Trenta dies menys d’espera: els primers efectes del reforç per jutjar multireincidents
La Guàrdia Urbana encara no té accés al sistema que permet consultar els antecedents d'un sospitós, però ja ha rebut la formació
BarcelonaA finals d'any, un acord a tres bandes entre la Generalitat, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona posava sobre la taula un pla de xoc contra la multireincidència que plantejava diferents reforços als jutjats. El primer moviment, actiu des del 17 de març, va ser fer que a Barcelona hi hagués un jutjat més de guàrdia (es va passar de dos a tres) per fer judicis immediats, que es fan en casos de delictes lleus com els furts. Després de gairebé dos mesos de vigència d'aquesta mesura, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, explica en declaracions a l'ARA que aquest reforç ha aconseguit escurçar unes quatre setmanes el temps d'espera per a un judici d'aquest tipus a la ciutat: si fins ara eren vuit mesos de decalatge, ara són set. Amb tot, Espadaler és conscient que aquests tempos encara estan lluny del que per definició haurien d'envoltar els judicis immediats.
"Les primeres valoracions són positives, però hem d'arribar a estabilitzar els tres jutjats, agafar una velocitat de creuer. Hem de fer equilibris a tots tres i reduir els temps, ho hem de reduir molt més", valora el conseller a aquest diari. L'expectativa amb aquest torn de guàrdia de reforç és poder fer uns 6.000 judicis d'aquest tipus cada any, i Espadaler reconeix que ara per ara el departament no és capaç de saber amb certesa quan s'aconseguirà, amb aquest reforç, posar al dia els retards en aquest tipus de delictes. Quan passi, la previsió és que es retiri aquest reforç.
En canvi, Justícia treballa amb "l'horitzó d'estructurar" i fer definitiva una altra mesura de reforç que forma part del mateix pla de xoc contra la multireincidència i que començarà a funcionar el dimarts 14. Es tracta de quatre jutges del penal que se sumaran als que ja solen estar actius per fer judicis ràpids, si bé la degana dels jutjats, Cristina Ferrando, va aclarir que aquests torns es cobriran amb jutges ja en actiu en altres places. Els jutjats penals i els judicis ràpids que fan estan relacionats amb la multireincidència perquè, entre altres, per aquesta via es jutgen els furts de més de 400 euros o els més petits en cas de reincidència.
Un tercer element que formava part d'aquest pla de xoc consistia en fer que la Guàrdia Urbana tingués accés al sistema Siraj, una eina informàtica que permet consultar els antecedents d'un sospitós. L'objectiu és que els agents puguin discernir més ràpidament si a un detingut se l'ha de portar a un jutjat o altre segons si, pel delicte que se li imputarà, haurà de sotmetre's a un judici ràpid o un d'immediat. De moment, apunta Espadaler, els guàrdies urbans encara no han pogut accedir-hi a l'espera d'un decret que en formalitzi el permís, però sí que s'ha avançat en la formació tècnica perquè, un cop es publiqui la norma, el puguin començar a fer servir.
Concretar 60 jutjats més
Amb els primers passos d'aquest pla contra la multireincidència ja en marxa, l'equip d'Espadaler treballa per concretar mesures que afectin també altres àmbits dels jutjats. "Sempre vam dir que aquest era un pla de xoc per a Barcelona, per atendre el problema de la multireincidència, però no tot el problema s'ha reduït a Barcelona ni a l'àmbit penal". Per això, recorda, el seu departament va treballar també "en un pla de legislatura que va tenir una primera concreció a la bilateral Estat-Generalitat, i que va fixar fins a 60 jutges nous en el conjunt de Catalunya". Una xifra gens habitual si parlem de jutjats nous: "L'any passat no se n'havia creat cap, ni aquí ni enlloc d'Espanya", recorda Espadaler. De fet, durant l'última dècada l'any que més se'n van crear va ser el 2017 (17), i les noves obertures han estat el 2019 (12) i el 2021, 2022 i 2023 (10 cadascun).
Aquestes noves places, detalla, es crearan en un termini de tres anys començant per aquest 2025, i seran de diferents jurisdiccions, com ara Mercantil i Civil. Ara per ara, però, no s'ha concretat quines places concretes seran –sí que n'hi haurà de magistrat per a les audiències, no només de jutge– ni com es repartirà la creació al llarg dels pròxims tres anys. De fet, aquests detalls formen part d'un treball conjunt del departament de Justícia i la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): "Ja estem baixant al detall, encara no ho hem concretat tot, però la sala de govern coneix la nostra proposta, que està inspirada en les dades que ens proporcionen ells. Les necessitats, qui les identifica amb claredat és el TSJC, perquè és qui coneix les càrregues de treball, qui coneix els jutjats que estan desbordats, qui coneix les necessitats".
