La majoria del Parlament es compromet a garantir l'empadronament universal

BarcelonaEl PSC, Comuns, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP han signat aquest dimecres un acord amb el qual es comprometen a garantir el padró universal en compliment del que diu la llei. El Pacte pel Padró a Catalunya és una iniciativa impulsada per més d’un centenar d’entitats socials, des de Càritas, ECAS, LaFede fins a la Confavc i l’aFFaC, que exigeix l'empadronament de tots els residents sense preguntar la situació administrativa, si tenen contracte de lloguer o no o si viuen en un infrahabitatge. Per contra, se n’han desmarcat el PP, Vox, Aliança Catalunya i també Junts. Els juntaires han justificat el seu no assegurant que l’acord no resol “en profunditat qüestions fonamentals per a una gestió del padró que sigui coherent amb les eines i els recursos que té el país en aquests moments”. Es dona la circumstància que sí que s'ha afegit al Pacte MEScat, una formació nascuda d’una escissió del PSC i integrada a Junts com a corrent intern.

Fa dos mesos que la Xarxa pel Padró va plantejar la constitució d’un pacte nacional que blindés l’empadronament sense condicions en compliment estricte de la llei de règim local i el reglament que la desenvolupa, així com de jurisprudència del Tribunal Suprem que en diferents ocasions ha censurat que els ajuntaments posin traves a un tràmit administratiu que és alhora un dret i una obligació.

En les negociacions amb els grups polítics, la Xarxa ja havia donat per descomptada la negativa dels populars i la ultradreta, però segons han explicat confiaven que Junts finalment s’avindria a signar un text que només reclama “que es compleixi la llei”, segons la responsable de relacions institucionals d’Amnistia Internacional, Júlia Pérez. Amb aquesta formació s’ha fet un “treball bilateral i específic per intentar acomodar les seves peticions al text”, ha continuat l’activista, però finalment no s’ha arribat a cap acord. Si bé la Xarxa lamenta l’absència dels juntaires (que governen en uns 300 municipis), Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, ha apuntat que pot incorporar-s'hi quan vulgui. De fet, les dificultats a l’hora d’empadronar es donen en tot el ventall polític, i en aquest punt el portaveu d’ECAS, Lluís Puigdemont, ha reclamat que el padró no es faci servir com una “arma política” i que cap alcalde tingui la temptació de “treure rèdit polític” restringint-hi l’accés.

La vulneració d'un dret

Sobre el terreny, les entitats denuncien que els ajuntaments contraris a empadronar tothom despleguen traves que abasten des de la dilació en la resposta fins a la petició de documentació que no és necessària, passant pel rebuig a l’entrada al registre si no s’aporta un contracte de lloguer o el títol de propietat del pis. També es detecta el poc ús que fan els consistoris de la figura de l’empadronament fictici, pensat per a veïns que malviuen al carrer, en una barraca o en un cotxe o per a persones a les quals els propietaris no permeten empadronar-se a l'habitatge.

El pacte ve a “donar una resposta col·lectiva” a la “vulneració flagrant d’un dret bàsic”, en paraules de Puigdemont. Sense padró no es garanteix l’accés a la sanitat, a l’educació o a les prestacions socials. La negativa al padró és “un mecanisme de discriminació estructural que afecta famílies sense casa o en situació de vulnerabilitat i les expulsa del sistema de drets i crea persones de segona o tercera categoria”.