Duplantis, l'estrella del pop disposada a salvar l'atletisme

BarcelonaCentímetre a centímetre, Armand Mondo Duplantis es va fent més gran. Aquest any el saltador de perxa suec ja ha superat dos cops el seu propi rècord mundial, i ha deixat sempre la sensació que no serà el darrer. Ara fa un any Duplantis va protagonitzar un dels grans moments dels Jocs Olímpics de París quan va batre el rècord mundial un cop ja s'havia assegurat la medalla d'or, esdevenint el primer home a revalidar el títol olímpic des de Bob Richards (Estats Units) el 1956.

Duplantis sembla practicar un esport diferent. Els adversaris salten i ell vola. Els rivals semblen pesats quan aixequen el vol i ell sembla elevar-se amb facilitat. La sola presència del suec en un gran míting d'atletisme assegura vendre totes les entrades amb la promesa de veure'l volar més amunt que mai. El darrer rècord mundial el va batre la passada a setmana a Estocolm, al vell estadi seu dels Jocs del 1912, on va arribar als 6,28 m. "Necessitava batre el rècord a Suècia, a Estocolm, davant dels meus suecs", va dir després de córrer per la pista sense samarreta.

I pensar que quan va debutar els suecs no es refiaven d'ell. El veien poc suec. No acabava de parlar bé la llengua de la seva mare i s'expressava millor en anglès, ja que era nascut i criat als Estats Units. En concret a Louisiana, la terra del Greg, el pare, un saltador casat amb l'Helena, una heptatleta i jugadora de voleibol sueca. Duplantis passa mig any als Estats Units i mig a Europa, però la família segueix a Louisiana, on un germà juga a beisbol. Però Duplantis havia decidit ser olímpic amb Suècia i ara ja és més popular que els membres de la família reial sueca, que el volen conèixer. Tothom vol una foto amb en Mondo, siguin admiradors, vailets o el rei Carles Gustau. El 2020 va començar una relació amb la model i influencer sueca Desiré Inglander, a qui sempre dedica cada rècord que bat. Quan fan vacances, els paparazzis els segueixen.

A Avesta, el poble al nord d'Estocolm on va néixer la mare, han instal·lat una rèplica d'un fossat de salt amb perxa, amb un llistó que van elevant cada cop que el Mondo bat un nou rècord. Quan arribes al poble et trobes un cavall de fusta gegant i el llistó esperant ser elevat de nou. La febre per Duplantis és tal que l'atleta també triomfa a la música, ja que al febrer va publicar la seva primera cançó, Bop, juntament amb els seus amics Emil Berg i Rasmus Wahlberg. A Suècia la cançó va fer-se lloc entre les 25 cançons més escoltades del país, tot i que Duplantis no destaca com a cantant.

És l'atleta del moment, un home que ha trencat el seu propi rècord mundial 12 cops. El primer cop va ser el 2020 a Polònia, quan va arribar als 6,17 metres. Seria el primer dels 12 rècords a l'aire lliure, als quals cal sumar els sis indoor, sota sostre, on ha elevat el llistó dels 6,17 als 6,27 actuals. En total ja ha superat 18 marques mundials, encara lluny de les 35 vegades que va fer-ho el llegendari Serguei Bubka, que en va fer 17 a l'aire lliure i 18 sota sostre del 1984 al 1994. Bubka va elevar el llistó dels 5,85 fins als 6,14 i va posar de moda aquest esport. Va començar la carrera com a soviètic i la va acabar com a ucraïnès, marcant tota una època. Llavors ningú pensava que el salt amb perxa trobaria algú com ell. Fins que va arribar el Mondo.

"És molt fort. Té molta personalitat, crec que no s'aturarà. Ho celebro per la seva família, els conec", va dir Bubka el 2024 quan li va entregar la medalla d'or a París. Ho va fer sense eufòria, sense transmetre emocions, amb respecte però amb certa fredor. Com si maleís ser gran i no poder competir contra el Mondo, el fill del Greg, aquell saltador nord-americà que sempre perdia contra Bubka. A diferència de l'ucraïnès, Duplantis és una estrella mediàtica. Bubka va créixer sota una falç i un martell, fill d'una terra dura com és el Donbàs. Duplantis és fill de nord-americà i sueca, ha crescut en un campus universitari de Louisiana i es deixa estimar.

Duplantis ha entès com funciona l'esport modern. Domina l'escena. Com que els atletes que trenquen el rècord mundial cobren 100.000 dòlars, el suec no vol superar la seva marca dos cops el mateix dia. O superar-lo per més d'un centímetre, ja que seria perdre diners i un dia per ser notícia. Bubka no va fer el mateix fins a la caiguda de l'URSS, quan va començar a rebre premis per cada rècord. La seva època era diferent. Duplantis utilitza les xarxes socials, on acumula milions de seguidors, per acostar-se al públic. Sap que el salt amb perxa no és l'esport més popular, així que s'apunta a aventures com una cursa als 100 metres lliures contra el noruec Karsten Warholm, propietari del rècord mundial dels 400 metres tanques. Va guanyar Duplantis, per descomptat. De fet, la seva velocitat en carrera és clau per entendre els seus salts: ell fa més passes i més ràpides que els altres saltadors abans de saltar. Quan s'entrena, passa més hores fent curses que no pas practicant el salt.

En un atletisme una mica orfe sense personalitats com Usain Bolt, Duplantis s'ha convertit en el gran reclam. De fet, el jamaicà va ser a Estocolm veient la darrera fita del suec en directe. "M'ha dit que creia que superaria el rècord i que, per tant, caldria celebrar-ho després amb una bona festa" diria Bolt, que, ara ja retirat, es dedica a fer viatges, publicitat i fa de DJ. "M'agrada el seu caràcter, confia en ell mateix, crec que pot arribar a una tercera medalla d'or olímpica" afegiria el caribeny, que va aconseguir aquesta fita als 100 metres: tres ors olímpics seguits. A la perxa ningú ho ha fet mai, però Duplantis vol aconseguir-ho el 2028 a Los Angeles, quan tindrà 28 anys. "Crec que puc aconseguir-ho" sol dir. De moment, sembla que només tindria un rival: ell mateix. El Mondo ha protagonitzat els 10 salts més alts de la història d'aquest esport ell sol, deixant lluny els 6,16 m del francès Renaud Lavillenie del 2014. Fa dos anys que no coneix la derrota. I el seu repte és arribar a Los Angeles igual, però amb més rècords mundials pel camí. Sempre centímetre a centímetre. Pas a pas. Fent-se ric i encara més famós.