"Per cada quilòmetre que t'allunyes de la platja a Barcelona, guanyes qualitat de vida"

BarcelonaÉs una malaltia que avança silenciosament i que ja afecta un de cada tres adults, molts dels quals acabaran necessitant un trasplantament. Cada cop hi ha més persones al món amb esteatosi hepàtica, coneguda popularment com a fetge gras, que és una patologia que als països occidentals i de l'Orient Mitjà està lligada estretament a uns hàbits de vida sedentaris i al consum d'alcohol i aliments ultraprocessats. Les seves conseqüències poden ser molt greus: pot arribar a causar una disfunció del fetge i generar fibrosi hepàtica, que afavoreix l'aparició de malalties cardiovasculars com l'infart i l'ictus, així com càncer i cirrosi.

Tot i la seva prevalença a l'alça i l'important impacte que té en la salut de qui la pateix, un equip d'investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) avisa en un article que aquesta malaltia "no és una prioritat" en salut pública i fa una crida a l'acció per disminuir-ne la incidència. Se n'ha fet ressò l'edició europea de la revista The Lancet Regional Health, que publica aquest dijous els resultats d'una investigació en què han analitzat el risc de desenvolupar-la en funció del barri de Barcelona on es viu.

En concret, les persones que viuen en zones de la ciutat amb una alta densitat de punts de venda d'alcohol i poca oferta de menjar saludable, és a dir, on l'accés a fruites, verdures i aliments frescos és més limitat, tenen més risc de desenvolupar aquesta malaltia. El cap del grup de salut pública del fetge d'ISGlobal i principal autor de la publicació, Jeffrey Lazarus, explica que al Raval, al Gòtic i a la Barceloneta el risc de patir esteatosi hepàtica és més elevat que en altres punts de la ciutat on els veïns tenen més opcions per fer la compra. En aquests tres barris també hi ha més botigues i locals que venen alcohol.

Segons l'expert, a Ciutat Vella, per exemple, no hi ha tants supermercats en condicions i venen alcohol a totes hores, tot i que existeixen regulacions per evitar-ho. "Per cada quilòmetre que s'allunyen de la platja a Barcelona, la qualitat de vida dels veïns augmenta", es lamenta Lazarus, que insisteix que cal tenir en compte els determinants socials quan es parla de salut. "No es pot culpar la gent que hi viu i pateix la malaltia, perquè els recursos són més limitats", argumenta l'investigador.

Asimptomàtic i sense tractament

El fetge gras és difícil de detectar perquè és asimptomàtic fins que no arriba a fases avançades, quan ja es relaciona amb malalties més greus. Per això, els experts insisteixen que la millor manera d'abordar-la és actuar abans que aparegui amb accions preventives arreu de la ciutat, però sobretot en aquelles zones on el risc és més alt.

Per exemple, proposen que als barris on la situació és més preocupant s'impulsin ajudes per comprar fruites i verdures, es posin impostos sobre productes poc saludables, com ara les begudes ensucrades i les alcohòliques, i es millori l'entorn urbà perquè afavoreixi un estil de vida més saludable amb la implementació de més carrils bici i zones verdes.

Amb algunes de les regulacions que proposen a l'article es reduiria la incidència de la malaltia i, per tant, també disminuiria la despesa sanitària que actualment es destina a tractar aquesta afectació del fetge i les altres patologies relacionades. Tot plegat "beneficiaria a tothom", raona l'expert.

Fins fa poc les persones que patien esteatosi hepàtica no disposaven de cap opció terapèutica. Fa un any l'agència reguladora de medicaments nord-americana, la FDA, va aprovar el primer medicament per combatre el fetge gras del món i s'espera que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) l'autoritzi aquest any. Batejat com a resmetirom, el seu desenvolupament ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron i aconsegueix reduir la presència de greix, la inflamació, el dany cel·lular i la fibrosi al fetge de les persones que la pateixen, quan es combina amb dieta i exercici.

En concret, disminueix entre un 24% i un 26% la fibrosi, que és el deteriorament del teixit sa de l'òrgan. Quan es produeix aquest excés de teixit fibrós, la malaltia pot progressar fins a una cirrosi i, en última instància, a una fallada d'un òrgan. El fetge és vital, per la qual cosa la seva autorització a Europa suposaria un punt d'inflexió en la lluita de la malaltia. Ara bé, els experts avisen que no n'hi ha prou, i que els tractaments han d'anar acompanyats de polítiques públiques que redueixin la incidència d'aquesta malaltia en auge.

Un repte no reconegut

Amb tot, actualment l'esteatosi hepàtica s'exclou de les estratègies per fer front a les malalties no transmissibles (no infeccioses) a les àrees urbanes, entre les quals sí que hi és el càncer, la diabetis, les malalties pulmonars cròniques i les malalties cardiovasculars. Als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides es planteja reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no transmissibles abans del 2030, per la qual cosa els investigadors d'ISGlobal reiteren que cal incloure-hi el fetge gras i enfortir una estratègia que la previngui.

Tot i que l'anàlisi es va fer a Barcelona, els autors consideren que les conclusions podrien ser extrapolables a altres àrees urbanes, i des d'ISGlobal avisen que la necessitat de fer front a aquest desafiament de salut pública "és immediata i requereix una acció col·lectiva". Així doncs, demanen que les diferents administracions, tant l'Ajuntament com els governs català i espanyol, treballin de manera coordinada i alineada amb les recomanacions internacionals per reduir la incidència de la malaltia.