El Cercle d'Economia aposta per un finançament "federal" i s'allunya del concert basc

BarcelonaEl Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

Com ha defensat des de fa anys, l'entitat empresarial qualifica de "clau" per a Catalunya i Espanya que el govern espanyol i les autonomies acordin un nou model de finançament, sobretot en el cas de la Generalitat, i celebra l'acord entre el PSC i ERC per tirar-lo endavant. "Si fa una dècada la reforma era necessària, avui és imprescindible", diu la nota, on es recorda que el sistema actual, del 2009, ja s'hauria d'haver reformat el 2014 per llei.

Així doncs, malgrat el posicionament clarament favorable a un sistema que doti de més recursos la Generalitat, el Cercle es distancia de la possibilitat que Catalunya obtingui un sistema equiparable al concert basc i navarrès. Concretament, el Cercle defensa un model en el qual l'Estat i la Generalitat comparteixin la base imposable. És a dir, que hi hagi una doble tributació en impostos com l'IRPF i l'IVA, amb un tribut estatal i un altre de català, i que cadascuna de les administracions els pugui fixar com vulgui sense influir en l'altra, un sistema com el vigent als Estats Units i el Canadà. Jaume Guardiola, president de la institució, ha defensat en una roda de premsa a Barcelona que la proposta està escrita amb "la visió federal que ha tingut sempre el Cercle".

Una altra diferència amb el model foral basco-navarrès és que el Cercle veu problemàtica la independència total de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i el fet que convisqui amb l'agència estatal, l'AEAT. El Cercle creu que seria "desitjable la presència de representants de l’administració central en els òrgans de govern" de l'ATC per millorar la coordinació i evitar que hi hagi més risc de frau fiscal. Aquest, de fet, és un dels punts de discussió entre el PSC i ERC, ja que els primers volen que la gestió dels impostos es faci a través d'un consorci entre la Generalitat i l'Estat, mentre que els segons opten per una agència tributària 100% pròpia com a Euskadi i Navarra. Malgrat això, Guardiola ha recordat que al text "no es parla del consorci".

A més, Guardiola ha considerat que, tot i ser positiva, la recent condonació del deute autonòmic amb l'Estat s'hauria d'haver fet seguint el principi de quines autonomies surten més perjudicades per l'actual sistema.

Solidaritat de la mà de l'ordinalitat

L'entitat aplaudeix que la proposta pactada entre el PSC i ERC inclogui una partida de solidaritat de Catalunya amb la resta de territoris espanyols. La vicepresidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, ha assegurat que si s'apliqués el model foral a totes les comunitats la participació en la solidaritat interterritorial seria "tan petita que no seria sostenible", perquè "arribaria un punt que no hi hauria prou recursos".

En aquest aspecte, a més, el text carrega sense dir-ho contra el PP i Vox, els dos partits que més critiquen l'acord i que acusen la proposta d'eliminar qualsevol aportació catalana per compensar les comunitats autònomes amb menys recursos. "Hi ha veus que des de fora de Catalunya, per desconeixement o per mala fe, qüestionen amb insistència aquesta voluntat. Cal recordar un cop més que no es posa en dubte, ans al contrari", diu la nota del Cercle.

"El que tindria més sentit és que aquesta solidaritat s’articulés des de l’administració central", afegeix el document, ja que asseguraria que totes les autonomies "disposessin dels recursos necessaris" i "evitaria que la igualació horitzontal fos percebuda com un joc de suma zero" en què el que un territori guanya ho perd un altre. En aquest sentit, el Cercle creu que el mecanisme de solidaritat ha de ser "transparent", "eficaç" i "just". I sobre aquest darrer concepte, el Cercle es mostra favorable a introduir-hi –com preveu l'acord entre el PSC i ERC– el principi d'ordinalitat, que avui no està present al model en vigor i que evitaria que es donés una situació com l'actual, en què territoris que aporten menys acaben obtenint més recursos per habitant que els que més aporten.

Més aportació de Madrid

El document del Cercle assenyala que la Comunitat de Madrid hauria de tenir una aportació addicional a la solidaritat perquè es beneficia de l'efecte capitalitat. Guardiola ha recordat que la capital espanyola té "un 40% més de funcionaris per cada 100 habitants que Catalunya", fruit sobretot de la presència d'organismes estatals. "Els funcionaris tenen un sou mitjà entre el 25% i el 40% per sobre dels sous del sector privat" i "no tenen risc de perdre ocupació" quan hi ha crisi, cosa que representa "un estabilitzador automàtic d’una potència enorme", ha afegit. "Tot això ha de ser analitzat amb un rigor que fins ara no hem vist", ha reblat el president de l'entitat.