casos podia ser ja no pare sinó avi. Aquests regals es convertien en el gran reclam per “captar” més noies en un circuit pervers i dramàtic. "Hi ha prostitució, esclar, i també abusos entre iguals, entre els nens", afirma R.

Als centres arriben criatures amb una motxilla personal plena de traumes, desatencions, violències i carències afectives que busquen “afecte, algú que els dediqui un temps”, explica un educador d'un centre gestionat per una entitat del tercer sector, que assumeix que tot i que se'ls diu que “vagin amb compte, no sempre es pot protegir els nois” d'agressors i abusadors. Pereda indica que aquests adults saben trobar les escletxes d'inseguretat del sistema i amb mentides i enganys aconsegueixen el “segrest emocional” d'aquestes víctimes fàcils.

Una de les grans dificultats per fer una barrera entre agressors i criatures és, segons Pereda i Giménez-Salinas, la poca formació per detectar explotació sexual i situacions greus que reben els educadors socials. En el diagnòstic coincideix el vicepresident del col·legi professional CEESC, Albert Font-Tarrés, que parla de com l'externalització del servei a entitats i fundacions privades suposa “precarització” a les plantilles, no només a escala salarial sinó també de condicions laborals. Hi ha una gran quantitat de personal de baixa, molta rotació i fins i tot abandonament de la professió, cosa que porta a haver de contractar per força professionals que “potser no tenen la qualificació requerida”. Els educadors expliquen que és estrany que en un torn hi sigui tota la plantilla al complet.

Dificultat per crear vincles

D'això també se n'adonen els menors tutelats, que no troben un educador que els faci un seguiment, una mena de guia a qui confiar una preocupació o un neguit. “Fan el que poden, però molts són molt joves i no han viscut la meitat del que hem viscut nosaltres, així que amb nosaltres no ho tenen fàcil”, admet una de les noies. Per a la síndica és vital crear aquests “vincles” i sosté que aquesta és una de les potes en què s'ha de treballar si es vol redreçar el sistema. “Ningú explica res, no és fàcil assumir que has tingut sexe a canvi d'unes sabates”, explica una de les testimonis que ha volgut parlar amb l'ARA. I a les preguntes dels professionals es respon amb “mentides”.

Davant d'un mal comportament, com tornar més tard de l'hora marcada, es respon amb càstigs similars als d'una família: prohibició de sortir, retirada de mòbil o menjar amb els petits. En cas de fugida, les mesures s'accentuen i al cap de poques hores els educadors avisen els Mossos d'Esquadra. Ara bé, Font-Tarrés també fa valer el compromís dels educadors que detecten comportaments estranys i ho eleven a les direccions dels centres. A partir d'aquí, com en el cas de la nena explotada sexualment, es pregunta “què ha fet la DGAIA des de llavors”.

Pereda va presidir la comissió d'experts creada pel Consell de Mallorca per investigar la xarxa d'explotació sexual de menors tutelades destapada el 2019. Des de l'experiència també en l'estudi d'altres sistemes de protecció a la infància, s'aventura a assegurar que el cas de la noia violada durant dos anys a Catalunya no és un fet aïllat, perquè hi ha hagut casos al Regne Unit, Andalusia, les Balears i La Rioja. Cita les dades de Cantàbria, en què el 20% dels menors tutelats admeten haver practicat sexe l'últim any a canvi de regals d'un adult. Aquesta és l'única comunitat que li va facilitar les dades per elaborar un informe i destaca per tenir una xarxa de centres petits, amb ràtios més petites i un control més gran que els que hi ha a Catalunya.

L'experta sosté que la DGAIA ha “ignorat” l'instrument gratuït EDRS, que facilita als educadors valorar els riscos d'explotació en el cas de fugida dels menors. Tampoc s'ha arribat a implementar la figura del delegat de protecció de violència que el 2016 l'organisme va dir que adoptaria per recollir les queixes, denúncies i inquietuds de les criatures des del mateix centre. I si bé tothom coincideix que els CRAE no estan al marge de les agressions sexuals i els abusos contra els menors que es cometen a la societat, Giménez-Salinas recorda que s'està abusant de criatures que van ser separades de la família per protegir-les, cosa que en aquest cas no s'ha fet.

Pereda emmarca la violència sexual entre aquests menors dins del blanqueig social de la prostitució i explotació sexual i retreu que als agressors se'ls anomeni sugar daddies i apareguin en sèries juvenils sense cap crítica ni retret. I, en aquest punt, apunta que els pederastes i les xarxes d'explotació van molt per davant dels professionals i la ciutadania a l'hora de “captar amb enganys i manipulacions” les noies que carreguen traumes i baixa autoestima i estan desitjoses de trobar resposta a necessitats bàsiques que el sistema no atén. “L'única forma que tenim de trencar el vincle traumàtic amb l'explotador és retornar la confiança en un referent adult”, apunta Pereda. Una de les menors tutelades explica que una de les companyes del centre exerceix la prostitució a l'estranger, una sortida que no és "inusual", segons fonts del sector.

Si la retirada de la família és l'últim recurs, la síndica i la professora també comparteixen que la Generalitat ha de ser capaç de fer créixer el nombre de famílies d'acollida per evitar que els menors passin anys tancats en un CRAE. Però el Govern admet que no hi ha famílies i les famílies recelen d'adolescents que arrosseguen traumes. “S'ha de garantir un retorn ràpid amb les famílies d'origen”, apunta Giménez-Salinas.

I si l'entrada és un "xoc", com és la sortida del centre? Sobre el paper, hi ha un seguiment institucional (externalitzat amb entitats) i ajudes com prestacions econòmiques i allotjaments en pisos per facilitar el pas a la vida adulta; uns tràmits que ara també s'investiguen. "Et juro que quan vaig sortir per la porta del centre mai ningú em va dir com havia estat o com podien millorar", respon la R. Els experts consultats la creuen.