"Amb la DANA va fallar tot"

BarcelonaEl desastre natural i humà que va provocar la DANA al País Valencià ha estat un dels moments més durs que s'han viscut en els darrers anys a l'Estat. Més de 200 morts i pobles, carrers i escoles que encara lluiten per recuperar la normalitat després d'haver estat arrossegats pel fang. Ara, mig any després, la gestió de la catàstrofe s'ha portat als jutjats i segueix afectant de ple el dia a dia de la política valenciana i estatal. ¿Els coneixements científics –ben aplicats i a temps– haurien pogut evitar o reduir els danys humans i estructurals de la riuada? Aquesta és una de les preguntes que han intentat respondre aquest dimarts la geògrafa Francesca Segura i el geòleg Jordi Coromina a la jornada Ciència per frenar les catàstrofes naturals, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA.

Tot i que l'acte, conduït pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, pretenia fer una reflexió sobre el paper de la ciència i la tecnologia a l'hora d'aturar els efectes de la crisi ambiental, ha estat inevitable que la conversa hagi girat ben aviat cap a la prevenció i la gestió de la DANA al País Valencià.

"Els aiguats i el desbordament dels rius són un procés natural que passa des de fa milions d'anys i que seguirà passant, per molt que ens espanti", ha advertit Coromina. El geòleg ha explicat que actualment es pot conèixer amb força exactitud la freqüència dels aiguats que ens afecten a la nostra conca mediterrània (dos cada 30 o 40 anys), la seva magnitud i també la probabilitat que afectin una zona inundable. "Tenint en compte això, la ciència sí que pot ajudar a reduir el risc". Però amb la DANA ni la prevenció ni les alertes van funcionar.

"Per tant, amb la DANA al País Valencià... Tot va fallar?", ha preguntat Aragay. "Va fallar tot perquè a disposició del públic hi havia molta informació que s'actualitzava constantment, però no hi havia el CECOPI [el centre de coordinació d'emergències] muntat. Si estàs vigilant i t'arriba la informació pots reaccionar, però si encara l'estàs muntant no tens marge per fer res", ha criticat Segura, experta en barrancs i ella mateixa valenciana.

La geògrafa ha defensat que les mesures estructurals (sobretot els embassaments) i els plans d'emergències "hi eren i estaven previstos", però que "les alertes es van donar quan la gent ja s'estava ofegant": "Amb una alerta feta de bon matí, s'haurien pogut salvar vides. Les alertes s'han de donar segons la pluja i no segons l'estat del riu. No es pot fer la gestió de la inundació en funció del cabal del riu perquè en mitja hora se't pot duplicar". En aquest sentit, Segura ha recordat que durant la DANA la quantitat d'aigua que va baixar per la rambla del Poyo va arribar a ser cinc vegades més gran que el cabal habitual del riu Ebre.

Estem pagant les malifetes del segle XX

Més enllà dels errors en la gestió al País Valencià, els dos membres de l'IEC han posat sobre la taula un problema més generalitzat: les mesures que a hores d'ara ens ofereixen una sensació de seguretat pot ser que no siguin tan eficaces com creiem. "Estem pagant les malifetes del segle XX", ha lamentat Segura, mentre Corominas feia notar que molta gent se sent segura perquè viu a prop d'un lloc amb grans canalitzacions de rius, però a l'hora de la veritat els canals fets fa 40 anys, amb el coneixement i les tècniques d'aleshores, poden no evitar els desbordaments. "No és perquè el clima hagi canviat, sinó perquè hem augmentat les zones de sòl urbanitzades i perquè les dades de zones inundables de fa mig segle no eren tan concretes com les que tenim avui", ha insistit el geòleg. Per tot plegat, els dos experts insisteixen que cal educar la ciutadania per saber com actuar en cas d'aiguats.

Pel que fa a les possibles conseqüències judicials de la mala gestió de la DANA, Segura ha estat poc optimista: "He pogut veure tota la documentació de la riuada de Tous del 82 i adonar-me de la manipulació que alguns científics van arribar a fer per defensar certs interessos. Ara amb la DANA la jutgessa està sent molt recta, però hem de ser conscients que quan arribi el judici hi haurà gent que serà capaç de tot per defensar els interessos personals i polítics".