Mig any espiats per detectius per fer-los fora de casa: "Han vingut a buscar-nos perquè som grans"
Els últims veïns d'un bloc de Barcelona esperen la sentència definitiva després de tres anys lluitant per quedar-se a casa seva
BarcelonaDes de fora al carrer no s'observa cap llum dins el pis. Tampoc des del pati interior, on l'única finestra que hi dona no està il·luminada. La prova verbal l'aporta el porter de l'edifici: diu que fa temps que els veïns del 3r 2a no viuen aquí. També hi ha fotos de la seva plaça de pàrquing buida i un apunt definitiu: "Truques a la porta i no contesta ningú".
Aquestes són algunes de les proves que es van fer servir el juny de 2022 per denunciar el Lluís i la Trini, dos veïns de l'Eixample de 79 i 73 anys. El pis investigat, ubicat al carrer Pau Claris entre Consell de Cent i Diputació, era casa seva: el fons que un any abans havia comprat l'edifici on encara viuen els havia demandat per abandonament de la llar. Però això no era tot. Aquell paper també significava una altra cosa: havien estat espiats durant mesos per un detectiu contractat pel seu propietari.
"No ho vam notar en cap moment. La demanda venia amb un disquet i l'advocada ens ho va imprimir tot: controlaven el pàrquing, preguntaven a veïns per si ens coneixien (i no en teníem), també van abordar el porter de la finca, que va dir que no hi anàvem i a l'hora de declarar no es va presentar", explica el Lluís a l'ARA, des del menjador de casa seva. "És una humiliació", diu la Trini, la seva dona. "Han vingut a buscar-nos perquè som persones grans", afegeix.
Venda, obres i estrangers
El fons va comprar l'edifici l'abril del 2021 i va decidir deixar de renovar contractes: alguns veïns van anar morint i als altres se'ls va acabar el lloguer. Tots els habitatges s'han reformat i venut des d'aleshores. Tots menys el seu, que era de renda antiga i, per tant, no podia seguir el mateix camí. "Ara no trobem ni veïns, els nostres veïns són segones residències d'estrangers: turcs, suïssos, egipcis, asiàtics i també francesos", afegeix la Trini. S'han venut per 890.000 euros sense plaça de pàrquing, diu. Des de la demanda, de juny del 2022, ja han passat tres anys i el cas encara està pendent de resoldre's.
"Han jugat amb la nostra edat, la por i el soroll de les obres", lamenta la Trini. Durant mesos van veure sortir fum de les juntes del terra, esquerdes a les parets i també episodis de trencadissa: un dia van arribar a casa hi havia tots els plats al terra del rebost. Havien caigut per les tremolors d'unes reformes que també els va obligar a portar cascos d'obra per dins de casa. També van haver d'apuntalar bigues i un dia es van quedar tancats a casa: la porta d'entrada els va quedar bloquejada pel moviment de l'estructura. "Havíem de marxar de casa, era insuportable", explica el Lluís, que assegura que han batallat perquè els arreglin tots els desperfectes i que en això, l'administrador i la propietat han atès les seves demandes.
La persecució va anar més enllà de Barcelona. A la demanda hi havia adjuntades una sèrie de fotografies a la seva segona residència. "M'han vingut a fotografiar al Pallars. La mateixa demanda diu que l'ús del pis de Barcelona és esporàdic, i que residim a la Cerdanya, però és un poble del Pallars de deu habitants", diu el Lluís. Aquest no era l'únic error de la denúncia, a la qual van haver de respondre en un termini de vint dies.
Què hi diu la llei?
"Ens vam passar tota una boda parlant amb advocats", diu el Lluís. Va començar una feinada a contrarellotge amb factures i domiciliacions per acreditar que era el seu domicili habitual. "Va venir un notari a fotografiar que era un pis no abandonat. Ens hem gastat milers d'euros", afegeix el Lluís. Tot aquest esforç els va servir per defensar-se a primera instància: el març del 2024 es va celebrar un judici i van posar cara al detectiu. Van demostrar que el seu pis no dona al carrer i també van al·legar que l'habitació del pati interior no té gaire activitat, ja que és la de la seva filla, que ja no viu amb ells. "Va venir i no se'n recordava de res", afegeix la Trini. La sentència els va ser favorable i ara el cas està en mans de l'Audiència de Barcelona.
Els contractes de lloguer anteriors al maig del 1985 estan regits per la Llei d'Arrendaments Urbans de 1964, modificada l'any 1994 i estableix que els contractes poden ser prorrogats de manera indefinida si l'inquilí ho desitja, tret que es pugui acreditar que l'habitatge no ha estat ocupat durant més de sis mesos en un any. Ha de ser per causa justificada –com un ingrés a un hospital– i la càrrega de la prova correspon a l'arrendador. "I això s'ha de demostrar, i una forma és a través dels baixos consums dels subministraments, però no sempre, ja que la jurisprudència és variada. "La sentència de la secció 13 de l'Audiència Provincial de Barcelona, de 29 de maig del 2012, no va resoldre un contracte de lloguer per baixos consums perquè la inquilina vivia sola", explica a l'ARA l'advocada experta en dret immobiliari Helena Gallardo. En canvi, una altra de l'Audiència de Zamora sí que va dictaminar que els baixos consums provaven l'escassa ocupació d'un habitatge.
Al Lluís i la Trini encara els queden uns mesos per saber si podran continuar vivint a casa seva. "El que és fumut és que hagin de marxar els veïns, la ciutat s'està morint. Ja no hi ha convivència", lamenta la Trini. Se senten expulsats per un sistema financer que, diu el Lluís, des de fa uns anys ha trobat en el sector immobiliari de Barcelona un caramel per rendibilitzar els estalvis. "Inverteixen en aquestes companyies estrangeres que compren finques senceres i llavors s'acaben expulsant els veïns", conclouen. "I molts inversors ni ho saben", afegeix.
