Els problemes d'accés a l'habitatge afecten la meitat de la població metropolitana

BarcelonaTot i que la crisi residencial afecta especialment algunes capes socials, com els joves, els problemes d'accés a l'habitatge tenen un impacte directe molt més enllà d'aquest col·lectiu, ja que no és l'únic que experimenta de primera mà l'augment de preus dels últims anys. Segons un estudi publicat aquest dilluns, aquests problemes afecten directament la meitat de la població metropolitana. El motiu? Són les persones que preveuen canviar o haver canviat d'habitatge durant el període 2018-2027.

Així ho ha recollit el Consell Econòmic i Social de Barcelona en un estudi denominat El parc de l’habitatge a la ciutat de Barcelona i RMB i elaborat per l'investigador de Daleph Luis Fernández. S'ha presentat aquest dilluns a Barcelona en un acte presidit pel president del consell, Eduardo Rojo, i ha comptat, a més, amb una taula rodona amb els agents econòmics i socials. L'informe no inclou l'impacte de regulació dels lloguers.

Els motius per canviar són diversos, però destaca la millora de l’habitatge o l’entorn i la formació d’una llar o altres motius familiars, tot i que més d’un 20% de la població s’ha vist desplaçada per motius econòmics. Alhora, els joves són el grup que canvia més sovint d'habitatge, de manera que són els que més patiran l'augment dels preus. Pel que fa a les persones d'edat avançada, en canvi, només una minoria se'n veurà afectada.

Increment de la inestabilitat residencial

L'informe també recull l'evolució de la mobilitat residencial, i destaca que en els últims anys, amb les dades disponibles, s'ha triplicat. En concret, el nombre de persones que han canviat d'habitatge en els últims cinc anys ha passat del 8,8% de l'any 2017 al 28,3% del 2022, la xifra més alta de tota la sèrie històrica. "Això podria indicar un canvi de tendència en els motius dels canvis o bé que una part de la població, especialment a la capital catalana, s’està veient forçada a canviar d’habitatge per motius diferents dels previstos o desitjats, com ara motius econòmics o laborals", ha assenyalat Fernández. L'informe també recull altres dades rellevants, com que el parc d'habitatges de la regió metropolitana ascendeix als 2.257.435 habitatges, dels quals 1.994.550 són principals (85%) i la resta (15%) són habitatges no principals.

L'estudi també conclou que les solucions que es plantegin hauran de ser "tan complexes" com el problema que busquen resoldre. Un plantejament que ha subscrit el comissionat d'habitatge de Barcelona, Joan Ramon Riera, que ha defensat durant l'acte que el problema de l'habitatge no és una cosa sectorial i tampoc d'emergència. "És sistèmic, calen consensos i obrir el debat per entendre en la màxima profunditat la naturalesa del problema", ha afegit.