I si Nora Ephron hagués sigut francesa?

Les referències literàries que abunden a l'opera prima de la cineasta francesa Laura Piani poden arribar a despistar, però de seguida s'intueix en ella una influència que va més enllà de les novel·les de Jane Austen: les comèdies romàntiques de Nora Ephron. L'escena inicial, en què una llibretera lletraferida i romàntica encarnada per Camille Rutherford executa un ball tant maldestre com encantador entre les abarrotades prestatgeries de la llibreria on treballa, permet connectar la protagonista amb el característic arquetip femení que, en els films de Ephron, va encarnar Meg Ryan: dones joves somiadores, immadures i una mica excèntriques que no acaben d'encaixar en l'època que els toca viure.

L'Agathe, la llibretera a qui li fa por tot (escriure, estimar, viure) i que preferiria haver nascut en l'era de les heroïnes de Seny i sentiment en comptes de la de les apps de cites, podria ser una versió contemporània i afrancesada de la protagonista de Tens un e-mail. El cercle es tanca quan intuïm que, en el fons, a l'obra d'Ephron hi ha molt de les protagonistes obcecades i enginyoses de Jane Austen; també quan endevinem que l'arrogant executiu encarnat per Tom Hanks en aquell film és, bàsicament, una versió actual del Mr. Darcy austenià, com també ho és l'Oliver, el tibat professor de literatura i intermitent objecte de desig de la indecisa Agathe.

Són d'agrair les actualitzacions de Piani –la fluïdesa del desig femení, que salta lliurement d'un interès romàntic a un altre; l’important paper que l'escriptura juga en el creixement personal de l’Agathe– respecte a un gènere al qual s'acosta amb la combinació justa de devoció i irreverència, encara que es troba a faltar una aproximació un pèl més obertament còmica, i amb més mala llet (à la Ephron) respecte als estira-i-arronses típics de tota relació heterosexual.