El fenomen del cinema finlandès reivindica la fortalesa de les dones

“Tu et penses que la vida és tot amor i diversió, que pots decidir quin camí triar i que no cal que tinguis por de res... Penses de debò que en Janne vol una dona que prengui les seves decisions?”, retreu a la Maya (Amanda Jansson) la seva germana en un moment d’El destino de Maya, dirigida per la realitzadora i actriu finesa Tiina Lymi. Guardonada amb el premi a la millor pel·lícula del BCN Film Fest 2024, aquest film que adapta la primera entrega de la reconeguda pentalogia de l’escriptora Anni Blomqvist és, doncs, una reivindicació de les fortaleses de les dones. En clau d’èpica romàntica i domèstica, i amb un alè narratiu molt acadèmic, Lymi engalana la seva versió del clàssic literari amb l'ús preciosista del paisatge de l’illa de Stormskerry per acompanyar els reptes i les adversitats que encara la Maya, des de la joventut fins a la vellesa.

El destino de Maya recorre els principals episodis vitals de la protagonista (el matrimoni concertat, els fills, la guerra, l’autonomia econòmica) i els entrelliga mitjançant el·lipsis elegants que fan que el ritme d’aquest dilatat film flueixi amb una certa organicitat. Malgrat la clara descompensació entre el pròleg i els últims compassos, molt més apassionants, Lymi hi aboca una mirada genuïna i de respecte sobre la seva heroïna, una dona avançada al seu temps que aprèn a no vacil·lar quan la vida es complica.