Una apagada general inèdita deixa el país sense llum ni explicacions

BarcelonaCatalunya ha tornat aquest dilluns segles enrere. Centenars de persones han quedat atrapades als trens i al metro –alguns més de vuit hores– i gairebé tothom ha estat incomunicat, sense internet i telèfon, durant tot el dia. Cuinar calent era gairebé impossible, com ho ha estat pagar amb targeta, i la majoria dels comerços han hagut d'abaixar la persiana. Una apagada general del subministrament elèctric ha paralitzat el país, també Espanya i Portugal, i la incidència encara no s'ha resolt del tot. Tampoc hi ha hagut explicacions concloents.

Aquest tall total d'electricitat sense precedents s'ha desencadenat al sistema de Red Eléctrica, el regulador del subministrament energètic de l'Estat, poc després de les 12.30 hores, i cap activitat ha pogut esquivar-la. Tampoc els centres sanitaris, que han hagut de recórrer a bateries i generadors alternatius per garantir l'atenció a les urgències i fer les intervencions inajornables.

El director de serveis d'operació de Red Eléctrica, Eduardo Prieto, ha admès en una compareixença d'urgència l'excepcionalitat dels fets: “Mai havia passat això: estem parlant d'un incident extraordinari”. Segons els càlculs de l'empresa, el restabliment total del servei no es donarà abans de la una de la matinada d'aquest dimarts: “Entre unes 6 i 10 hores” des de la incidència, ha insistit Prieto.

Mentre es recuperava, de mica en mica, la línia –Catalunya ha arribat a la nit amb el 63% de la xarxa restablida– creixia un temor entre els càrrecs dels governs: que tornés a caure. Per això, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat responsabilitat i precaució en l'ús d'aparells electrònics.

Les causes d'aquesta apagada sense precedents encara es desconeixen, i el mateix Sánchez ha reconegut que hi ha totes les opcions damunt la taula: des d'una avaria del sistema fins a un ciberatac. “El govern treballarà per conèixer-ne la causa, però la prioritat és treballar per recuperar la normalitat”, ha dit Sánchez. Si bé la principal hipòtesi seria la fallada tècnica, ningú (ni el president espanyol ni el president de la Generalitat, Salvador Illa) s'ha volgut mullar oficialment sobre els motius.

Prieto ha explicat que la companyia "va identificar una forta oscil·lació dels fluxos de potència, acompanyada d'una pèrdua de generació molt important [...], i com a conseqüència s'ha produït la desconnexió del sistema espanyol amb la resta d'Europa”. Fonts del govern espanyol confirmen a l'ARA que, de cop i volta, en tan sols cinc segons, un 60% de la producció elèctrica d'Espanya va desaparèixer. Es van fondre 15 gigawatts, l'equivalent al doble de tota la producció elèctrica de totes les centrals nuclears de l'Estat juntes.

Sobre la possibilitat que la xarxa elèctrica patís un ciberatac, fonts consultades per l'ARA expliquen que els cossos policials no n'han trobat cap indici. “Treballem amb l'objectiu que [avui] es pugui recuperar la normalitat”, ha defensat Illa. Diversos gabinets de crisi s'han succeït al Palau de la Generalitat i a la Moncloa. “He flipat”, ha admès un responsable polític quan ha vist un mapa on s'havien marcat amb punts totes les zones afectades pel tall.

Medicaments i congeladors

En un d'aquests punts hi havia l'Anna, que no es movia de la porta de la seva farmàcia a la Rambla de Barcelona. El local estava gairebé a les fosques i no permetia l'entrada de clients. Sense llum ni internet, moltes farmàcies no han pogut vendre medicaments amb recepta electrònica, ni tampoc cobrar si no era en efectiu. A més, alguns productes necessiten refrigeració: si es trenca la cadena del fred el medicament es fa malbé. “Ha passat de sobte. No ho entenc”, afegia l'Anna.

Als carrers el neguit era generalitzat. Un repartidor que anava amb la carreta plena de paquets per entregar estava aturat al mig del carrer. “Sense llum no podem treballar”, es queixava. Com ell, molts treballadors se sentien desubicats. Depenen de les ordres que els arriben a través d'internet i no podien veure l'adreça on havien de fer les entregues.

Uns metres més avall, un vigilant de seguretat negava l'entrada a tothom que intentava accedir al Carrefour de la Rambla. “No es pot, ho sento, no tenim llum”, explicava. Ho feia en català, castellà i també en anglès. El local disposa d'un generador que permet la refrigeració dels productes que evitarà que es facin malbé, però no se'n refien del tot i van decidir tancar les portes al públic.

De fet, molts comerciants –independentment de la mida del negoci– temien que els entressin a robar aprofitant la disbauxa, sobretot els que tenen portes elèctriques. Amb el tall de subministrament, els han quedat obertes de bat a bat. Per evitar problemes, els Mossos han doblat efectius al carrer, fins a superar els 7.000. Ara bé, no hi ha hagut grans incidents de seguretat, segons ha explicat Illa.

El poder de l'electricitat

“És desesperant perquè no es pot pagar, ni carregar el mòbil, ni fer res”, deia Miquel Garcia, estudiant de negocis internacionals en una escola de l'Eixample. Viu a Sant Boi i es plantejava anar caminant fins a casa perquè tampoc funcionaven els trens. De fet, el corrent que fa córrer els trens es va aturar i centenars de persones van quedar atrapades en túnels, camps i vies subterrànies. Els que van tenir sort van sortir en poques hores, guiats per la policia i les llanternes dels seus mòbils per les vies fins a les andanes.

Al matí, la majoria dels responsables policials de Catalunya estaven reunits al Palau de Congressos de Barcelona, celebrant el Dia de les Esquadres de la capital catalana. “Tenim usuaris atrapats al metro”, explicava un comandament de Mossos. “Tots els trens aturats”, deia un de Rodalies. “Hi ha molta gent incomunicada en ascensors”, comentava un responsable municipal. Aquestes han estat les prioritats de la policia, que, desbordada, no sempre ha pogut actuar al moment. Han passat vuit hores fins que no han pogut treure d'alguns AVE més d'un miler de passatgers.

De forma esglaonada, el metro i els Ferrocarrils han anat recuperant la normalitat, i aquest dimarts es preveu que es comenci a redreçar la situació a Rodalies després de la cancel·lació de tots els trens. Més de 30.000 persones han hagut de ser evacuades de combois. A més, els engranatges que pugen i baixen els ascensors també han quedat frenats amb centenars de persones a dins. Els serveis d'emergències han rebut més de 700 avisos.

La vida dels generadors

L'aeroport del Prat, segons fonts policials, ha estat un dels primers punts on tot es va apagar, si bé els seus generadors tenen una autonomia prevista d'almenys 48 hores. Tot i això, alguns vols s'han cancel·lat. Molts passatgers no han pogut arribar al Prat. El caos també ha regnat a les carreteres, amb cues quilomètriques a l'entrada de Barcelona. La circulació a la capital no s'ha pogut guiar pel verd i el vermell dels semàfors apagats per la falta d'electricitat, sinó per voluntaris que es s'han posat armilles per guiar el trànsit i conductors que, simplement, han frenat quan algú travessava.

La desconnexió que molts busquen en entorns rurals sense cobertura, l'han trobat al nou parc de les Glòries, que s'ha omplert de gent. Moltes persones no han pogut treballar, i les terrasses s'han omplert de cerveses fredes i vermuts. Desconeguts s'han agrupat per escoltar pel transistor d'un cotxe aparcat en una superilla per saber què estava passant.

Però el poder de l'electricitat també ha demostrat que, fins i tot, pot jugar amb els nostres diners. Cap datàfon ha funcionat. Els negocis han tancat, alguns supermercats s'han quedat sense existències i les cues s'han acumulat als caixers automàtics en cerca d'efectiu, el bé més preuat. A les gasolineres, benzina pels generadors, el segon bé més preuat. A les comissaries s'han anul·lat les cites per renovar la documentació; a les universitats s'han suspès les classes —algunes com la de Girona o la UAB encara romandran tancades aquest dimarts— i molts pares han anat a buscar els nens abans d'hora a les escoles, tot i que aquestes han mantingut la normalitat.

Quan s'ha fet de nit, els poliesportius municipals s'han obert per acollir aquells que no havien pogut tornar a casa. La gent ha aplaudit quan ha tornat la llum, si bé els carrers de Barcelona eren desiguals, alguns d'ells il·luminats i d'altres, com algun tram de la Rambla, completament foscos.