El daltabaix ètic a Gaza: què més hi ha després de l'Holocaust i l'apartheid?
Els filòsofs Victòria Camps i Santiago Alba Rico responen a la pregunta
Després del segle XX de l’Holocaust i l’apartheid, en quin escenari ètic ens situa el drama de Gaza? Hi ha un abans i un després? Els filòsofs Victòria Camps –sota el títol Gaza, un camp d'extermini– i Santiago Alba Rico –Una simple qüestió d'escala?– responen a les preguntes.
Gaza, un camp d’extermini
El segle XX va ser el segle de l’Holocaust i l’apartheid. Al segle XXI, Gaza s’ha convertit en un immens camp d’extermini. Les guerres no són comparables, però totes són testimoni del fracàs del que hi ha de més específic en l’ésser humà: la raó i el llenguatge. La diferència, si val la pena establir diferències en el que ja hauria d’estar esborrat de l’existència humana, entre l’extermini dels jueus i l’extermini dels palestins de Gaza, és que ara ja tothom sap el que passa. Les notícies ens ho expliquen cada dia, amb dades esfereïdores, amb noms i cognoms de criatures assassinades. Escenari ètic? L’expressió no escau, perquè ètica i guerra són conceptes antitètics. L’extermini de l’enemic és una monstruositat ètica, sense pal·liatius ni excuses de cap mena. Des d’on, amb quin fonament o amb quina esperança podem seguir especulant o albirar esperances sobre el significat de la vida bona?
La tragèdia, per a nosaltres, els que només som espectadors de la barbàrie, és que l’únic que ens queda és la paraula, la condemna i la reprovació purament verbal, és a dir, sense efectes pràctics. Ni la diplomàcia ni l'ONU ni l’opinió pública tenen poder per aturar el deliri d’uns governants embogits i els que els secunden. Algun dia l’extermini acabarà, potser quan ja no quedi ningú ni res per exterminar. Què els direm als supervivents de Gaza sobre la “impotència” humana per aturar la guerra? ¿Podrem, no, voldrem fer alguna cosa perquè Gaza no es torni a repetir mai més?
Adorno ho va dir ben clar el 1966: la resposta a la pregunta moral per antonomàsia “Què he de fer?” és que Auschwitz no es torni a repetir. Només ha passat mig segle. Els jueus que ara donen suport al govern d’Israel tenen viva la memòria dels camps d’extermini nazis. Segueix sense resposta la pregunta kantiana: com és possible que el deure moral obligui? Què cal fer perquè la consciència moral funcioni en la pràctica?
Una simple qüestió d'escala?
El genocidi israelià a Gaza amaga la història de l'últim segle, però no l'esborra. La seva execució és el resultat, en efecte, de tres factors convergents: el projecte colonial sionista, la fugida de Netanyahu dels problemes amb la justícia i la descomposició de l'ordre jurídic i ètic internacional. La resposta als crims de guerra de Hamàs del 7 d'octubre ha fet visibles aquestes tres costures.
Deixem de banda Netanyahu, que és només una baula conjuntural. El que és decisiu és que la seva explícita acció d'extermini a Gaza actualitza i consuma el pla del sionisme original, que, incompatible amb l'existència dels palestins, no ha deixat d'apropiar-se territori, desplaçar població i violar el dret internacional des de la Nakba del 1948. Israel, l'únic estat colonial del món, perllongant i alterant la seva política tradicional de violències limitades i fets consumats, ha decidit creuar un punt de no retorn.
Dic "de no retorn" perquè no és una mera qüestió d'escala, o només ho és en el sentit que la violència, a certa escala, necessita desplaçar el seu marc de legitimitat i propaganda. La violència brutal a Gaza és explícita i va acompanyada de declaracions nihilistes de governants, soldats i còmplices d'Israel: “Mateu-los a tots”. Un genocidi retransmès en temps real només es pot legitimar per si mateix i només ho pot fer a través de l'assumpció conscient i orgullosa del mateix nihilisme, que d'aquesta manera s'encomana a tots els qui, connivents o impotents, hem permès o no podem evitar l'extermini. Cap ordre jurídic internacional, cap ONU, cap democràcia no pot resistir l'embat d'aquest nihilisme actiu que, exhibint el seu menyspreu pels nens morts, confirma i alimenta totes les expressions del nou feixisme. Com a causa i com a efecte, el genocidi a Gaza institueix un nou ordre mental, matriu de la ultradreta mundial (no per casualitat proisraeliana), que accepta i, encara més, desitja l'imperi de la força bruta, la guerra i la dictadura com a noves regles de joc.
