Puado desfulla la margarida amb Samitier, Escolà i Reixach en el punt de mira

BarcelonaJavi Puado ha passat de ser un bon complement de davanters golejadors a la peça ofensiva més determinant de l’Espanyol. El punta català, que quan falten dos mesos per finalitzar el seu contracte encara no ha decidit el seu futur, ha fet un pas endavant aquesta temporada. Sense un Batman a qui complementar, enguany és l’etern Robin qui està assumint el lideratge ofensiu d’un equip on, des del seu debut, mai havia estat l'estrella ni tampoc el màxim golejador. 

El davanter blanc-i-blau suma nou dianes enguany, les mateixes que han acumulat, en totes les competicions, Veliz, Cardona, Roberto Fernández i Cheddira, els quatre puntes cedits amb els quals la direcció esportiva va intentar fer oblidar l’allargada ombra de Braithwaite. El danès va firmar 22 dianes la temporada passada, per 17 de Puado. Un any abans, n’havia anotat 10, per les 17 de Joselu i nou del català, que contra l’Atlètic de Madrid va igualar el seu millor registre a Primera.

Les dues temporades anteriors va quedar a l’ombra d'RDT. El madrileny va marcar 17 gols la 2021-22, i 23 la 2020-21, pels 5 i 13 de Puado, respectivament. El 7 espanyolista no va veure porteria la temporada 2019-20, en què va marxar cedit al Saragossa a mitja temporada. Wu Lei i Ferreyra van ser els màxims golejadors, amb 8 dianes cadascun. En el curs del seu debut, el 2018-19, Puado va fer un gol, pels 20 de Borja Iglesias. 

El català és el jugador que acumula més antiguitat a l’actual plantilla espanyolista, amb set temporades i 202 partits al sarró, i l’únic supervivent de l’equip que va classificar l’Espanyol per a Europa per darrera vegada. L’entitat blanc-i-blava es resisteix a donar-lo per perdut, si bé és conscient que fins a lligar la permanència no li podrà oferir certeses pel que fa a un contracte i un projecte amb cara i ulls. “És de la casa, sent el club i els colors. El treball que fa en cada partit és encomiable, i si fins i tot marca, doncs encara millor”, va elogiar-lo Manolo González fa uns mesos. L'entrenador de l’Espanyol valorava així no només la seva indiscutible aportació ofensiva, sinó el treball defensiu que fa. Una dada resumeix el seu esforç: és el setè jugador amb més recuperacions de la plantilla de l’Espanyol (68), per davant fins i tot de Cabrera i Kumbulla, la parella titular de centrals.

59 gols a l'elit amb menys de 27 anys

Pel que fa al col·lectiu, els seus gols són la gran esperança de l’Espanyol (amb el permís de les aturades de Joan Garcia) per lligar la permanència. Individualment, lluita pel Zarra (per davant té Sancet, amb 13 gols; Ayoze, amb 12, i Kike García, amb 11) en una temporada en què ha lluït el braçal de capità en 22 dels 26 partits. Líder dins i fora de la gespa, encara no ha estat expulsat i lidera una altra llista simbòlica: és el màxim jugador en actiu nascut a Barcelona, amb 59 gols marcats entre l’Espanyol i el Saragossa. Cap altre golejador originari de la capital catalana li fa ombra. 

Supera de llarg els 48 gols d’Aitor Cantalapiedra entre Grècia i els Països Baixos, els 39 de Rubén Alcaraz, els 25 d’Álex Bermejo entre Portugal i Espanya, els 19 de Miguel Berry a Nord-amèrica i els 15 d’Adrián Bernabé a Itàlia, entre d’altres. Quan falta poc més d’un mes perquè compleixi 27 anys, no és descartable que pugui arribar al centenar, una xifra només a l’abast de llegendes blaugranes com Josep Samitier, Justo Tejada, Josep Escolà i Carles Reixach, així com Joaquim Murillo o un vell conegut de la parròquia espanyolista, Sergio García. Puado vol continuar el seu camí i reivindicar de pas l’Espanyol com una prolífica fàbrica de davanters catalans.