Luca de Meo, de Renault, demana a la CE "més flexibilitat i menys regulació" per a la indústria

BarcelonaLa taula rodona compartida entre la vicepresidenta de Transició Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera; el conseller delegat de Renault, Luca de Meo; i el director de l’Institut Bruegel, Jeromin Zettelmeyer, era una de les més esperades de la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia. D'una banda, perquè fa just una setmana tota la península Ibèrica va quedar a les fosques, i s'esperava que la que va ser ministra de Transició Ecològica aprofités l'avinentesa per donar alguna informació al respecte; de l'altra, perquè la indústria a Europa –i sobretot la de l'automòbil– es troba en una situació complexa davant els aranzels de Donald Trump.

El primer que s'esperava no ha succeït: Ribera no ha fet cap comentari sobre l'apagada, però tampoc se li ha preguntat sobre el tema. Sí que ho ha fet, però, aquest dilluns al matí en un acte organitzat per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, on ha criticat l'atac "fàcil" a les renovables com a culpables de la gran apagada a Espanya. Sigui com sigui, Luca de Meo, per la seva banda, sí que ha aprofitat la trobada amb Ribera per reclamar "més flexibilitat" en el sistema i ha criticat l'abundància de regulació, "que complica molt les coses al sector i als fabricants".

"La gent no es pot permetre comprar cotxes, de manera que es queden amb el que tenen. L'edat mitjana del parc automobilístic ha passat de set anys a dotze i escaig els últims exercicis, i això fa que no se solucioni el problema de la contaminació", ha recordat De Meo. En aquest sentit, "tenir terminis no ajuda". "Hi ha d'haver un camí; cal fer una estratègia industrial conjunta on l'automòbil tingui un paper", ha reclamat.

Pel que fa als aranzels, Ribera ha lamentat que es faci servir el comerç exterior o les matèries primeres com a armes de pressió, i ha afegit que les reduccions a les barreres comercials de les últimes dècades "han permès assolir quotes de benestar noves", tot i que ha apuntat algunes preocupacions com l'ús dels recursos. Alhora, ha destacat que és important "vigilar" que aquells països que vulguin vendre productes i serveis a Europa mantinguin el respecte a aquests mateixos estàndards i que, segons les seves paraules, no sigui una carrera cap avall en condicions laborals i mediambientals.

El perill de les ajudes estatals

"Em preocupa una mica l'èmfasi que li dona la Comissió Europea a les ajudes estatals –ha apuntat al seu torn Zettelmeyer–, la majoria dels països a Europa no donen gaires diners a escala nacional, però si es basa en això serà un problema per la competència perquè afavorirà els països que tinguin diners", ha dit el director de l'Institut Bruegel.

En aquest sentit, tant Ribera com de De Meo hi han estat d'acord: "Hem de ser curosos, transparents i garantistes" pel que fa a les ajudes estatals, ha assegurat Ribera, "perquè, si no, correm el risc que el projecte europeu faci fallida", ha avisat. "Compte amb pensar que tot es resoldrà amb ajudes d'estat, ja sigui per a carregadors, cadenes de producció o innovació", ha advertit.