Estrena teatral

La Calòrica a la seva primera sala gran: com serà el nou espectacle?

La companyia dispara contra gurus espirituals i crisis existencials a 'La brama del cérvol', que s'estrena al Teatre Lliure

Un assaig de 'La brama del cérvol' al Teatre Lliure
5 min

BarcelonaQui segueixi amb assiduïtat La Calòrica sap que, des de fa un temps, cada espectacle que estrenen implica córrer per aconseguir entrades abans que s'hagin exhaurit. El 2023 van presentar Le congrès ne marche pas al Teatre Lliure de Gràcia i alguns espectadors van lamentar que el muntatge no estigués programat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, amb un aforament molt més gran. Si no fos perquè la direcció del Lliure ha canviat (el 2023 era de Juan Carlos Martel, el 2024 va agafar-li el relleu Julio Manrique), es podria pensar que dos anys després es dona resposta a aquella demanda perquè La Calòrica, finalment, ha entrat a la seva primera sala gran.

La companyia —mare de grans èxits com  Fairfly (2017), Els ocells (2018) i De què parlem mentre parlem de tota aquesta merda (2021)— estrenarà dimecres vinent La brama del cérvol, un espectacle de gran format que es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver fins al 22 de juny. Amb un aforament de 573 espectadors, és la primera vegada que a La Calòrica se li obren les portes d'una de les dues sales més cobejades del teatre català. L'altra, la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, és un temple que la companyia encara no ha trepitjat.

Després de Le congrès ne marche pas, un muntatge d'època amb nou actors, els calòrics tenien ganes d'encaminar-se cap a un projecte de petit format. "Però llavors va venir el Julio Manrique i ens va fer aquesta invitació tan bonica, que no ens havia fet mai ningú. No la podíem desaprofitar", explica el director de la companyia, Israel Solà. Aleshores es va engegar la maquinària de La Calòrica per aixecar un espectacle nou, que sovint neix d'una pluja d'idees sobre les inquietuds dels membres del grup. En aquesta ocasió, tot els conduïa cap a una crisi existencial. "Un s'adona que no sap si vol viure a Barcelona la resta de la seva vida. L'altra t'explica que ja té 40 anys i que, si vol tenir fills, és o ara o mai. De què serveix la nostra feina? Té sentit fer teatre polític?", resumeix Solà. "Teníem la sensació vital de trobar-nos en un altiplà. El meu personatge ha arribat a un punt de la seva vida que diu: «Això és el que tinc i això és el que tindré per sempre». És el que realment vol o ha de prendre mesures per canviar-ho?", destaca l'actriu Esther López.

Els membres de La Calòrica.

López interpreta la Maribel, un dels dos vèrtexs de la parella en crisi al voltant de la qual gira gran part de l'espectacle. La Maribel i el Pau (Xavi Francés) han viatjat fins a un majestuós hotel de muntanya des d'on es pot sentir la brama del cérvol, que segons la guia turística és "una experiència única en un marc incomparable". Allà coincidiran amb dues noies a la recerca d'una festa secreta, alguns homes de negocis i un grup de creadors escènics que discuteixen sobre la importància i la necessitat de fer (o no) teatre polític. La brama del cérvol, que l'editorial Comanegra ha publicat dins la col·lecció Llum de Guàrdia, és una peça d'històries múltiples interpretades pels actors de la companyia (Júlia Truyol i Aitor Galisteo-Rocher, a banda de López i Francés) amb les incorporacions de Mel Salvatierra i Oriol Casals. El calòric Marc Rius no hi serà aquesta vegada perquè està rodant La casa nostra, la nova sitcom de TV3, que protagonitza. El text és del dramaturg Joan Yago i el vestuari d'Albert Pascual, tots dos membres fundacionals de la companyia.

Contra l'individualisme voraç

L'excusa és la parella en crisi, però la intenció és fer "una obra política a partir d'un lloc personal", apunta Solà. De fet, a La brama del cérvol hi ressona l'ideari que traspua, en un grau o un altre, a totes les obres de La Calòrica, on sempre hi ha un component de crítica social i de crit a la col·lectivitat per lluitar contra l'individualisme i per aconseguir una societat millor. "Al final, les persones ens salvem les unes a les altres. Tu has d'estar bé, però això implica també estar bé amb els altres. Posar el focus en tu i en la teva salut mental està bé, però no n'hi ha prou, vivim en comunitat", subratlla el director.

Els calòrics s'ho apliquen a ells mateixos i això els ha portat a ser una de les poques companyies estables a Catalunya —Els Pirates n'és un altre exemple— formada per persones nascudes als anys 80. Com s'ho han fet per seguir junts després de 15 anys? "El sopar de Nadal hi ajuda molt", bromeja Solà. "La clau és parlar molt, i quan un se sent poc valorat ho ha de poder expressar. Després també sabem que és bo que tothom trobi altres espais fora de la companyia, però sempre acabem tornant. La Calòrica ens dona la possibilitat de parlar del que ens preocupa i fer el que vulguem, i a sobre ens ho passem molt bé", assenyala López.

A La brama del cérvol disparen contra la proliferació de gurus espirituals, pseudoterapeutes i negocis diversos que prometen proporcionar benestar emocional i mental a través de pràctiques dubtoses. "Tots els discursos i les polítiques justifiquen els problemes que tenim com a societat enfocant-los cap al tu. T'has de treballar més, no vas prou a teràpia, no tens prou iniciativa, no t'estàs enfocant bé cap a la feina. En canvi, moltes vegades els problemes són col·lectius, socials", subratlla el director. En l'enèsima discussió de parella (l'estada a l'hotel va cada vegada pitjor), el Pau etziba a la Maribel: "Estic en un procés terapèutic, estic intentant entendre qui vull ser i com vull viure. La meva terapeuta sempre diu: «L'única manera de deixar un problema enrere és travessar-lo»". Ell exemplifica aquest individualisme voraç que només l'allunya dels altres i amb el qual la Maribel, per molt que ho intenti, és incapaç de connectar.

El 2025, l'any dels grans reptes

Mentre en un racó del bar de l'hotel la parella fa mans i mànigues per trobar una sortida a la crisi profunda, en un altre una dramaturga, un director teatral i una jove promesa discuteixen sobre el sentit de l'art. A través d'ells, La Calòrica se'n riu dels egos i les manies del món escènic, però també en fa aflorar les esquerdes i els problemes estructurals. S'han reconciliat amb l'ofici, després de fer un espectacle que es pregunta sobre el sentit del teatre? "Encara hi donem voltes, però La brama del cérvol s'ha convertit una mica en un cant d'amor cap a la nostra professió. Des de la sàtira, això sí. Al cap i a la fi, el teatre té valor en si mateix perquè és una experiència transformadora, i això és el que intentem transmetre a l'escenari", diu Solà.

El 2025 serà un any que els calòrics recordaran. No només per haver fet la seva primera sala gran, sinó també perquè ha estat l'any que han debutat a la televisió, amb la sèrie Sala Polivalent a TV3. I, per si no fos prou, l'estiu el passaran a l'Amèrica Llatina. La companyia farà la seva primera gira transatlàntica amb Las aves, que els portarà per Xile, l'Argentina i potser també l'Uruguai. "Quan hi penso... és un somni", afirma López amb els ulls brillants.

El camí de La Calòrica fins a la sala gran del Teatre Lliure

2010: 'Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I'

La Calòrica neix el 2010 i debuta amb 'Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I', una peça vestida d'història i de comèdia sobre una caricaturesca Isabel I. L'espectacle fundacional de la companyia es va estrenar al Versus i el 2020 el Teatre Lliure de Gràcia va recuperar-la per celebrar els 10 anys de la companyia. Després va fer el salt a la Biblioteca de Catalunya, confirmant que l'humor de la companyia no té data de caducitat.

2017: 'Fairfly'

Quan la bombolla de l'emprenedoria es trobava en el seu màxim esplendor, La Calòrica va tirar-se de cap en aquesta piscina amb la història de quatre joves que decideixen crear la seva pròpia empresa de farinetes infantils a base de larves de mosca. El muntatge va estrenar-se al Teatre Tantarantana i després va catapultar-los a altres teatres catalans (s'ha fet a La Villarroel i a l'Espai Texas) i va donar-los dos premis Max, un a millor espectacle revelació i l'altre a millor autor revelació per a Joan Yago.

2018: 'Els ocells'

La comèdia més explícitament política de la companyia és 'Els ocells', que parteix de l'obra d'Aristòfanes per denunciar l'auge del populisme (amb un vestuari que no oblidarem mai). Estrenat a Temporada Alta i després a la Sala Beckett, l'espectacle va donar a la companyia l'aplaudiment unànime de la crítica i els va obrir definitivament les portes dels teatres catalans més importants. També van fer-ne una versió en castellà que es va representar al Teatro Pavón de Madrid i que ara viatjarà fins a l'Amèrica Llatina.

2021: 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?'

El primer i, de moment, l'únic espectacle de La Calòrica al Teatre Nacional de Catalunya (a la Sala Petita) va ser una sàtira ecologista que carregava contra el canvi climàtic a través de la quotidianitat d'una escala de veïns. La peça, amb l'actriu Mónica López com a fitxatge estrella al repartiment, va exhaurir entrades i va voltar per Catalunya. Després l'èxit va continuar amb una nova temporada al Teatre Poliorama.

2023: 'Le congrès ne marche pas'

A hores d'ara, l'últim espectacle de La Calòrica és també el més atrevit en termes d'experimentació formal. El 2023 la companyia es va marcar el repte de fer un espectacle en francès, anglès i rus per retratar uns personatges al límit durant el Congrés de Viena del 1814. Coproduït pel Teatre Lliure i el Centro Dramático Nacional, 'Le congrès ne marche pas' va ser un retorn a una escenografia d'època marcat també per l'ambició de fer un muntatge de gran format, amb nou actors a l'escenari.

stats
OSZAR »