"Aprendre no és només passar-se el dia a la biblioteca llegint"

BarcelonaTot allò que no s'encamini a ser productiu és perdre el temps. Es tracta d'una sensació molt estesa avui en dia en molts aspectes de la vida, com ara a l'hora de decidir en què formar-se. El divulgador i creador de contingut Sergio San Juan convida a alliberar-se'n en la mesura del que sigui possible mitjançant el llibre Aprendizaje infinito (Arpa, 2025), que té el mateix nom de la seva newsletter. En el llibre aborda les oportunitats i reptes que poden sorgir quan s'assoleixen nous aprenentatges més enllà del sistema educatiu. No es tracta d'un llibre més per ajudar a superar exàmens o oposicions, sinó d'una guia destinada a tothom, segons San Juan, per tenir orientació de cara a "aprendre per a la vida, en comptes de per a l'aula".

San Juan, de 24 anys, explica que ja de ben jove sentia que li mancaven estímuls a l'escola i va començar a llegir llibres de filosofia i psicologia pel seu compte. Malgrat que va estudiar ADE perquè veia que era una carrera amb sortides, s'ha endinsat de ple en els múltiples viaranys que condueixen cap a l'aprenentatge al llarg de la vida. "Aprendre no és només estar a la biblioteca llegint tot el dia, sinó també relacionar-te amb el món", reivindica el divulgador, per al qual aprendre és "una forma de viure" en la qual juguen un paper clau conceptes com la curiositat o un de probablement molt menys popular, el grit, que és la capacitat de perseguir una meta a llarg termini i perseverar fins a aconseguir-la.

En el llibre, San Juan exposa la dicotomia existent entre aprendre marcant-se objectius concrets o permetre's ser una mica tastaolletes fins a trobar aquell aspecte que realment apassiona, cosa que reivindica sense obviar que els temps moderns no ho posen fàcil. "Cada vegada ens definim més pel que produïm", fins al punt que "quan no estem perseguint un objectiu, sembla gairebé que estem llençant la nostra vida a les escombraries", reflexiona San Juan, i recorda que inclús s'han inventat manuals d'instruccions per al temps d'oci. Davant d'això, proposa deixar almenys un cert marge a la curiositat sense posar-se un objectiu.

"No s'ha de perdre la curiositat una mica del nen i no s'ha de caure pres com d'aquesta presó d'objectius, d'estar tot el dia perseguint alguna cosa concreta, perquè ens estem oblidant gairebé a viure per perseguir objectius", adverteix. San Juan proporciona en el llibre recomanacions sobre com escollir què aprendre –contràriament al que diu la saviesa popular, garanteix que "aprendre sí que ocupa lloc", però hi ha marge per fer-ho fora de la disciplina triada en primer terme i de "gairebé" de tot–, així com estratègies per aprendre i com mantenir l'aprenentatge en el temps, si bé admet que cal adaptar-ho a les circumstàncies de cadascú.

D'entrada, perquè la situació laboral o econòmica poden ser determinants. "No tots tenim el mateix temps, energia ni atenció", assevera San Juan, però també perquè sosté que no existeix un Sant Grial de l'èxit en l'aprenentatge. "La meva recomanació és provar molt. Mentre t'ho puguis permetre, prova, i quan ho tinguis clar, posa-t'hi a fons", aconsella, i opta directament per allò que suscita l'interès: si es vol aprendre anglès, considera que no cal començar pel llatí perquè és millor per aprendre llengües. Partint de la idea que "la pràctica difícil porta a una vida fàcil i la pràctica fàcil porta a una vida difícil" afegeix que, "si volem crear aprenentatges que siguin significatius i duradors en el temps, cal superar dificultats", però amb sentit: aprendre èlfic és difícil, però potser no és de gaire ajuda.

Rodejar-se de bons tutors

Ara que a les xarxes socials (i no només) s'exalta l'individualisme o es posen en dubte qualitats com actuar guiats per la motivació o inclús el coneixement científic, San Juan hi diu la seva. "La majoria dels genis no es fan a si mateixos", garanteix, i posa l'exemple d'Einstein, un físic prodigiós que no va sorgir del no-res: el mite diu que treia males notes, però realment "va rebre una educació més efectiva que la de la majoria, i tenia tutors" que el van ajudar a despertar les seves inquietuds, així que per desenvolupar al màxim qualsevol capacitat és millor no ser només autodidacta. De la motivació, que veu com "la gran oblidada", diu que és "un mitjà per aprendre millor i mantenir l'aprenentatge en el temps", i de la ciència, que "la investigació científica, amb les seves imperfeccions i limitacions –almenys per ara no dona resposta a tot–, és una de les millors fonts de les quals aprendre".

També reconeix que l'aprenentatge no és un camí de roses i té els seus perills, i adverteix que podem ser fàcils d'enganyar –recorda que, per exemple, quan ens emmirallem en algú "no s'ha de confondre popularitat amb credibilitat"– i que "les idees perjudicials arrelen a la nostra ment amb facilitat", com en el cas dels totalitarismes, fins al punt que prenent el camí equivocat es pot "acabar amb la civilització tal com la coneixem". Així mateix, a l'hora de decidir què aprendre cal evitar que la por decideixi per un mateix. "Si decidim en funció de la por, ens estalviarem la incomoditat present d'afrontar-la, però estarem pagant el preu de penedir-nos-en en el futur", ressalta, i afegeix que "el penediment es pot mantenir ocult durant anys, però tard o d'hora truca a la porta". Per això, defensa que, "encara que les circumstàncies no t'ho posin fàcil, arma't de coratge per aprendre allò que és important per a tu".

San Juan també ha après, amb el llibre. Malgrat que hi ha disposat els seus coneixements amb un ordre que confia que també sigui útil per als altres, el camí de l'aprenentatge no acostuma a ser tan estructurat: "No hi ha fases independents amb principi i final. Hi ha un tot caòtic i desordenat que no pot capturar el llenguatge". Ara després d'haver publicat Aprendizaje infinito, que ha tardat un any i mig a escriure, vol estar "superobert" per continuar aprenent: "Espero que la meva curiositat em continuï portant a llocs inexplorats i a idees noves".