Espanya es 'divorcia' d'Alemanya i manté el seu fort creixement

MADRIDTot i les tensions comercials mundials i la por a una recessió als Estats Units, l'economia espanyola tornarà a créixer amb força aquest any, sobretot si es compara amb la resta d'economies europees. De fet, el Banc d'Espanya ha revisat a l'alça el rebot del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest 2025 i el situa en el 2,7%, dues dècimes per sobre de la previsió publicada al mes de desembre, quan l'ens supervisor estimava un creixement de l'economia espanyola d'un 2,5%.

D'entrada, la revisió a l'alça publicada aquest dimarts s'explica per les últimes dades estadístiques sobre l'evolució de l'economia –l'Institut Nacional d'Estadística ha confirmat el fort creixement del quart trimestre del 2024, així com del conjunt de l'any–. El Banc d'Espanya, però, també constata més “dinamisme” de les rendes de les famílies, de manera que preveu que el consum privat sigui més robust. "La sorpresa de la renda disponible de les famílies i de la remuneració per assalariat, de bracet amb la fortalesa del mercat laboral, apunten a un vigor més gran del consum privat", explica l'organisme que dirigeix José Luis Escrivá.

"En un moment tan incert i complicat, l'economia espanyola continua sorprenent a l'alça i mostra un ritme de creixement robust", reitera l'ens supervisor, que preveu que aquest primer trimestre de l'any, és a dir, entre gener i març, el PIB creixi entre un 0,6% i un 0,7%. "Aquest vigor contrasta amb el dinamisme que s'observa al conjunt de l'àrea de l'euro", constata el Banc d'Espanya (BdE), que estima un creixement de la zona euro d'un tímid 0,2% aquest primer trimestre.

Espanya pot créixer si no creix Alemanya?

"Podem seguir creixent [Espanya] si no creix Alemanya?", ha plantejat el director general d'economia del BdE, Ángel Gavilán, en un brífing aquest dimarts amb els mitjans de comunicació. Gavilán ha confessat que la pregunta fa temps que sobrevola l'organisme supervisor, sobretot tenint en compte que la bona marxa de l'economia espanyola depèn del país germànic, un dels seus principals socis comercials. Tot i que l'ens no té una resposta completa, sí que percep alguns canvis que podrien explicar per què s'està produint –i sobretot mantenint– la bretxa entre el que són dos socis històrics. "Sembla que hi ha una substitució per partt de les exportacions espanyoles d'exportacions alemanyes els darrers cinc anys", ha dit Gavilán. És a dir, que hi ha països europeus que en comptes de comprar a Alemanya estan optant pel mercat espanyol.

"La següent pregunta és si aquesta situació serà transitòria o permanent", ha dit Gavilán. Tot i admetre que ha de passar un temps per poder comprovar-ho, ha apuntat que hi ha elements que obren la porta a pensar que això pot convertir-se en estructural, com ara els baixos costos energètics a l'Estat. "Aquests preus poden ajudar a traslladar producció a Espanya, que és una de les economies amb més capacitat per produir energia renovable", ha dit.

Pel que fa a la resta d'elements que impulsen aquest creixement de l'economia espanyola, després de molt de temps el Banc d'Espanya ha detectat una millora de la inversió, en particular la vinculada a equips i material per al transport. A més, la despesa pública continua suposant un baló d'oxigen i la facturació empresarial es manté estable.

Aquestes previsions, però, han estat elaborades sense tenir en compte "explícitament" ni la possible aplicació d'aranzels per part de la Casa Blanca a Mèxic, el Canadà i la Unió Europea ni la possible resposta que generi. A més, el Banc d'Espanya tampoc hi incorpora, per ara, l'impacte d'una possible expansió fiscal a Europa per l'increment de la despesa en defensa, ni el d'una recessió de l'economia nord-americana. "Són projeccions sotmeses a una extraordinària incertesa i presenten riscos a la baixa en termes de creixement econòmic", assumeixen des del Banc d'Espanya.

La nota negativa, la inflació

La part agredolça de les noves previsions la deixa la inflació. L'ens revisa fins al 2,5% la inflació mitjana per a aquest 2025, cosa que suposa quatre dècimes més en comparació amb la previsió del desembre. Aquesta revisió a l'alça respon a la pressió dels preus de l'energia observats aquests primers mesos del 2025, sobretot els del gas, així com a una perspectiva de futur en què no es preveu que caiguin. Fonts de l'organisme, però, matisen que la previsió s'ha elaborat sense tenir en compte la sorpresa a la baixa els últims dies del preu del petroli, coincidint amb un increment anunciat de la producció per part de l'aliança de l'OPEP+ a l'abril.

Una de les conseqüències d'una inflació més elevada és l'increment de la factura de les pensions. El Banc d'Espanya preveu que sigui més alta del que el govern espanyol planteja, cosa que a ulls de l'organisme dificultarà complir amb les regles fiscals europees. De fet, està previst que l'última reforma de les pensions del govern espanyol passi aquesta primavera el primer examen de l'Autoritat Fiscal, que haurà d'indicar si hi ha o no una desviació de la despesa.