Patrici Bultó: "Hi ha taurons que tenen 400 anys"

Patrici Bultó, biòleg marí, s'ha jubilat aquest 2025 després de 30 anys a l'Aquarium, on ha treballat com a director tècnic i director de biologia. "Jo estimo els taurons", afirma. I es nota amb la passió amb què parla no només dels esquals, sinó de tot el fons marí. Malgrat que es mostra preocupat per l'impacte del canvi climàtic, manté l'esperança en l'ésser humà. "S'han fet coses bé, com per exemple prohibir matar i menjar taurons. Si s'ha fet amb això, vol dir que es poden fer altres coses".

Si el Mediterrani fos un peix...

— Per a mi no és un peix, és una planta: la posidònia.

Què és el millor del mar?

— És on neix la vida, venim del mar. Tres quartes parts del planeta són mar. Ens diem planeta Terra, però tindria sentit dir-nos planeta Mar: el mar ocupa més del 70% de la superfície.

Quantes espècies hi viuen?

— En coneixem unes 200.000, però s'estima que n'hi pot haver fins a 20 milions. Coneixem més la superfície de la lluna que el fons del mar. 

Una cosa negativa del mar?

— L'acció de l'home els últims anys. Semblava que era un abocador que ho podia aguantar tot. I no. Tenim cinc illes més grans que Espanya que acumulen plàstics. I és molt negativa la desaparició d'espècies, com els taurons. No només per l'emergència climàtica, sinó perquè durant molts anys a països asiàtics els mataven per fer la famosa sopa d'aleta de tauró.

Per què són importants?

— Són a dalt de tot de la cadena tròfica. Si els taurons no es mengen determinades espècies, aquestes espècies creixen de manera descontrolada. I la cadena tròfica es desmunta. Jo me'ls estimo, els taurons.

De debò?

— Han sigut uns grans desconeguts i han estat tractats de manera molt injusta. Se’ls ha considerat durant molt de temps escurçons. Me n'agraden moltes coses. Poden nedar mentre dormen, és increïble. Automatitzen la natació, com fem nosaltres amb la respiració de nit.

Puc trobar algun tauró perillós al Mediterrani?

— L'home no entra dins de la dieta de cap tauró, això és el primer que ha de quedar clar. Quantes persones han mort a Espanya per un tauró? Cap. Només han atacat humans quan s'han equivocat, perquè mirant des de sota han confós un surfista amb un lleó marí o una foca.

Quin animal ens ha de fer por?

— Si parlem del Mediterrani, les meduses. Que no ens mataran, però algunes tenen una picadura molt dolorosa. I l'escurçó de mar, que s’enterra sota la sorra, i si vas caminant i el trepitges a l’aleta dorsal, injecta verí. No et mors, però és dur. 

Quin és el peix més petit?

— El candirú, que viu en aigües del riu Amazones i es fica dins del tracte urinari. Entra per dins d’on fas pipí. Hi ha gent a qui han hagut de tallar els genitals. Però el més petit segurament no l’hem descobert, perquè és tan petit que deu ser a la sorra. 

De taurons, quins són els petits?

— Al Mediterrani, el tauró més petit és el negrito, fa uns 20 centímetres. 

I el que viu més anys?

— El tauró boreal. Pot viure més de 400 anys. Saps què vol dir, això? Que alguns taurons que avui neden per l'Àrtic ja eren vius quan Cervantes escrivia el Quixot.

Uau!

— Arriben a la maduresa sexual als 100 anys.

En general, els peixos a partir de quan poden reproduir-se? 

— Els que més coneixem, les orades, els llobarros, a partir del segon any ja poden reproduir-se. Però molts peixos són hermafrodites, fan un canvi de sexe.

Són mascles i femelles?

— L'orada, per exemple, té els dos òrgans: masculí i femení. Quan és petit és mascle, i de gran actua com a femella. I el corball és al revés. De petit és femella i de gran, mascle. Tot depèn també de l'equilibri d'aquella colònia de peixos. Si hi ha moltes femelles petites, els més grans passen a mascles. I a l’inrevés. Altres, com els llobarros, tenen el sexe identificat des que neixen. Però ara hi ha un problema derivat del canvi climàtic.

Quin?

— Per mantenir l'equilibri, els llobarros que es reproduïen en aigua freda eren femelles, i els que es reproduïen en aigua calenta, mascles. Com que ara la temperatura de l’aigua està pujant, les poblacions de llobarros s'estan masculinitzant. Hi ha un desequilibri. 

Els peixos cuiden les cries?

— Els peixos no. Fan la fecundació a l’aigua, és a dir, uns deixen anar ous, uns altres esperma, es fecunda a l'aigua i ja està. La diferència són els mamífers. En aquest cas, com la balena, el catxalot, el dofí i l'orca, tots cuiden les cries, perquè han de mamar. Parlem d'animals que caminaven sobre la terra i han tornat al mar. 

Diu que les orques i les foques caminaven?

— Sí, però parlem de milions d’anys enrere. Van sortir a la terra i han tornat a l’aigua. No amb la forma que tenen ara, però per això tenen pulmons, no brànquies. Han de sortir a respirar. 

Canvi climàtic. Posi'm un exemple de com ens afecta a casa nostra?

— Has sentit a parlar de les gorgònies? Són els coralls bonics que hi ha per exemple al cap de Creus. La temperatura puja tant a l'estiu que moltes s'han mort. Els peixos tenen un avantatge respecte als coralls: es poden moure. Van al fons de l'aigua a buscar temperatures més baixes o directament migren. Això també representa un problema.

Per què?

— Perquè el Mediterrani s'escalfa tant a l'estiu que hi ha peixos tropicals, del mar Roig, que entren pel canal de Suez. Abans la temperatura era una barrera.

Quins han entrat?

— El peix globus, que té vísceres tòxiques. Hi ha gent que l’ha pescat, se l'ha menjat i ha mort. El risc de la temperatura per al Mediterrani és anar-se tropicalitzant i anar perdent espècies autòctones.

Ha passat 30 anys a l'Aquàrium. Deu haver vist coses curioses.

— Durant una època ens desapareixien orades petites d’un aquari. No enteníem res. Vam acabar veient que un pop de l'aquari del costat sortia de nit, anava fins aquell aquari i se les menjava. Els pops són molt intel·ligents. 

Hi deuen haver anat també molts famosos, a l'Aquàrium.

— Em va fer molta il·lusió conèixer Miquel Luque, campió olímpic amb una minusvalidesa. I Messi, que va venir quan era molt jovenet, amb un Fiat Uno amb el seu pare. Era molt coordinat. Vam fer els exercicis una vegada i ja ho va fer perfecte de seguida. 

Tanquem de nou al Mediterrani. Com el defineix?

— Bressol de la civilització.

Em pensava que donaria alguna dada biològica.

— És un mar especial perquè és molt calent a l'estiu i fred a l'hivern. Però la característica principal és que està envoltat de ciutats. I la civilització, com la coneixem avui, neix de la comunicació entre aquestes cultures a través de la navegació. Perquè la cultura s’ha fet al costat del mar. I el Mediterrani és el bressol de la cultura com la coneixem ara.